Sobirania
Arturo Frondizi, president argentí, deia que «Sense desenvolupament nacional no hi ha benestar ni progrés. Quan hi ha misèria i endarreriment en un país, no sols sucumbeixen la llibertat i la democràcia, sinó que corre perill la sobirania nacional».
La setmana passada es va celebrar a Andorra la XXVII Cimera IberoAmericana amb el lema Innovació per al desenvolupament sostenible – Objectiu 2030. Iberoamèrica enfront del repte del coronavirus.
Els resultats de l’esdeveniment, que el cap de Govern va qualificar de «l’acte de més calat internacional fet al país», es poden resumir molt fàcilment: una generosa ensabonada per als pocs participants que van tenir la sort de poder venir a fer turisme durant tres dies –la resta es van conformar amb l’asèpsia de les videoconferències– i un impacte gairebé nul entre la ciutadania centrada en la supervivència a la qual s’enfronten dia rere dia, no tan sols per la Covid-19 sinó per a poder menjar i pagar el lloguer.
La cobertura mediàtica al més pur estil Festival de Cannes sí que es pot qualificar d’important campanya de màrqueting que ha posat Andorra als mitjans de comunicació a cost ridícul. Bravo!
Però la realitat és que la Cimera es va clausurar «amb la mirada posada en molts fronts, i especialment en una recuperació econòmica post-pandèmia «verda i inclusiva».» (sic). O sigui res de res. Tots cap a casa amb la panxa plena i molt ben tractats, això sí. Sobre allò de la «innovació i els reptes» tampoc res.
Perdó, un resultat sí que cal esmentar: la signatura d’un «conveni marc per l’impuls de la circulació de talent en l’espai iberoamericà». Això sí, després de set anys de «mastegar-lo» i amb la signatura, atenció!, de cinc dels 22 països integrants de l’espai ibero-americà i dels 26 observadors associats i consultius de les cimeres! Tot un èxit, no?
Tot plegat, el què deia, molt encertadament, la directora general d’aquest mateix mitjà, la Natàlia Mena, parlant dels polítics: «Molt de soroll a les xarxes socials i poca feina efectiva».
Ara bé, la (mala) sorpresa va venir l’endemà de l’esdeveniment cimeral: l’acord entre Espanya i Andorra de reunir-se una vegada a l’any per a afavorir la transparència i cooperació en matèria de fiscalitat.
Parlem de sobirania? Perquè la sobirania és el poder polític suprem que correspon a un estat independent, sense interferències externes, i sembla que, una vegada més, estem disposats a baixar-nos els pantalons quan els senyors veïns ho demanin. Ja en van unes quantes i, de fet, podem dir que, la majoria del temps, anem en calçotets.
Deia el filòsof i polític anglès Sir Francis Bacon que «la sobirania de l’home està oculta en la dimensió dels seus coneixements». I la pregunta és: corre perill la nostra sobirania?