Amadeu Gallart Economista

Un dels grans problemes que ha suscitat aquesta etapa pandèmica ha estat la situació cultural i social en què estem immergits la gent gran, sobretot en les puntes de la vida on es descara més la precarietat, posem que a partir dels vuitanta anys ben acomplerts i quan no es disposa de l’acompanyament de mitjans econòmics abundants. Ambdós situacions són ben perceptibles en moltes de les nostres llars.  Ens cal, ara més que mai, la solidaritat institucional i la individual. Una solidaritat sense matisos ni càrregues de beneficència —que, per altra part, benvinguda sigui en molts casos—, únicament derivada de necessitats que han de ser cobertes, a vegades amb una senzilla informació. 
A través del Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Urgell, juntament amb la Comissaria dels Mossos d’Esquadra, s’ofereix una eina àgil i ràpida per poder fer assequible informació important relacionada amb la gent gran a través d’un canal informatiu, un canal al qual hi pugui accedir qualsevol persona interessada, però que va dirigit, essencialment, a persones de més de 65 anys. Aquest canal és gratuït i de fàcil instal·lació al telèfon mòbil, de missatges instantanis que, atenció, es reben però que no admeten resposta. Penseu que si, com es pretén, s’arriba a uns quants centenars d’usuaris —una bona fita seria d’uns 2.000— de tota la comarca, no es pot fer com en un grup de whatsapp, que és converteix en un fòrum de discussió amb els consegüents desgasts i batibulls. Aquest mitjà és Telegram, GentGranAltUrgell, que permet d’arribar a una quantitat potent de persones.
Aquest projecte comarcal es va presentar al Consell d’Alcaldes de l’Alt Urgell i ara, a poc a poc però insistentment, s’intenta que sigui conegut per un alt percentatge de la ciutadania més madura, aquella, que entre les diverses segmentacions segons edat i salut, va dels 65 anys a l’edat més convenient que s’hagi aconseguit. És una experiència que goso qualificar com d’interès estratègic. Totes les persones que hem intervingut o intervenim en associacions o entitats de gent gran sabem de la prioritat de fer operatives les diverses iniciatives i reivindicacions de la manera més eficaç possible, no caient en el perill d’acomodar-nos només als grups més actius i dinàmics, malgrat que són unes minories importantíssimes. Hem d’aconseguir de sobrepassar aquest cercle per tal que les majories no siguin passives, silencioses i plenes d’apatia.
No cal dir que, des del primer moment, s’ha comptat amb la col·laboració dels serveis municipals i comarcals, especialment a través del Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell —CAPAU—, del Punt Òmnia i del Telecentre de la Seu d’Urgell. És molt rellevant la participació de les treballadores socials del CAPAU i de la mateixa policia dels Mossos d’Esquadra, perquè són persones directament immergides pel seu treball professional, en el bell mig d’aquest magma humà tan dilatat que constituïm l’exèrcit pacífic i polifacètic de la gent veterana. Sense la seva participació entusiasta no arribaríem gaire lluny.
Cal assenyalar la necessitat ciutadana de nodrir les files d’aquest grup de Telegram per poder donar-li força i que, com una taca d’oli ben positiva, sigui present a les llars alturgellenques on resideix la gent gran actual i també la potencial amb expectatives de futur, que el temps traïdor passa, us ho puc assegurar, molt de pressa. També cal reiterar que els treballs per aquest sector on militem, obligadament però satisfactòria —potser resignada—, no ha de significar mai cap aïllament respecte el conjunt social. Potser, això sí, ens cal alguna petita discriminació positiva contra el virus molt maligne de la solitud no volguda i contra les forces del mal encarnades en el nostre enemic, «la  bretxa digital», que ha de ser abatut amb tots els remeis que calguin. 
President del Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Urgell