Ous i mones de Pasqua
Enguany, a causa del coronavirus, la Pasqua tampoc es podrà celebrar com sempre s’ha fet tradicionalment. Però el que sí es pot fer és menjar-se un ou o una altra figureta de xocolata o una mona de Pasqua el Dilluns Sant.
L’ou és un símbol de la Pasqua que representa l’inici de la vida i la fertilitat, i tant a Roma com a Grècia, es regalaven ous pintats en les festes i festivals de primavera. Per als cristians, simbolitza la Resurrecció de Jesús Crist i l’esperança d’una nova vida. Per això, moltes mones a Catalunya i Andorra porten ous de xocolata o es compra només els ous solts per menjar-se’ls. A València, la mona tradicional és un brioix dolç i també porta al mig un ou, però en aquest cas cuit, no de xocolata. Segons mana la tradició són els padrins o les padrines dels nens qui regalen la mona de Pasqua als seus fillols o filloles.
La tradició de regalar ous el Diumenge de Pasqua és molt antiga i comuna als països d’Europa central, a Anglaterra i als Estats Units.
Aquest costum va sorgir al segle IV com a conseqüència de l’abstinència que l’Església catòlica manava guardar els seus seguidors durant la Quaresma. Durant aquest període, els cristians no podien menjar ni carn, ni ous ni làctics.
Per això, els ous es coïen i es pintaven perquè no se fessin malbé i, després, quan s’acabava l’època de Quaresma, els fidels es reunien davant les esglésies i es regalaven ous decorats amb colors i motius festius, ja que havia renascut Jesucrist i era el temps de deixar enrere l’abstinència i començar a festejar. Amb el temps, l’Església Catòlica va anar canviant les seves tradicions, i avui només recomana l’abstinència de carn els divendres de la Setmana Santa. Més tard, al segle XII l’Església Catòlica beneirà el costum de regalar ous com a símbol de la resurrecció de Jesús a la sortida de la missa de Pasqua. Un costum que s’ha mantingut fins no fa molt, especialment a les zones rurals, on avis i padrins lliuren als fillols panets amb dos ous que es portaven a l’església perquè fossin beneïts.
La tradició de regalar ous el Diumenge de Pasqua va seguir i de fet actualment continua viva en molts països del món. L’única diferència és que abans es pintaven i decoraven només ous de gallina i de gall dindi per regalar en petites cistelles i ara, la gran majoria, es realitzen de xocolata.
A partir del segle XVIII, quan la indústria xocolatera aconsegueix uns avenços importants en el maneig i tractament de la xocolata, es comencen a buidar els ous frescos i s’omplen de xocolata. Més tard es van realitzar figures de xocolata amb altres formes diferents: gallines, campanes...
Actualment, Andorra, la zona de Catalunya i València, són els llocs amb més tradició en l’elaboració de mones i figures de xocolata per celebrar la Pasqua. Aquestes figures de xocolata ara en alguns casos constitueixen veritables escultures que adopten multitud de formes, el límit el posa la imaginació i la perícia de mestre xocolater.