Natalia Mena

Em sorprèn que a aquestes alçades puguem encara estar parlant de racisme. L’esclavitut es va abolir fa molts anys, l’apartheid es va superar derogant paulatinament lleis que havien disposat la segregació racial des de 1948 i que havien privat de drets polítics i socials a la població negra sud-africana; la doctrina de la superioritat de les races és científicament falsa, moralment condemnable, socialment injusta i perillosa; res permet justificar ni en la teoria ni en la practica ni en cap lloc la discriminació racial.
Per tant, és lògic avui en dia parlar de racisme? Jo crec que no. A vegades penso que vivim instal·lats en el passat i ens agrada la nostàlgia de plantejar debats que la humanitat afortunadament, tret d’algunes excepcions, ha anat superant i que avui dia no tenen gaire sentit.
Si mirem per exemple l’NBA, la lliga de basquet nord-americana més important del món, la gran majoria dels jugadors són negres; intueixo que cap d’ells té problemes per entrar en els clubs de golf més prestigiosos dels Estats Units. Tant que es parla allà de racisme, han arribat a tenir un president de color, per tant no es tracta del color de la pell, no ens enganyem, es tracta del color dels diners.
A dia d’avui no és una qüestió de racisme, sinó de classisme. En la societat actual el capital mana, per tant no importa si ets blanc, negre o groc, si el teu poder adquisitiu és bo, no tindràs problemes tinguis la raça que tinguis. Ara bé, si vius en una barri marginal, on la pobresa només et permet sobreviure o malviure, és possible que pateixis tota mena de discriminacions.
El racisme, en la gran majoria dels casos, està disfressat de classisme i relacionat amb el nostre estil de vida. Per parlar de dos casos recents (que no tenen res a veure amb l’ètnia o la raça, sinó amb la conjuntura que ens ha tocat viure) com van ser l’11-S en aquell moment es va parla d’islamofòbia o el més actual amb la Covid-19 i els xinesos, la comunitat asiàtica s’ha vist assenyalada i atacada com la causant de la pandèmia mundial que estem patint; però això no té res a veure amb el racisme, sinó amb les nostres pors i les amenaces que ens fan sentir vulnerables, i quan més indefensos ens trobem, quan més veiem atacada la nostra manera de viure, més classistes ens tornem.
La major discriminació que existeix a la humanitat segons la meva opinió, és la pobresa, sense anar més lluny. Només hem de veure ara el que està passant amb les vacunes; si formes part dels països rics, tens vaccins; si formes part dels països més desfavorits, espavila’t com puguis. Per tant no siguem ingenus, els diners són la raça imperant en els nostres dies, són el credo i la religió del sistema, i mentre aquesta balança no s’equilibri amb valors i principis morals, em sap greu no ser més optimista, però no hi haurà res a fer. El cert és que la teoria ens la sabem i són molts els que esgrimeixen en els seus discursos aquests arguments; el problema és que a la practica no es fa res.
Martin Luther King, en el seu famós discurs titulat «I have a dream», pronunciat a l’agost de 1963 des de les escalinates del Monument a Lincoln, va manifestar amb la retòrica d’aquesta senzilla frase la seva esperança que es complís la promesa que tot ésser humà tingués garantits els drets inalienables de vida, llibertat i cerca de la felicitat. Jo, com ell, també tinc un somni i és que algun dia ens adonem que, com diu Trevor, el nen protagonista de la pel·lícula Cadena de favors: «En realitat el món no és exactament una porqueria, encara que suposo que és dur per a aquells acostumats a que les coses siguin com són, encara que siguin dolentes; i no volen canviar-les, es donen per vençuts i llavors se senten com perduts; és difícil, no es pot planejar, s’ha de cuidar més de la gent, s’ha d’estimar a les persones, protegir-les, perquè no sempre veuen el que necessiten. És una gran oportunitat d’arreglar alguna cosa que no sigui la teva bici, es pot arreglar una persona...». Per això, amb la mateixa mirada innocent d’aquest noi d’11 anys, jo continuo somiant que potser és possible canviar el món. I vosaltres, com ho veieu?