Els Reis de l'Orient m'han portat de regal dos calendaris i dos llibres. Els calendaris són el Calendari del Pagès que ja fa 150 anys que es pública i el Calendari Cerdà, editat per l'Institut d'Estudis Ceretans. Tots dos em seran molt útils, el primer especialment per saber les llunes; el segon enguany està dedicat a la matança del porc, una tradició estesa arreu de Catalunya i que en el cas de la Cerdanya que te arrels molt profundes per Estrabó sabem que els productes dels nostres porcs eren apreciats a l'Antiga Roma: «Que em portin un pernil de Cerdanya». Els llibres, dues novel·les històriques, un d'Almudena Grandes Inés y la Alegria i l'altre L'Home de Sant Petersburg de Kent Follet. Malgrat però els bons regals de ses Majestats que a Travesseres els vàrem rebre amb música, entorxes i esquelles, aquest començament d'any em produeix força preocupació. Amb l'inici del 2011 hem estrenat Govern a la Generalitat, dues realitats que tanquen i obren portes i en deixen moltes d'obertes, entre les quals la crua realitat del poder adquisitiu de les persones. La qüestió és que amb l'any nou i el nou Govern persisteixen els problemes vells i tinc por que alguns fins i tot s'incrementin, entre els quals m'esparvera l'increment del risc de pobresa, ja que el nombre de persones que viuen al marge de la societat del consumisme, dels regals, de la loteria de les rebaixes, es cada cop més elevat. La crisi ha castigat, està castigant i castigarà als més desfavorits i els més febles. Sort de l'ajuda de les diverses institucions i dels bancs d'aliments que pal·lien algunes de les necessitats més bàsiques de molta gent. Cada dia augmenta el nombre de persones que recullen les sobralles dels contenidors dels supers. Tot plegat penso que és molt trist i molt denigrant no només per el personal afectat, sinó per tota la societat. Em faig una pregunta retòrica perquè ja sé la resposta: ¿existeix la justícia equitativa del repartiment de la riquesa ? I em responc que no, que no és just que sempre paguin els plats trencats els mateixos. Quan el flamant Govern, entre cometes dels millors, al meu parer està caient en una gran contradicció: la Generalitat no té diners i ens demana a tota la ciutadania que col·laborem, i per altra proposa suprimir una important font d'ingressos com és l'impost de successions. Ha iniciat una escombrada i retallada, que sembla ser que començarà per la sanitat i que perjudica als més pobres, ja que és el servei que més necessita la majoria de gent que no es pot permetre pagar els metges particulars Em sap greu criticar el nou Govern abans del seus cent primers dies, però les mesures antisocials que han pres, per ètica m'obliguen a dir que no em sembla bé.

Per a més informació consulti l'edició en paper.