Preguntar, escoltar i respondre
deia Goethe que parlar és una necessitat i escoltar és un art. És l’art que ens permet connectar amb els altres.
Escoltar la gent és quelcom essencial per tal de prendre les decisions que conformen la nostra societat. El seu futur depèn d’aquestes decisions: o el benestar o la misèria.
Saber escoltar és un exercici saludable, enriquidor i solidari, sobretot en una societat en la qual hi ha moltes persones que necessiten ser escoltades.
La capacitat de poder escoltar ens permet percebre el missatge implícit que se’ns està comunicant. Sobretot quan el missatge va encapsulat en una interrogació.
Dit això, em ve al cap una pregunta: els que han de procurar pel benestar general estan realment escoltant als ciutadans? I en el fons d’aquesta pregunta se’n planteja una altra que darrerament corre de boca en boca al respecte d’algunes intencions: algú s’ha begut l’enteniment?
Cal realment continuar transformant Andorra en allò que no és necessari? Cal esmerçar recursos en coses que no són prioritàries? No és més sensat i realista gastar i invertir en allò que podria fer del nostre país un referent? Parlo de cultura, innovació, desenvolupament de nínxols productius d’alt valor afegit, de futur brillant al cap i a la fi. El temps del Duralex ja fa molts dies que va desaparèixer, però sembla que alguns s’hi van quedar enganxats com mosques a la mel.
Concretant, i a tall d’exemple, cal continuar destruint el país amb un aeroport al mig d’una estació d’esquí? Cal muntar un nou giny a la falda d’una muntanya per sumar contaminació paisatgística de la que n’estem saturats? Cal remodelar contínuament totes les rotondes del país només per canviar l’aspecte estètic? Cal arraconar la idiosincràsia d’un poble llegendari als continguts multimèdia d’unes poques cases-museu? Cal acotar el cap davant imposicions foranes que no malden pel benefici autòcton sinó el seu propi? No en tenim prou de tot això?
El què cal, sense cap mena de dubte, és escoltar la gent, respondre preguntes, dialogar i aportar solucions als problemes reals del món real. D’això sí que estem molt necessitats i no d’enfortir un regne de taifes que ens aboca a un futur sense futur. La base de l’encert per construir una societat de benestar s’aguanta en aquestes tres actituds essencials: preguntar, escoltar i respondre.
I vosaltres, ja pregunteu prou? Ja escolteu amb atenció? Ja responeu amb honestedat?
Deia el poeta John Ciardi que una bona pregunta és una llavor que ha de sembrar-se perquè produeixi més llavors, amb l’esperança de recuperar el verd paisatge de les idees.