Tot apunta a inflació, i això és un problema
Avui tot apunta a inflació, i això pot portar a la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) a aixecar el peu de l'accelerador (en els seus programes d'estabilització), o directament, a trepitjar el pedal del fre (enduriment monetari). Els signes d'inflació estan per tot arreu: les commodities agrícoles estan a màxims de nou anys. El coure ha passat el pic del 2011. La TIR del break-even està al 2,54 % (en màxims des del 2013). Hi ha una greu crisi d'escassetat de semiconductors que amenaça generar inflació de producció. I és que el desenvolupament de l'automoció autònoma, o el 5G, ha disparat la demanda de xips, però la inversió en els últims quatre anys en la indústria de semiconductors de rendiment mitjà i baix ha estat molt baixa. Només els grans players com TSMC, Samsung o Intel han anunciat inversions importants pels pròxims mesos, inversions que aniran destinades a plantes de fabricació de xips, wafers i nodes d'última generació 5 nm (de més valor afegit). La resta dels productors no han anunciat grans plans d'inversió, de manera que seguirà existint un problema greu de subministrament en semiconductors, circuits i xips més bàsics (que són els utilitzats en la majoria dels processos). Aquest problema està causant estralls: Foxconn adverteix d'una caiguda dels seus enviaments. Samsung posposa el llançament del seu Galaxy Note. Apple anuncia pèrdues d'ingressos pels retards en el lliurament dels seus iPads i iMacs. Les empreses subministradores de banda ampla pateixen retards d'un any en el lliurament de routers. I els fabricants de cotxes es veuen obligats a fer tancaments temporals per falta de subministrament de xips. Hi ha informes que indiquen que les empreses xineses estan fent apilament massiu de semiconductors per por que augmentin les sancions que els impedeixen accedir a la propietat intel·lectual dels Estats Units. Aquest problema està causant molts mals de cap, fins al punt que els fabricants de cotxes pressionen els seus governs perquè aquests exigeixin als fabricants de semiconductors el lliurament dels seus productes. Però es troben que altres sectors, igualment importants, pressionen també als seus governs pel mateix. Tot això, és clar, pressiona a l'alça els preus de producció.
Per filar encara més prim, ara resulta que els empresaris dels Estats Units han de pagar més salari per «competir» amb les elevades ajudes federals destinades als aturats (ahir, Arkansas, Montana i Carolina del Sud van anunciar que no optaran a rebre les ajudes federals de 300 US$ setmanals per a desocupats, al·ludint que «aquestes ajudes estan desincentivant a la gent a l'hora de buscar i acceptar una feina). Com està previst que aquests ajuts romanguin fins al setembre, és previsible aleshores esperar un augment salarial per part de les empreses que pretenen contractar o mantenir treballadors. Una altra font d'inflació.
És la inflació un risc seriós? Què cal esperar ara? La Fed diu que les tensions inflacionistes «són transitòries». D’acord amb això, sospito que la Fed no canviarà de discurs, contribuint així, juntament amb els drivers actuals de preus (commodities, semiconductors, ajudes federals, salaris, liquiditat, etc.) en la construcció de les expectatives d'inflació, que seguiran a l'alça. Intueixo que això provocarà un augment en el pendent de la corba del dòlar (avui, en nivells de 150 pb, que és la mitjana de llarg termini). El problema és que en aquesta fase del cicle en què es construeixen les expectatives d'inflació, el pendent sol anar-se'n cap als 350-375 pb, com va passar al 2002, 2004 i 2010. El que vol dir que hi ha un gran marge perquè la TIR del bo USA segueixi pujant. I encara que en el Comitè d'Inversions Global d’Andbank pensem que la Fed controlarà aquest moviment, de manera que la TIR pugi molt gradualment (perquè no es trenqui res), la veritat és que seguirem tenint un escenari de pujades de TIR.
Quina estratègia seguir? Si la Fed té raó, i la inflació no suposa un risc, llavors el moviment en corba també serà temporal, de manera que avui hauríem de seguir invertint en growth i en sectors elàstics que compensin preus baixos amb majors volums (media, autoparts, tech, moda, leisure, hotels, avions). Hauríem de seguir invertint en les fonts de la desinflació (robotització, tecnologia mèdica, logística), i seguir comprant consumer staples (abans que cyclicals). També hauríem de seguir invertint en monetitzadors de volum (Índia, Taiwan). I, per descomptat, caldria començar a tenir al radar els bons a llarg termini.
En canvi, si la Fed s'equivoca i tots aquests senyals que els he esmentat provoquen que la inflació sigui més persistent, llavors és probable que la corba de tipus prengui molt més pendent, o fins i tot que la Fed hagi d'acabar endurint les condicions (malament i tard). En aquest escenari, és recomanable seguir apostant per l'equity de curta durada (comprar value i vendre growth, que és equity de llarga durada, i sofriria per ser molt sensible a tipus. La caiguda de -2.55 % de Nasdaq va ser un avís que el mercat comença a incorporar aquest escenari). Hauríem també de rotar cap a equity cíclic (bancs universals, consum discrecional, mineria), i també cap equity poc elàstic a preus (companyies de serveis públics i telecoms). També hauríem de comprar empreses on la seva baixa capacitat de fixar preus passi de ser un defecte, a una qualitat en el nou entorn (alimentació i supermercats). Caldria rotar des dels mercats considerats«Volume monetizers» als «Price monetizers» (com el Brasil o fins i tot Rússia). També comprar stores of value (o, commodities) i, per descomptat, vendre bons llargs. Com podran observar, les estratègies en un entorn o un altre són molt diferents.
La situació d'avui és incerta, i ens ha enxampat, per què no dir-ho, com a tothom, a contrapeu i amb una part important de les nostres carteres (la secció temàtica) invertides en segments relacionats amb estils growth (que solen comportar-se bé en escenaris desinflacioniaris, però ho fan malament en escenaris inflacionistes com l'actual). Encara que sí vam realitzar un gir per augmentar la presència de sectors poc sensibles a tipus (value), no hem volgut desfer totes les posicions en sectors més sensibles (growth) per la senzilla raó que la Fed bé podria veure els riscos, decidir posar el peu al pedal del fre i acabar amb les expectatives d'inflació de cop, frenant en sec la pujada a la TIR del bo a 10 anys. En aquest escenari, seria el growth el que tornaria a sobre comportar-se.