El nostre bitllet de 500 euros
Un bon dia, Anna es va trobar amb un amic de tota la vida, Marc a la porta d’un bar. Van entrar a prendre’s un cafè i van començar a parlar de les seves vides. Marc va començar a explicar-li el desgraciat que se sentia. Havia iniciat una sèrie de negocis que li havien sortit malament i comentava que havia tocat fons. «Sóc un desgraciat», deia ell.
Llavors, Anna (davant la sorpresa de Marc) va treure un bitllet de 500 euros i li va preguntar si sabia el que era i si pensava que tenia algun valor. Marc ni s’ho va pensar: «És clar, és un bitllet i val 500 euros!».
Anna va agafar el bitllet, va fer una piloteta ben arrugada amb ell i li ho va ensenyar al seu amic. «I ara? Què és això?», li va dir. Al que Marc va contestar sense parpellejar: «Està arrugat formant una piloteta, però continua sent un bitllet de 500 euros, val el mateix».
Anna, va tornar a agafar el bitllet, el va estirar, el va deixar al terra i el va calcigar. Després de recollir-ho, arrugat i brut com estava li ho va ensenyar al seu amic i li va dir: «I ara, què et sembla això?».
Marc, una mica confús, li va contestar: «Està arrugat i brut, però continua sent el mateix bitllet! Val el mateix!».
«És cert», va dir Anna. « El bitllet val el mateix estant nou que estant arrugat, brut i maltractat».
«Amb les persones ocorre igual. És igual els cops que et dona la vida, és igual el mal que et sentis, el maltractat que et creguis, l’arrugat i brut que estiguis. Tu sempre tindràs el mateix valor com a persona». «Ara, recorda que em deus un bitllet nou de 500 euros, perquè pugui explicar-li a un altre amic el que t’acabo d’explicar a tu, aquí, ara. Aquest, guarda-t’ho perquè no oblidis mai aquest missatge», va acabar dient Anna.
Marc es va acomiadar de la seva amiga amb un somriure en la cara. Ara, cada vegada que recorda aquest bitllet de 500 euros, recorda també la història d’Anna i que el seu valor és el mateix a cada moment, independentment del que faci, aconsegueixi o tingui.
Un esportista que fracassa en una competició important per circumstàncies no controlades. Un empresari que perd gran part de les seves possibilitats de negoci per l’actual pandèmia. Una persona que se sent malament per haver d’estar tancada a casa. Una família que no pot veure els seus familiars directes per precaució per a evitar el contagi. Tots ells, independent del que els ocorre i del que aconsegueixin, tenen el mateix valor com a persona. Respecte al que ens ocorre, podem fer coses buscant les millors solucions possibles (les que es puguin), en relació a les circumstàncies per a modificar aquests resultats sabent que, si canvien les circumstàncies podrem fer coses diferents. Respecte a la nostra vàlua com a persones, certament no podem fer res perquè sempre valem el mateix, que és moltíssim més que un bitllet de 500 euros. Recordem això sempre, però sobretot en els moments més difícils.