Omar el Bachiri Psicòleg clínic

L’article es podria resumir en una frase: «no t’enfadis amb mi, sinó,  amb tu mateix». Estàs interpretant la realitat segons les teves pors i creences i m’estàs jutjant en base a elles. Abans de dir-me res, raona si el problema soc realment jo, no sigui que descarreguis la teva ira i malestar en la persona equivocada i després, analitza què estàs buscant mostrant-me el teu estat anímic, una resposta de fugida, un atac, la humiliació, la paralització, etc. 
Totes aquestes conductes cal tenir-les en compte abans de recriminar alguna cosa. A vegades, les paraules enverinen a l’altra persona i pot allunyar-se de tu de per vida. Tingues en compte que no és la meva culpa que tinguis paranoies i idees catastrofistes, jo només soc un ciutadà més que s’ha creuat en el teu camí. No busco danyar-te ni aprofitar-me de la teva situació financera o personal, però la teva manera de veure la realitat provoca que m’allunyis de tu.
Dit això, cal entendre que és molt trist l’estil de vida centrat en la por, perquè totes les conductes i decisions estan condicionades per ella, en comptes de estar-ho per les ganes de gaudir. Davant qualsevol situació tindran més pes els inconvenients que els beneficis, la funció de la por és aquesta mateixa, alterar  l’organisme, preparar-lo per a la guerra, per a la supervivència. No obstant això, quan ens guiem per les ganes de gaudir, de riure, de divertir-nos, estem preparant a l’organisme per a la calma, la serenitat i la pau mental. És més, la manera de pensar sempre en negatiu és gairebé destructiva, paralitza a la persona i la impossibilita de gaudir dels plaers que la envolten. La filosofia de vida de la ment negativa és «estic malament i estaré pitjor». Delega la seva felicitat i benestar en els altres. Està canviant el rol de les emocions, tot i que la seva funció queda intacta, l’objectiu a aconseguir es distorsiona.
No obstant això, una vida guiada per l’alegria i les ganes de gaudir fan que ens fixem més en els moments agradables i tinguem una visió tant del present com del futur més optimista. Indubtablement, també ens fixem en els moments desagradables però no els donem tanta importància com als bons. Interpretem millor les paraules dolent, fatal i horrorós, no passem de la primera a l’última de sobte, sabem quan utilitzar-les en cada situació, no dramatitzem l’escenari. Som observadors i actuem de igual forma per a les positives, bo, fantàstic i magnífic. Explicat això, et deixo algunes frases típiques de la ment negativa: 
–No vagis amb moto, que són perilloses 
–No viatgis, que el món és molt perillós 
–Tinc por d’emmalaltir, així que allunyat de mi 
–No facis això ni diguis allò i menys encara, davant dels altres - No et fa vergonya vestir així o portar aquest pentinat? 
– etc.
Enfoca tota la seva atenció a pronosticar el desenllaç fatídic i efectivament, acaba ocorrent. De tant pensar en la situació i preparar-se per al moment crucial, arriba un punt que es compleixen les desgràcies, però no és ni màgia, ni superpoders, és simplement una interpretació feta a mida, està veient exactament el que la seva ment desitja, és una realitat distorsionada i és pel fet de que és aquesta es neutra. Són els propis pensaments els que li donen el significat, això d’una banda i per una altra, la ment negativa viu constantment en el passat, és rancuniosa i poc atrevida. Després, un altre afegit, és que s’anticipa constantment als fets, creu que pot predir el futur i en conseqüència actua de manera rígida, no deixa lloc als canvis perquè està convençuda de que no pot modificar les situacions, deixa el seu destí en mans de l’atzar. 
Majoritàriament, aquestes persones tenen un perfil dominat per la baixa tolerància a la frustració, o tenen un motiu realment important per a actuar o profereixen no canviar d’hàbits i costums ja que requereixen d’un esforç i la por a no aconseguir-lo, els crea malestar. Com he dit abans, s’anticipen als fets, és una cosa molt curiosa perquè viuen en el passat però pensen excessivament en el futur i malauradament s’obliden del present. T’acabo de definir la por. Una emoció que sorgeix quan pensem en el futur i creiem que no podrem afrontar la situació problemàtica. 
La majoria d’entre nosaltres, l’afrontem d’una forma o una altra, però aquestes persones es tanquen en els seus sentiments de solitud i això les impossibilita afrontar-la, a vegades, l’accepten però encara així, són incapaces d’actuar de forma atrevida. Quan vivim en el present no hi ha espai per a la por perquè estem en el lloc i moment indicat, igual que per al rancor, si ens allunyem del passat, tampoc hi ha espai per a ell. Igualment, és una por irreal, només existeix en la ment de la persona, si raonés les situacions, s’adonaria de la seva mala gestió de l’emoció. Quan la por és real, instintivament l’afrontes i busques solucions però en l’irreal, no funciona igual perquè és imaginada, per moltes voltes que li donis, no trobaràs una resposta adequada. Un problema si no és objectiu, és impossible de solucionar, si només està en la ment, és subjectiu i això es tradueix en un malestar continu. 
Amb aquesta descripció, entendràs que abans de discutir amb algú, has d’estar segur de la seva responsabilitat sobre el teu estat emocional. Assegura’t d’estar enfadat/da amb la persona i no amb la situació o lloc en concret i una forma senzilla d’esbrinar-ho és canviant el punt d’enfocament. Imagina’t que tens al davant a algú diferent i en les mateixes circumstàncies, si l’empipament segueix, segurament estaràs cabrejat amb l’ambient que t’envolta, no amb la persona en qüestió. No obstant això, si l’empipament desapareix, llavors, efectivament, tens raó i actues de manera raonable. És de summa importància entendre aquesta diferència, perquè els malentesos destrossen amistats, intoxiquen l’ambient laboral i provoquen discussions de parella.