eSports: videojocs, esport i espectacle mediàtic
Les competicions professionals d’esports electrònics (eSports) s’estan caracteritzant com una nova via d’oci que planteja una forma de consum alternativa a la industria del videojoc. Estem parlant d’un fenomen disruptiu que mou milions de persones (professionals, amateurs, creadors de contingut digital, jugadors-espectadors, etc.) i amb un impacte publicitari, mediàtic i social sense precedents. Fins i tot, les darreres dades estadístiques estimen que els ingressos derivats d’aquesta indústria arribaran a l’1,6 bilions de dòlars en 2023.
Els eSports són videojocs, però no tots els videojocs són eSports. Des d’aquesta premissa, quines qualitats tindria un videojoc perquè esdevingui esport electrònic? Doncs serien la professionalitat en les competicions, clubs, equips, tècnics i jugadors; la publicitat i l’estructura mediàtica que doni resposta i cobertura als aficionats, les retransmissions, els publishers i patrocinadors (és a dir, stakeholders); i, per últim, l’existència de regles del joc que garanteixin una igualtat competitiva.
El Principat d’Andorra, en un esforç per diversificar la seva economia i posicionar-se com a país innovador i pioner en les indústries disruptives, va incloure com a iniciativa legislativa, a l’empara del programa Horitzó 23, la regulació dels esports electrònics.
L’objectiu del projecte de llei és establir un marc jurídic per al desenvolupament d’aquesta nova indústria, tant de caràcter econòmic com formatiu i de lleure, assegurant uns nivells elevats de protecció (és a dir, menors d’edat), així com la regulació d’un sector amb un gran creixement internacional i potencial per a la diversificació de l’economia andorrana, que afavoreixi també la inversió estrangera. No es tracta d’un intervencionisme públic en la regulació dels eSports, sinó en establir els principis bàsics que garanteixin la protecció dels stakeholders i determinin els estàndards mínims en un entorn dinàmic i en evolució.
Així doncs, el projecte de llei regula els esports electrònics tant en un àmbit amateur com a nivell professional, on es preveu la possibilitat de celebrar les competicions o torneigs de manera presencial o online (és a dir, en aquest sentit, en el període d’esmenes s’han suprimit, amb encert, els requisits per organitzar competicions d’eSports, tenint en compte les potencials friccions que podrien existir amb els publishers/organitzadors; però no s’ha matisat l’abast de les competicions online que es dirigeixin de forma específica a residents andorrans; un punt controvertit i de difícil aplicació). En línia amb les iniciatives de països veïns, com és el cas de França, la norma incideix en la protecció dels menors d’edat, la importància de la cooperació a nivell nacional i internacional amb els principals agents en la matèria (clubs, jugadors, tècnics, organitzadors, federacions, titulars dels drets de propietat intel·lectual sobre videojocs, etc.), i la lluita contra el dopatge, conjuntament amb l’Agència Andorrana Antidopatge.
El punt més significatiu de la norma és l’equiparació dels jugadors professionals d’eSports amb esportistes a efectes d’immigració, sempre que compleixin amb la resta de requisits i condicions que s’hi preveuen. En aquest cas, estaríem davant d’una autorització de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, amb una permanència al territori de, almenys, 90 dies per any natural; i hauran d’acreditar: (i) reconeixement internacional en el món dels esports; (ii) recursos econòmics suficients per poder residir al Principat, (iii) una cobertura i assegurança per malaltia, incapacitat i vellesa; i (iv) demostrar que és propietari o llogater d’un habitatge al Principat, a més de fer efectiu i dipositar a l’Autoritat Financera Andorrana l’import de 50.000 euros no remunerats. Els punts (i) i (iv), aquest últim per les denominades gaming houses o centres d’alt rendiment on poden residir els jugadors professionals, seran els més controvertits.
També, es faculta al Govern perquè en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor de la norma, elabori un projecte de llei regulador de les relacions laborals en l’àmbit de les professions digitals (incloent, a tal efecte, els jugadors professionals d’eSports). La singularitat pròpia de la prestació d’aquests professionals, amb la impossibilitat de considerar-los dins el règim jurídic general, fa que sigui imprescindible una regulació específica (és a dir, cessió de jugadors, clàusules de rescissió, drets d’imatge, calendari de competicions, vacances, gaming houses, entre d’altres).
Quins són, per tant, els reptes legals d’aquesta nova indústria? La consideració dels eSports com esport, la regulació dels clubs (i la importància del timing a l’hora de constituir una societat), el règim d’autònoms, el dopatge, la propietat intel·lectual i industrial, els drets audiovisuals, tripijocs, la regulació laboral dels jugadors professionals, les lesions, els permisos de residència ad-hoc, entre d’altres.
Així, a ningú se li escapa que el boom dels eSports, i la imminent entrada a la Indústria 5.0, està transformant la societat i la nostra forma de viure i relacionar-nos. En aquest context, és cert que els beneficis que generen aquests nous models de negoci són significatius per l’economia d’un país i el benestar social, però no estan exempts de risc. I per tant, tenir clares les regles del joc resulta essencial. Virtus Unita Gaming!