Guillem Fornieles Secretari General del Sindicat Andorrà de Treballadors

Els orígens del dret social andorrà van començar amb la promulgació de la Llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. L’any 1974 es va aprovar el Decret sobre el contracte de treball i el 1978, el Reglament laboral. El Decret sobre el contracte de treball establia aspectes formals sobre la relació laboral, i el Reglament laboral va reconèixer drets individuals al treballador. Haurem d’esperar fins al 2008, amb la promulgació del Codi de relacions laborals, perquè es reconeguin els drets col·lectius dels treballadors.

En aquells aspectes relacionats amb l’extinció del contracte de treball, la protecció del dret al treball ve condicionada, paradoxalment, pel règim d’acomiadaments.

A més, sense entrar en qüestions jurídiques, acomiadar algú sense causa, és injust. Des del Sindicat Andorrà de treballadors (SAT) considerem que si un treballador exerceix, en cas d’acomiadament, el seu dret fonamental de tutela judicial efectiva, reconegut per l’article 10 de la Constitució andorrana, l’empresari està obligat a justificar les raons per les quals l’acomiada.

A l’acomiadament no causal, com no es planteja la causa de l’acomiadament i només es resol la norma i la forma, a parer nostre, empara actituds excloents. Si l’empresari no té l’obligació de motivar la causa de l’acomiadament, pot extingir la relació laboral per motius de raça, sexe, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social.

Tanmateix, en matèria internacional, el conveni 158 de l’Organització Internacional del Treball estableix, al seu article 4, que no es finalitzarà la relació laboral, per part empresarial, a no ser que existeixi una causa justificada relacionada amb la capacitat o conducta del treballador o basada en les necessitats de funcionament de l’empresa, establiment o servei.

Segons l’article 3.3 de la Constitució, Andorra incorpora al seu ordenament jurídic els principis de dret internacional públic universalment reconeguts. Els principis de dret internacional públic són aquells que estan contemplats en convenis internacionals ratificats per un gran nombre d’Estats o, en el seu defecte, que els seus preceptes siguin contemplats per les lleis dels països que no els han ratificat. Actualment 36 països del món, han ratificat el conveni 158 de l’Organització Internacional del Treball, i tots els països de la Unió Europea contemplen, a les seves legislacions, acomiadaments causals.

Igualment, perquè Andorra no es quedi al marge, autoexclosa, dels nostres veïns europeus, ha de ratificar l’article 24, de la part II, de la Carta Social Europea.

La patronal andorrana no vol compromisos internacionals que els obligui a respectar la justícia sociolaboral, però si es vol pagar impostos baixos de forma injusta, cosa que genera discriminació. El nostre país és atractiu, per a tots aquells insolidaris en els seus països d’origen, per que els hi ofereix les condicions que ells valoren.

Des del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), i vist el raonament, considerem que en la societat treballadora andorrana haurem d’esperar al 30 de febrer del 2054 a normalitzar i regular les relacions laborals?

Una vegada més, els poders públics i les institucions no estan a l’alçada, o bé no volen, condicionats pel lobbys econòmics i religiosos del país.

La responsabilitat d’haver arribat a aquesta situació de injustícia sociolaboral, que perdura des de sempre, amb canvis, estèrils per la part més feble de la relació laboral, que només ha maquillat la imatge exterior i empitjorat la relació interior, és sense cap mena de dubte dels poders públics i de cadascuna de les institucions públiques, ja que aquestes no exerceixen la seva responsabilitat per tal de garantir els drets reconeguts en la nostra Constitució.

Res ha canviat des de l’any 74. Els treballadors/eres continuem amb la mateixa indefensió. No, encara pitjor. Avui en dia encara està més legalitzada aquesta indefensió.

Des del SAT coneixem la situació de crisis econòmica actual, pels treballador/eres, auxiliats en aquest país des de la caritat pública, i no des del dret a la vida digna. 

No tenim clar si els nostres veïns de la Unió Europea acceptaran com soci de ple dret a un Estat a on es ven imatge teatral de normalitat, però que els seus dirigents apliquen una ideologia mesquina i miserable.

Més tard o més aviat s’hauran de fer normes i canvis en favor de la justícia sociolaboral i del nou model d’Estat que s’està maquinant. No serà acceptable que aquest canvis ho decideixin l’oligarquia del nostre país, assessorats pels seus experts a mida o utilitzant als tontos útils que els justifiquin.

Des del SAT valorem que sense la participació dels treballadors/eres d’Andorra de l’àmbit de l’empresa privada, aquests canvis no seran acceptables legítimament ni moralment. La legalitat no legitima. I aquesta participació ha de ser des de la lliure organització de treballadors/res sense repressions, ingerències i sense limitacions més enllà del dret internacional (convenis de la OIT).

Les decisions excloents només beneficien a la minoria, de forma molt particular i amb viscositat nepótica.

Per molt teatre, escenificació i fastuositat que es faci, el temps va en contra del nostre país, tant en l’aspecte de convivència social digna, com en la riquesa econòmica social.