Addicte als medicaments opiacis (antidolor)
És molt ràpida la transició del plaer a la dependència en aquesta medicació i encara pitjor, fer el pas cap a la heroïna. Ja ho diu el seu propi nom, medicaments opiacis, procedeixen del opi, igual que la mateixa heroïna. Tant aquesta droga com els medicaments, una vegada en l’organisme en sintetitzen en morfina. Un potent analgèsic inhibidor del dolor, produeix sedació, somnolència i en petites dosis eufòria i relaxació. La persona queda en estat de calma total, qualsevol problema personal que pugui tenir queda aparcat, s’esborra temporalment. Però abans d’entrar en matèria parlaré una mica dels medicaments que creen més addicció, a banda dels opiacis, també ho son els antidepressius i els ansiolítics.
Tots tres formen part de les anomenades drogues legals, però es diferencien en què per a comprar-los han d’anar acompanyats d’una recepta mèdica, sinó, es impossible adquirir-los, fer-ho d’una altra manera es il·legal. Sense recepta no pots tenir accés a ells. Tot tres medicaments son quasi miraculosos, te’ls prens i els teus problemes mentals o dolors físics ( mal d’esquena, de cames, de colzes, etc.) desapareixen temporalment en un tres i no res. Pots dormir, descansar i fins i tot fer una vida normal, sense cap dificultat anímica.
Això per una banda i per l’altra, la paraula addicció es sinònim de submissió total, ja sigui cap a una substància, conducta o persona. Perds la voluntat i la capacitat de decisió, ets conscient dels efectes negatius que t’aporta però no pots evitar pensar en la teva droga. Només t’importa el benefici immediat, sense tenir en compte les conseqüències a llarg termini. Estàs en estat de xoc, angoixa, tremolors i en ocasions fins i tot, tens paranoies i aquest estat mental t’obliga a consumir, ja no sents plaer, sinó, la necessitat de reduir aquest malestar. Acabo de definir l’abstinència, és un estat d’angoixa horrorós i es degut a aquesta estat anímic que es fa tan difícil allunyar-se de la substància o persona.
Però abans de continuar, vull matisar en la paraula droga, aquesta significa producte o conducta que altera l’estat d’ànim. En moltes ocasions el consum de la substància nociva va acompanyada de la dissonància cognitiva, estic parlant de la manera de pensar. Som conscients que realitzar l’acte es perjudicial però tot i així el realitzem, busquem excuses per a justificar-nos (d’alguna cosa hem de morir – El cànnabis només es herba – Amb la medicació funciono millor – La meva parella m’humilia constantment, però m’estima, etc.). És a dir, es busquen excuses per a no deixar de repetir la conducta perjudicial o si més no, no allunyar-nos d´ella.
Per la meva part, tinc 26 anys i un aspecte físic demacrat, les dents podrides i les poques que em queden son de color marró, en qüestió de 4 anys he passat de pesar 90 quilos a només 58, tingues en compte que la meva alçada és 1,80 cm. Vaig deambulant de feina en feina, soc incapaç de mantenir-les més de 10 mesos seguits, encara que gràcies a les ajudes de l’Estat tinc on dormir i menjar, sinó, em veuria obligat a robar o traficar i acabaria en la presó o en el cementiri prematurament. Hi ha un tercer lloc on acabem els addictes a les drogues, a lhospital, personalment hi he estat dos cops per sobredosis.
Entès això, t’explico como he entrat en el consum de l’heroïna, vaig començar consumint oxicodona de manera legal. La meva mare tenia càncer i per pal·liar els dolors prenia aquest medicament, receptat pel metge. En una ocasió em vaig dislocar la espatlla i en urgències me la van tornar a posar al seu lloc. Fins aquí tot anava bé, però passats uns dies el dolor no cessava i la meva mare veient el meu sofriment em va oferir provar la seva medicació i efectivament va resultar miraculosa.
El dolor ja no era tan intens, podia dormir tota la nit sense interrupcions, després, pel matí me´n tornava a prendre una altra i podia fer vida normal. Durant el dia estudiava en la universitat i per les tardes jugava en el equip de rugbi de la ciutat. Era com un miracle, em prenia les pastilles i tot tornava a ser com abans del accident, em sentia l´amo del món, tornava a estar en el punt de mira dels seleccionadors dels altres equips.
Malauradament, com en qualsevol addicció, el meu organisme es va habituar a la quantitat de la droga i vaig haver d’augmentar la dosis de consum, si en un principi en prenia dos diàries, ara ja eren quatre, només per obtenir el mateix resultat, la tranquil·litat mental i la desaparició del dolor. Amb aquesta explicació vull que entenguis com funciona la sobredosis, l’organisme necessita cada vegada més quantitat i en ocasions la persona no la calcula bé i li en dona massa. Això només va durar 9 mesos, perquè la meva mare va superar el càncer i com a resultat li van treure la medicació.
Aquí es on va començar el meu final, com ja no tenia accés a la medicació de forma legal, vaig fer-ho de forma clandestina (il·legal) però es clar, el preu no era el mateix, amb recepta mèdica surt quasi gratis, ho finança l’Estat. Veient el preu tan abusiu, no em va quedar més remei que anar-me a l’heroïna, una alternativa igual de eficaç però 10 vegades més barata. Com tinc por a les xeringues, me la fumo o l’esnifo, segons amb qui estigui, però tot i així es molt curiosa la historia d’aquesta droga, es va crear com a medicament per tractar la tos, l’any 1892.
La comercialitzava la casa Bayer i no va ser fins el 1940 quan es va prohibir el seu consum. Es van adonar que la gent es tornava addicta de seguida, una vegada ja no tenien tos, encara continuaven consumin. A banda d’això, els efectes secundaris eren pitjors que els propis beneficis. Aleshores, es van decantar per la codeïna, el principi actiu del xarop de gola, es igual d’eficaç però no te efectes secundaris i no És tan addicte, tot i què hi ha gent enganxada als xarops.