Fèlix Zapatero President de la Federació de la Gent Gran

El que diré en aquest article ja ho han dit molts altres, per activa i per passiva. No per repetir-ho (pot ser amb algun afegit), deixa de ser cert. Començem: pot ser la clau no és si és o no és el moment idoni per començar a pensar en un aeroport en territori nacional. A llarg termini serà, sens dubte, un fet inevitable. Donar excuses més o menys tècniques o mediambientals no val. En pocs anys, tècnicament, els avions contaminaran molt menys o quasi res, segurament seran propulsats per combustibles no fòssils, no provocaran contaminació acústica, tindran gran autonomia amb una mida reduïda (de fet els jumbos ja s’han deixat de fabricar), etc. Sobre la part mediambiental, l’impacte va lligat a la longitud de la pista.
En aquest sentit, els avions que vindran seran, com a màxim, de cent plaçes, és a dir de mides reduïdes. Veient que el tema de l’heliport fa dies que ha rebut un «bany de calaix», i pensant que hauria pogut ser una alternativa ràpida i barata, malgrat tot provisional, només resta tornar, sense preses, amb tots els estudis fets, presents i futurs, de veure, arreu, com s’han resolt els problemes que aquí es veuen com insalvables. Dels mitjans aeris, electrònics, en localitzacions similars a la nostra, i cap a on va el sector aeri. Com ha dit algú, crec que correctament, és indiferent, finalment, si es fa a Grau Roig, si la gestió és pública, privada o mixta, si la pista és blava o groga, etc. A mitjà termini construir, gestionar i, està clar, pagar i disposar de forma sobirana d’un aeroport situat en territori nacional andorrà, serà una realitat. 
L’alternativa que, aparentment competeix, que seria el ferrocarril, només és un intent de desviar el tema. Tornaríem a dependre dels dos països veins. Per pagar, segurament seríem els primers (què està passant a la Seu?), però les decisions serien preses a París, Madrid o Barcelona (o tots ells a la vegada, encara pitjor). Quants anys trigaria? Per on passaria? Evidentment la propietat andorrana només seria, si cal, en relació al traçat situat aquí, a casa nostra. Tot molt complicat, car i, per què no es diu, quin serà l’impacte mediambiental? Ara resulta que el ferrocarril és impolut, que no contamina. No s’han de tallar arbres, ni fer túnels, etc. Posem-nos, només per un moment, en la pell dels governs centrals dels dos països veins. No penseu que tampoc estarien a favor de la construcció d’un aeroport en territori andorrà? Per ells és clarament una pèrdua important de capacitats, just al mig dels Pirineus. Ara, des de Gibraltar fins a Estrasburg, són els dos els únics amos de l’espai aeri. Quasi un milió de quilòmetres quadrats entre els dos. Sense haver de compartir decisons. 
Està clar que, per a l’administració andorrana, la construcció d’un aeroport nacional obligaria a crear, autoritzar i supervisar normes, eines, equips, etc. específics, que no necessàriament han de carregar l’administració andorrana. Formar part d’organismes internacionals «ad hoc» i altres activitats noves, suposaran uns compromisos que, buscant un símil, ja vam tenir quan es van començar a obrir ambaixades andorranes a fora.
Finalment la balança de tot tipus, financera, de coneixements, de relacions internacionals específiques per aquest tema, seran clarament favorables. Un aeroport nacional, per petit que sigui, crea riquesa, llocs de treballs, molts d’ells especialtzats, duana aèria pròpia, temes formatius, industrials, etc. Seria l’origen de la tan parlada i difícilment aconseguida diversificació que necessita el país, dotant-nos d’un grau de sobirania del qual, actualment gaudim, pot ser, de forma limitada. Les comunicacions pròpies són una eina imprescindible.