Francesc Guillaumet Periodista

L’endemà de les eleccions municipals del 2015 vaig trucar Ángeles Ribes, la candidata de Cs a l’alcaldia de Lleida, per felicitar-la pels quatre regidors que havia tret. «Lamento decirte que no acertaste en tu apuesta», em va contestar, amb sornegueria. I és que una setmana abans dels comicis que va guanyar Àngel Ros, l’actual ambaixador d’Espanya a Andorra, un company periodista havia fet una porra sobre els resultats. Jo vaig donar només un regidor a Cs i a l’hora de la veritat en va treure quatre. El meu olfacte periodístic va quedar greument tocat en aquella ocasió (el 2019 la meva porra va ser molt més exacta). Dic això perquè la setmana passada augurava que en qüestió d’obertura de fronteres calia parlar amb la Generalitat més que amb l’Estat (arran de la visita del rei). Més que res perquè hi ha un confinament autonòmic i el govern de Catalunya, molt estricte en les restriccions que imposa per lluitar contra la Covid-19, contemplava aquesta obertura per després de Setmana Santa i finalment es va produir dijous sant per acord d’Espanya i Andorra. Com diuen en llatí, doncs, excusatio non petita acusatio manifesta. I per tant, des d’aquestes línies admeto que no em guanyaria la vida com a futuròleg.

El que ha passat és que el govern d’Espanya ha esmenat la Generalitat amb una nova reinterpretació de les restriccions establertes i Andorra ha acordat la qüestió amb Espanya, que al capdavall, com em feia notar fa poc una personalitat política d’Andorra, és el que tocava perquè és amb Espanya i França amb qui el Principat d’Andorra té acords de col·laboració. L’obertura de fronteres, però, ha arribat amb poc temps per la gent que hagués pogut programar uns dies de descans a Andorra i a la inversa perquè és evident que qui més qui menys dijous sant ja té previst on, com i amb qui passarà la Setmana Santa. Tot i això aquesta decisió, com he pogut veure a través de les fotografies publicades a la premsa, ha tornat a donar vida a les principals artèries del Principat d’Andorra, com l’avinguda Carlemany o la de Meritxell. Celebro que sigui així i ara només cal apel·lar al sentit comú de tothom perquè aquesta reobertura es pugui consolidar en el temps i no sigui només un miratge.

El que ha passat a Andorra però és precisament el que ha passat a l’altre costat de la frontera. Tant pel que fa a la platja com a la muntanya (també a les zones del Prepirineu) la mobilitat de la ciutadania s’ha tornat a notar de valent durant aquesta Setmana Santa. D’entrada cal apuntar que és normal que així sigui. Després de més d’un any de pandèmia la ciutadania està molt cansada de restriccions i confinaments. Per això és obvi que quan s’aixeca la barrera la gent ho aprofiti perquè al capdavall som éssers socials que necessitem la interacció amb la gent i escapar-nos del nostre dia a dia. El que caldrà veure ara és si la responsabilitat de la gent, que és en definitiva el darrer bastió de la lluita contra la pandèmia, està a l’alçada del que demanen les circumstàncies. I és que la Covid-19 torna a colpejar amb força, les autoritats sanitàries expliquen que la quarta onada ja és a tocar (a les terres de Ponent ja seria la cinquena) i la situació interpel·la tothom, ni que només sigui per respecte als milers de sanitaris que es deixen la pell cada dia per avançar en una vacunació extremadament lenta i en l’atenció de les persones que requereixen d’hospitalització i de cures intensives a causa del coronavirus. I això no és cap broma. Per tant, la mascareta, la distància social (si es vol es pot mantenir perfectament a la taula d’una terrassa) i no estar-se massa estona en llocs tancats  hauria de ser dogma per tothom que vulgui ser part de la solució i no del problema.

L’altre problema al que ens enfrontem és a la lentitud de la vacunació, una realitat que de manera col·lateral també afecta el Principat d’Andorra. Em penso que ja ho he dit algun cop però no em fa res repetir-ho. Europa no ha estat gens diligent en el pla de vacunació i així no va fer notar dijous passat l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que va estirar les orelles el club comunitari per la lentitud amb la que avança tot plegat. I aquest ritme és atribuïble, principalment, a la falta de dosis de vacunes, ja siguin les de Pfizer, AstraZeneca, Moderna o la de Johnson & Johnson.

Fet i fet, doncs, és d’esperar que les coses comencin a anar una mica millor a mesura que avanci la vacunació. Si a l’estiu hi ha prou volum de gent inmunitzada podrem començar a veure unes vacances dignes de tal nom, amb turisme i bars, restaurants i hotels funcionant gairebé a ple rendiment. Si no és així molt em temo que l’economia es tornarà a ralentitzar. Per tant, ja cal que arribin vacunes perquè en això, a diferència dels resultats que vaig agurar el 2015 a Cs o de qui era l’interlocutor adequat per recuperar la mobilitat, estic convençut que no m’equivoco.