• El bandoler va matar a 21 persones i va morir d'una bala disparada pel xèrif Garrett

El llegendari pistoler del Llunyà Oest Billy el Nen segueix sent un facinerós per a la justícia nord-americana després que el governador sortint de Nou Mèxic, Bill Richardson, li negués un simbòlic indult.

Després d'una acurada consideració Bill Richardson va concloure el seu mandat com a governador de Nou Mèxic negant-li l'indult a Henry Billy el Nen McCarty, un bandoler que va matar a 21 persones i va morir d'una bala disparada pel xèrif Pat Garrett.

La carrera criminal de Billy, conegut també pels seus noms falsos d'Henry Antrim i William Bonney, va acabar el 14 de juliol de 1881, però des de llavors ha persistit la polèmica sobre si el governador del que era llavors territori de Nou Mèxic, Lew Wallace, li havia promès un indult.

Richardson, qui havia rebut nombroses comandes d'indult pòstum per al pistoler, va dir que «els fets no sustenten la reivindicació» de McCarty.

«He decidit no indultar-ho perquè no es pot arribar a una conclusió i a causa de l'ambigüitat històrica sobre per què el governador Wallace va renegar de la seva promesa», va declarar Richardson al programa Good Morning America de la cadena ABC de televisió.

NINGÚ SAP amb certesa la data de naixement del pistoler, però es creu que va ser entre 1859 i 1861 en el si una família pobra i que va començar a delinquir quan es va quedar orfe en l'adolescència.

Després dels primers petits robatoris i breus estades a la presó, després les males companyies d'altres facinerosos del temps i la regió, van desembocar en accions majors en l'anomenada Guerra del Comtat Lincoln.

La llegenda de Billy el Nen i la seva trobada fatal amb Garrett ha donat material per a novel·les, pel·lícules i historietes durant gairebé 130 anys.

Segons els seus detractors, Billy va ser un tipus cruel que va matar a més d'una vintena de persones. Però els qui ho consideren un rebel més que un criminal sostenen que era un noi simpàtic i amistós, que va matar només a vuit i això com a part d'un conflicte local en el qual molts altres també van cometre atrocitats.

La guerra del comtat va sorgir de la disputa entre el comerciant i ramader britànic John Tunstall –en l'establiment rural en el qual treballava Billy i a qui aquest considerava com un pare– i la màfia de mercaders de la signatura L.G. Murphy que controlava els negocis al comtat Lincoln, i vinculada a la Banda de Santa Fe que al seu torn dominava el comerç al territori.

Tunstall i el seu aliat, el ramader John Chisum, van intentar trencar el monopoli, però el cap policial William Brady va recórrer a sicaris que van emboscar i van matar a Tunstall. Ull per ull i xèrif per ramader, Billy va matar a Brady i al seu ajudant, i la resta va ser la guerra.

«Va ser una decisió difícil», va dir Richardson qui és un amant de la història i ja el 2003 havia dit que consideraria un indult.

«El romanticisme m'inclinava a atorgar el perdó, però els fets i les evidències no ho sustenten, i com a governador he d'actuar amb responsabilitat en l'atorgament d'indults», va afegir.

El factor de major pes en la decisió, va dir Richardson, és que El Nen, després que no va obtenir l'indult promès per Wallace, va continuar la seva carrera criminal i va matar a dos agents de la llei.

Algunes versions sostenen que el 1879 Wallace va prometre una amnistia a Billy, que llavors estava a la presó per haver matat al cap policial William Brady, si el jove col·laborava com a testimoni davant un jurat que investigava un altre homicidi al Comtat Lincoln.

I segons les mateixes versions Wallace després va renegar del seu acord amb Billy.

ELS DESCENDENTS de Wallace i de Garrett havien expressat la seva oposició a l'indult i sostenen que el llavors governador –que després seria autor de la novel·la Ben Hur– no va prometre cap perdó

La llegenda del bandit que va morir amb les botes posades ha estat lucrativa per a Nou Mèxic, i la pàgina de l'Estat a internet promou una gira turística Billy el Nen de sis dies des de Silver City, on va néixer, fins a Stinking Spring, on se suposa que Garrett el va matar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.