Fèlix Zapatero President de la Federació de la Gent Gran

No sabem si realment la pandèmia acabarà aquest estiu. Segurament en quedaran romanelles. Potser vindran variants noves, més o menys agressives, controlables mitjançant millores de les vacunes operatives actualment o en un futur. Totes aquestes variables afecten i afectaran l’activitat econòmica a nivell mundial. Sense oblidar les diferents situacions entre països, en relació amb el nivell de vacunació. 
Les mesures preses primer pels bancs centrals occidentals amb la compra massiva de deute públic, i després els paquets per incentivar la inversió i el consum ja estan, la primera, en funcionament i la segona a punt d’entrar en vigor el segon semestre del 2021 i amb una durada de 3 o 4 anys. Tot aquest foment de l’activitat econòmica ha agafat les plantes de fabricació industrial o sectors sencers en un moment de baixa activitat, el que permetrà creixements futurs sense, teòricament i a curt termini, efectes inflacionistes. 
El mateix es podria dir del mercat laboral. La desocupació encara serà important, malgrat sigui decreixent. Aquest moment històric de baixos i persistents tipus d’interès (també amb baixa inflació) fa que els inversors busquin alternatives fora de les tradicionals, que tenen baix risc. Prou es pot veure en el mercat de les criptomonedes, l’or, del capital risc, de fusions i adquisicions, de l’immobiliari, etc. 
Els mercats de renda variable estan començant a patir la forta volatilitat. La seva pujada en V des del mes de març de l’any 2020 fins ara, sobretot de les companyes tecnològiques, fan repensar-se com serà l’economia postpandèmia. Sobretot l’economia financera. En aquest moment tothom és keynesià. Però injectar massa combustible pot provocar que el motor funcioni a elevades, molt elevades revolucions. 
L’impacte que les bombolles poden provocar depèn molt del tipus d’economia de cada pais. Alemanya, per exemple, amb els tres sectors clàsics ben representats (agricultura, indústria i serveis), amb unes exportacions, sobretot a la Xina, en fort creixement, veurà poques conseqüències per culpa de possibles bombolles especulatives. 
Els països del sud d’Europa però, amb sectors hipertrofiats, escassa indústria pròpia i reduïda exportació, sufriran tensions. És cert que la construcció tira de tota la resta de sectors (industrials i de serveis). Però que l’obra nova vagi dirigida, a tot arreu, a la part alta de la demanda, provocarà tensions. La primera, amb molta oferta, el ralentiment en els terminis de temps de venda de l’obra nova (cara). Ai dels constructors i promotors que  no disposin de tresoreria per poder aguantar! O, si cal, en un moment donat baixar preus. No sabem exactament com serà la sortida: ràpida, a cops, avançant i retrocedint?
El que sí que sabem és que l’economia financera, al contrari que l’economia real, té una capacitat de moviment enorme i cada vegada està més desconnectada de la realitat. Per què? Alguna cosa a veure té l’especulació i les bombolles. Algú ha dit que, en aquesta pandèmia, un any dolent (per exemple en creixement del PIB) necessita de l’ordre de dos anys per la seva recuperació. Veurem, va dir el cec.