Consultori fiscal
Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Sala Administrativa número 27-2021 en relació amb la introducció d’uns catàlegs comercials facturats per una empresa espanyola; anàlisi tributari de l’Impost General Indirecte.
En primer lloc, s’ha de presentar un breu resum dels fets: el requeriment va ser notificat al Sr. demandant el 3 de juliol de 2019. El dia 14 d’agost de 2019 l’interessat va presentar les declaracions requerides. El demandant va interposar un recurs administratiu el 29 de juliol de 2019.
Per resolució de data 4 de novembre de 2019, la Comissió Tècnica Tributària va desestimar el recurs interposat contra el requeriment del 27 de juny de 2019, el qual pretendria que: (i) el demandant no importava directa ni indirectament aquells catàlegs, sinó que els importava el transportista; (ii) que els béns entraven a territori andorrà, s’encarregava, com a distribuïdor en territori andorrà, d’efectuar la distribució corresponent, i (iii) que el responsable de presentar les declaracions duaneres és el transportista.
Els catàlegs encomanats a una empresa espanyola havien estat introduïts a Andorra. Per conseqüent, s’ha d’aplicar el règim de les importacions de béns: per aquestes operacions s’ha d’aplicar la reglamentació duanera i la reglamentació tributària:
a) Al moment de la introducció al territori duaner del Principat d’Andorra, les mercaderies «han de ser presentades sense demora per la persona que les ha introduït, utilitzant, si escau, la via que les autoritats duaneres hagin determinat i segons les modalitats fixades per aquestes autoritats» (Article 48 del Codi de Duana, Llei 5/2004 del 14 d’abril).
Una declaració ha de ser presentada: «1. Qualsevol mercaderia destinada a ser posada sota un règim duaner ha de sotmetre's a una declaració per a aquest règim duaner» (Article 69 del Codi de Duana).
Aquesta declaració «la pot fer qualsevol persona que pugui presentar o fer presentar al despatx de Duana competent la mercaderia en qüestió, com també tots els documents necessaris per permetre l'aplicació de les disposicions que regeixen el règim duaner per al qual es declara la mercaderia» (Article 74 del Codi de Duana).
b) Però, aquesta reglamentació duanera s’ha de combinar amb la reglamentació tributària per l’aplicació de l’Impost General Indirecte.
Als termes de l’article 12 de la Llei 11/2012 del 21 de juny: «Tenen la consideració d’importació: 1. L’entrada de béns en el territori andorrà procedents d’un altre Estat o territori». L’article 11 de la Llei precisa el fet generador de l’impost:
«Les importacions de béns estan subjectes a l’impost, amb independència de la finalitat a la qual es destinin i la condició de l’importador».
L’obligat tributari és l’importador: «Obligats tributaris en les importacions: són els obligats tributaris de l’impost en les operacions d’importació els que realitzen les importacions. A aquest efecte, es consideren importadors: 1. Els destinataris dels béns importats, siguin adquirents, cessionaris o propietaris dels mateixos béns, o bé consignataris que actuen en nom propi en la importació dels béns esmentats amb independència de la seva condició d’obligat tributari en les altres operacions subjectes a l’impost» (article 53 de la Llei 11/2012).
c) Resulta clarament de la combinació d’aquests texts que cal diferenciar la figura de l’obligat tributari -per l’aplicació de l’impost general indirecte- i la figura de la persona que acompleix les formalitats duaneres.
d) En aquest cas, les factures presentades són a nom del demandant. Per tant, en aplicació de l’article 53 de la Llei 11/2012 del 21 de juny, el demandant és «l’importador» i, per conseqüent és l’obligat tributari. Per aquests motius, es conclou que el requeriment emès pels agents de la Duana és ajustat a dret.