Creus de maig a Alacant
Ja hem passat la Setmana Santa i continuem gairebé sense poder sortir a algun lloc de viatge. Per això he deixat volar la meva ment i aquesta m’ha portat de nou a la Festa de les Creus de maig del barri més antic d’Alacant, el anomenat com a barri de Santa Creu. M’encantava anar a aquesta festa sobretot perquè el protagonista principal són les flors. El barri engalana els seus carrers, places i racons més recòndits amb creus elaborades amb clavells de vius colors i altres ornaments florals, tot un desplegament de la primavera. A més, el fet que el barri de Santa Creu estigui a les faldes de la muntanya de Benancantil i del castell de Santa Bàrbara feia que el passeig es convertís en una ascensió que m’oferia uns moments molt agradables a mesura que anava pujant.
Aquesta festa se celebra cada any en aquest barri fent honor a la tradició entre finals d’abril i principis de maig. Segons la tradició cristiana l’emperador Constantí I El Gran després de diversos anys de regnat i prèviament al seu enfrontament contra els bàrbars en una batalla a la vora de la riba del Danubi, va tenir una visió en la qual se li va aparèixer una brillant Creu amb unes paraules inscrites en llatí In hoc signe vinces que es traduiria com Amb aquest senyal venceràs. Després d’aquest succés va fer construir una gran Creu perquè protegís a les seves tropes dels enemics i, gràcies a això, amb la creu al front, miraculosament, la hi va guanyar. Això va fer que l’emperador es convertís al cristianisme i que manés a la seva mare a cercar la veritable Creu de Crist. La seva mare, Santa Elena, va realitzar un pelegrinatge a Jerusalem i va trobar tres creus a la muntanya del Calvari i per descobrir quina era la veritable creu de Crist, les va anar col·locant sobre persones malaltes les quals es curaven al tocar la veritable creu en la qual havia perit Jesús i així un tres de maig de segle IV aquesta va poder trobar la creu en què va ser crucificat Jesuscrist. Encara que la veritat és que l’arrelament popular de la festa, com en moltes altres, prové de certes celebracions dels romans.
Moltes ciutats honren des de llavors aquest fet, entre elles Alacant. L’ambient amb que es celebra aquesta festivitat és familiar i festiu. En ella s’organitzen moltes activitats com, per exemple, entre d’altres, les tradicionals despertàs, dinars, balls populars, música, jocs tradicionals per als nens, cercaviles i actuacions musicals; però entre tots aquests esdeveniments destaca el concurs de decoració dels carrers.
Només em queda dir que espero que aquesta pandèmia passi aviat i poder passejar de nou pel barri de Santa Creu i pujar fins al castell de Santa Bàrbara situat a un lloc estratègic des del que s’hi albira tota la badia d’Alacant i els seus envoltants terrestres. La imatge de la roca mirada des de la platja del Postiguet s’assembla a una cara, a la que els alacantins sovint anomenem la cara del moro i que és utilitzada com a icona de la ciutat alacantina.