Francesc Guillaumet Periodista

A l’article que faig cada dissabte al meu diari explicava que l’actualitat de la Covid-19 s’assembla molt a l’efecte d’un acordió, de manera que es contrau i s’expandeix cada cert temps sense solució de continuïtat. És a dir, quan sembla que les coses van millor, que comencem a veure la llum al final del túnel i es van reobrint activitats econòmiques tot torna a petar, s’acosta una altra onada de la pandèmia i els llums d’alarma es tornen a encendre. De la mateixa manera que la pròpia realitat sanitària i social, els diaris també van donant més o menys informació segons aquesta regla no escrita però ben real. I ara mateix tornem a estar en un moment d’expansió de l’efecte acordió. Per posar només uns exemples que aniré desgranant podem citar el debat sobre la vacuna d’AstraZeneca (jo me la posaria sense cap problema si fos el cas), la saturació de les UCIs, la lliure mobilitat entre Catalunya i Andorra i el temor per l’efecte que pugui tenir la Setmana Santa a efectes de contagis.

Comencem pel principi, doncs. Aquesta setmana ha estat curulla en notícies sobre la vacuna d’Oxford, l’AstraZeneca. En una compareixença gens brillant (els bons comunicadors han de transmetre seguretat i en aquest cas no va ser així) l’Agència Europea del Medicament va dir que la vacuna és segura i que els beneficis de posar-se aquest vaccí superen els possibles riscos. Un cop donat el missatge l’organisme sí que va admetre que es podia donar el cas, molt infreqüent, de trombosis estranyes com si d’un efecte secundari es tractés. I és que qualsevol medicament (i només cal llegir-se els prospectes) té una rèmora d’efectes secundaris que fan feredat. Per això jo, que procuro no prendre’m massa medicaments si no és imprescindible, ja fa temps que opto per no llegir el paperet que els acompanya. Que AstraZeneca és segura (tot i admetre que hi pot haver algun problema infreqüent, segons va reconèixer la pròpia agència) ho revela el fet que la pròpia directora general de Promoció de la Salut de la Generalitat de Catalunya, la doctora Cabezas, es va vacunar dissabte passat amb el vaccí d’Oxford com correspon al seu grup d’edat. El que ja no és tant admissible és la incertesa amb la que s’ha deixat a les persones de menys de 60 anys que ja havien rebut la primera dosi d’aquesta vacuna i que ara estan a l’espera de si finalment se’ls posarà la segona, si se’ls administrarà alguna altra marca o si es quedaran amb una de sola, que segons diuen els experts ja dóna al voltant d’un 70% de protecció.

Deixant a banda les vacunes, l’altre punt informatiu d’aquesta setmana s’ha centrat en l’alerta dels metges per la velocitat en què s’emplenen les UCI. Desconec si és el cas d’Andorra però pel que fa a Catalunya els sanitaris expliquen que si bé els casos no pugen més del previst sí que gairebé la meitat evolucionen cap a pronòstics greus. Ho atribueixen al fet que la soca britànica, majoritària ja a l’altre costat de la frontera, té un ritme de contagi molt més alt però també provoca més casos greus, encara que cal dir que no més greus que les anteriors soques del virus. Per això els metges temen ara l’arribada dels possibles contagis d’una Setmana Santa on tothom es va poder moure, més o menys, per allà on va voler. Platja i muntanya estaven plenes i almenys el sector turístic es va poder donar un respir que només va ser això (un respir) perquè al cap de quatre dies es tornava a dictaminar un confinament comarcal a Catalunya que fa inviable altre cop que els negocis de turisme i restauració es puguin guanyar la vida com toca.

Andorra també va ser protagonista de la roda de premsa en la que el Govern de la Generalitat anunciava les restriccions. Al Conseller d’Interior, Miquel Sàmper, se li va preguntar si el confinament comarcal anul·lava la lliure mobilitat entre Espanya i Andorra que ambdós estats van acordar el Dijous Sant. Va respondre que a priori Andorra es tornava a equiparar amb l’Alt Urgell a efectes de mobilitat però el cert és que es va emplaçar a aclarir-ho amb les autoritats andorranes i la cosa va quedar als llimbs durant un parell de dies fins que es va acordar que la mobilitat entre ambdós territoris continuava vigent. Especialment significativa em va semblar la crida a la prudència que va fer el cap de Govern, Xavier Espot, demanant que no es fessin desplaçaments «innecessaris».

Arribats en aquest punt cal veure quines novetats ens donarà una setmana en què ha de començar a arribar la vacuna de Jansen i el ritme de vacunació hauria de començar a agafar velocitat de creuer. I és que de tot el que he dit hi ha una cosa que em sembla que cal emfatitzar: Un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) afirma que en dos o tres setmanes es podria assegurar que la vacunació feta fins ara haurà evitat el 60% de les morts, el 20% dels crítics i el 30% d’ingressos en planta. No cal dir res més.