Consens per protegir el Patrimoni Cultural
Crec que tots estem d’acord en el fet que cal trobar els mecanismes necessaris per protegir el Patrimoni Cultural del nostre país. Ahir al Consell General vam poder escoltar com tant des de la majoria com des de l’oposició es té la voluntat de millorar la protecció de tots els àmbits patrimonials, d’entre els quals els entorns de protecció, en són un dels principals, per tal de garantir-ne la conservació.
El debat es va traslladar a les formes de com aconseguir aquest objectiu que mai ha resultat fàcil i què requerirà el consens de totes les parts implicades. Precisament, és en aquest punt en el qual és necessari incidir. Garantir la conservació del nostre patrimoni ha d’anar més enllà d’una nova llei, o millor dit d’una modificació de llei, cal un treball de totes les administracions i actors implicats per garantir que arribarà a bon port.
En aquest sentit, comparteixo plenament els arguments exposats tant per la ministra de Cultural, Sílvia Riva, com pel president del Grup Parlamentari Liberal, Ferran Costa, que en nom dels grups de la majoria, vam defensar la necessitat d’arribar a un ampli consens comptant amb el Govern, els comuns, el Consell General, tècnics del Departament de Patrimoni Cultural, propietaris i afegint també els representants de l’Església, ja que molts dels edificis singulars que s’han de protegir, destacant els romànics, pertanyen al Bisbat d’Urgell.
L’experiència ens ha demostrat que només amb consens assolirem l’objectiu que tots desitgem, la protecció del nostre preuat patrimoni cultural. La llei del 2003, amb uns entorns de protecció majors que la del 2014, no va acabar de funcionar perquè preponderava excessivament el poder del Govern per sobre dels comuns, mentre que la modificació del 2014 va bascular cap a una major implicació de les corporacions comunals en la delimitació dels entorns de protecció, però amb menys requisits i garanties per establir-los.
La proposta llançada des de la majoria d’afrontar el repte de la protecció del patrimoni a través d’un grup de treball amb tots els actors implicats és a parer meu la més assenyada i la que més fruits pot donar per garantir-ne la conservació. No ens podem limitar a mirar enrere per recuperar parcialment un text del 2003 com demanava el PS o plantejar la protecció patrimonial únicament amb la modificació de certs articles de la llei del 2014.
És necessari trobar un punt d’entesa que propiciï la màxima col·laboració entre administracions i tots els sectors implicats. En la preservació del nostre Patrimoni Cultural els comuns tenim un rol clau i indispensable que assumirem responsablement, amb rigor i amb la voluntat de conservar uns béns que són part viva de la nostra història.
Cal mirar endavant i adoptar solucions individualitzades per cada bé. A ningú se li escapa que un entorn de protecció d’un BIC no ha de ser el mateix en un espai natural que en una trama urbana. I a partir d’aquí, podem entrar en totes les casuístiques que acompanyen a cadascun dels edificis que necessiten una especial protecció. A més, en tots els casos serà necessari el diàleg entre tècnics, comuns, Govern i els propietaris afectats.
El Consell Assessor del Patrimoni Cultural ha expressat que la llei actualment en vigor no garanteix adequadament la protecció del patrimoni cultural immoble i que la modificació que es va desestimar ahir al Consell General tampoc resolia aquesta problemàtica. També emplaçava a les administracions a destinar un temps per poder reflexionar i participar en el treball d’establir un marc legal que garanteixi la gestió i la protecció del patrimoni cultural en què puguin perdre part els tècnics i les institucions concernides, comptant necessàriament amb la participació dels comuns.
La preservació del nostre patrimoni s’ha d’afrontar des d’una visió global però amb accions locals. Tenim l’oportunitat d’aconseguir un text modern, consensuat entre tots els actors implicats i que harmonitzi el marc legal andorrà amb les normes de la Unió Europea referents als béns culturals. Les diverses forces polítiques i el Govern ja han demostrat en vàries ocasions que saben treballar plegats per aconseguir grans consensos en temes importants per al país, en aquesta ocasió, el consens també s’haurà d’ampliar als comuns. El nostre patrimoni s’ho val.