Postpandèmia, conseqüències futures
Ara que, poc a poc, es va veient una mica de claredat al final de l’episodi pandèmic, val la pena recollir el que, en diferents aspectes, es preveu com a possible en els propers anys. En l’aspecte purament epidemiològic, aniran sortint, com ja està passant, noves variants del virus. El dubte serà si aquestes seran sempre més o menys fàcils d’adaptar a les vacunes ja actualment funcionant o a les que arribin en un futur.
El risc seria una variant molt més mortífera o amb efectes devastadors, abans de ser contrarrestada per les vacunes. També, ja s’està anunciant, la necessitat de revacunacions futures, del mateix tipus que ja passa amb la vacuna de la grip. Semblaria que les modalitats de les revacunacions no serien amb injectables, sino per via oral nasal o altres. De no veure variants noves molt agressives, es pot preveure un Covid futur amb poc impacte, malgrat seguir entre nosaltres. Resta per veure els efectes a mig termini dels contagiats i dels vacunats.
Els assajos realitzats en tant curt període de temps no han permès analitzar ni avaluar possibles efectes físics ni psicològics, en tots dos casos. També l’edat de població a vacunar anirà baixant. Ja es parla dels menors de 12 anys. S’obre un univers nou, els propers anys, en relació amb els estudis de tot tipus que, tant el virus com les vacunes puguin causar: implicacions en la vida quotidiana, en l’alimentació, en la vida social, en la vida laboral (ja ha començat amb el teletreball), esportiva, etc. Igual que aquest virus, en una primera fase, és letal en relació a l’aparell respiratori, ningú diu que en surti un altre o una variant de l’actual que afecti un altre part del nostre organisme de manera agressiva.
Des d’un punt de vista més de polítiques públiques, està clar que s’haurà de potenciar l’atenció hospitalària, els centres d’atenció primària, la recerca. Sobretot les UCIs. Redimensionar l’ensenyament per intentar reduir els ratis d’alumnes per classe. Hauran de sortir productes químics que permetin frenar els aerosols, que donin una garantia personal a la neteja, a la neteja de la llar, dels productes que comprem habitualment.
La postpandèmia farà esclatar, els primers anys, el consum de tot tipus, degut a la contenció que el mateix ha sofert aquest any i mig. Hi ha qui parla d’uns feliços anys vint traslladats als anys 2022 i 2023... Hi ha hagut contenció de tot tipus i ara, psicològicament, tindrem ganes de viure, de fer coses. L’ampolla de xampany i, sobretot el seu tap, ha aguantat durant temps la pressió del líquid interior. L’explosió del tap ho farà. Hi ha molt diner estalviat perquè no hi havia forma o ganes de gastar-ho.
Esperem que aquest consum futur desbocat no afecti significativament el medi ambient. Deixalles creixents, contaminació que torna, canvi climàtic, seran paraules a recuperar de nou. Serà com un salt. Com d’un malson. Del periòde prepandèmic al postpandèmic. Però les conseqüències quedaran per temps. I hem d’estar alerta per l’impacte ràpid i greu i sobretot mundial que ha obert les portes a constatar que vivim en un mon petit i totalment interconectat.