Com les figuretes que surten del pessebre per tornar a la capsa així nosaltres sortim del món idíl·lic del Nadal per tornar a la vida real de cada dia. Els llums que adornaven la ciutat es tanquen, els carrers plens de gom a gom, arribats al seu paroxisme a la cavalcada, s'han buidat de visitants. La nit de Nadal, el caga tió, els àpats familiars, la nit de Cap d'Any, ja són història. Esvaïda la il·lusió, apagada la màgia, tornem a la realitat. Aquestes festes col·lectives que són el Nadal deixen pas a la rutinària realitat que fa que tornem al dia a dia habitual. Fets els propòsits de canvi per a aquest nou any ens trobem amb la nostra pròpia fortalesa per tirar-los endavant o feblesa per perdre'ls després de vuit dies. Com cada any hem parlat del Nadal i el primer que hem dit amb afany de crítica és que són festes per al consum, però després tots oblidem aquest retret i comprem més que en qualsevol altra època de l'any. Aparentment també ens fan nosa les trobades amb els parents per multitudinàries i treballoses però tots busquem l'aixopluc de la família per no trobar-nos sols. El Nadal és com els bancs que per molt que vulguis no hi pots viure al marge, acabes passant per l'adreçador. Durant les festes de Nadal tots som una mica Ulisses, el personatge que Homer va convertir en paradigma de la valentia, capaç de vèncer totes les dificultats, de sortir victoriós de totes les batalles. Passada aquesta treva festiva de dues setmanes ens tornem a trobar amb les dificultats de cada dia i ens convertim en l'Ulisses que segles després Joyce va dibuixar com l'heroi anònim, és a dir cadascú de nosaltres, que ha de sortejar cada dia mil i un inconvenients. El que ara tenim al davant no és res més que una altra oportunitat de continuar vivint, de seguir fent camí, obrint-lo perquè és el nostre. Nosaltres no som figuretes que les posen on volen sinó que decidim per on volem passar. Tenim l'oportunitat de seguir gaudint d'allò més meravellós que tenim: la nostra vida. La nostra i la dels altres que també ajuda a configurar la nostra. Comença un nou any, tindrem una mica més d'experiència, serem un xic més vells però estem vius i hem de ser vius; la vida cal viure-la, aprofitar-la cada dia no deixant passar l'oportunitat d'existir útilment, de sentir-se imprescindibles ara i aquí on estem.

Per a més informació consulti l'edició en paper.