La cultura
Més endavant, desprès de llegir en detall el Llibre Blanc de la Cultura del Govern d’Andorra, intentaré fer algun article sobre el mateix, malgrat no sigui un tema que domini i pel qual tinc un gran respecte. Què és la cultura? Segurament, en un sentit ampli, seria el conjunt de característiques que envolten una societat, entesa com a grup social, en un moment donat. Segurament ara té una amplitud més gran que en el passat i malgrat la seva importància, el seu relat va molt lligat a valoracions de tipus personal i, doncs, marcadament subjectius. La cultura fa referència a valors. Valors relatius a un grup social. Donat que a la societat o país poden haver diferents grups socials, segurament el contingut del concepte pot variar d’un grup social a un altre. Però malgrat la dificultat, sens dubte ni ha trets essencials que, actualment, podríem definir com comuns dins del concepte de cultura: la llengua, el tipus de vida, la base artística, l’alimentació, els costums, els valors, la simbologia, la tradició, la història, serien, entre altres, els components més o menys acceptats dins del concepte. Aquests components de la cultura donarien peu a un tipus d’identitat, que fa, més o menys uniforme una societat.
Malgrat que totes les societats tenen la seva base cultural, quan més rica, en un sentit econòmic és aquesta societat, la cultura compleix altres finalitats, a part de les, diguem, purament existencials. Societats desenvolupades fan de la cultura una base per crear una indústria, fomentar l’entreteniment, millorar els coneixements, incrementar la creativitat (per aplicar-la a altres sectors). Aquestes societats desenvolupades, al disposar de més mitjans materials poden fer que el camp d’actuació es pugui ampliar, per exemple, a l’educació i, fins i tots a ideals nacionals. La cultura s’associa a la llibertat, ja que pot ser el mitjà perquè la societat s’articuli evitant hegemonies i afavorint la diversitat i la racionalització com a grup.
La cultura pot ser, com tot, però en aquest cas més, la base d’un component espiritual, acadèmic, de formació de la persona humana, fins a englobar el que podríem dir com civilització. Però la cultura no són els valors de la cortesia, de la bona educació, del comportament social. ¿Seria molt fort afirmar que la cultura és l’expressió de l’orgull de pertinència a un grup social, a un país, considerant la humanitat com una diversitat de cultures i, doncs, permetent la comunicació entre cultures? El concepte pot servir, doncs, per diferents finalitats: un cert nacionalisme, una millora intel·lectual de l’individu i, com a finalitat última la millora de la humanitat en el seu conjunt.
Per centrar-nos una mica en Andorra, i deixant per més endavant als comentaris en relació al Llibre Blanc de la Cultura, ja només la seva publicació és una bona idea. Per parar i revisar l’estat de la qüestió. Estarem d’acord que aquí, fins fa poc, el tema cultural era un aspecte bastant (vull ser prudent) marginal. Érem i continuem sent una societat potser excessivament materialista. Obrir el meló de la cultura a Andorra ens obligarà a pensar sobre temes considerats tabú com: el rol del català, sobre el nivell d’integració de la gent nouvinguda, sobre la solidaritat intergeneracional, d’una cultura pròpia, de l’acceptació voluntària del nostre tamany, de no ser subsidiaris de modes de fora, del rol de la gent jove en el marc possible i desitjable d’un model cultural propi, etc. Hem de ser valents però pensem que obrir aquest calaix obliga a seguir. No és flor d’un dia. No ha de ser el caprici d’un govern. Ha de ser la necessitat de ser un país normal. A vegades penso que és el ministeri amb competències més difícils. No són coses que es puguin aconseguir en un tres i no res. Són de cuinar lentament. A llarg termini.