Francesc Guillaumet Periodista

La  primera visita a Andorra del rei Felip VI s’ha saldat amb molt bona nota, segons reconeixia el cap de Govern, Xavier Espot, poc després que els monarques marxessin del Principat. A diferència del viatge que hi va fer el copríncep francès, Emmanuel Macron, Felip i Letizia no han tingut un bany de masses durant la seva estada (en part per les exigències de la pandèmia) tot i que sí que ha despertat molta expectació, com es va poder veure a l’entorn de Casa de la Vall. El de dijous i divendres passat, doncs, és un acte de país on d’Estat a Estat es posen els interessos de cadascú sobre la taula per fer avançar cada territori amb aquella màxima anglesa del win-win.

Vist des de fora, el principal anunci que va fer el rei en la seva estada al país dels  Pirineus va ser el suport d’Espanya a l’acord d’associació amb la UE que Andorra negocia juntament amb Mònaco i Sant Marino. Atès que el copríncep Macron també va manifestar el seu suport a aquesta operació de la que fa anys que es parla però que encara no es veu a l’horitzó més proper és evident que Andorra té dos bons aliats per aconseguir-ho. D’entrada és bo que el Principat explori aquesta aproximació tot i que cal reconèixer, també, que tot i ser un projecte que val la pena Europa ha de millorar molt pel que fa a eficiència per convertir-se en una realitat beneficiosa per la ciutadania. I és que el cas de les vacunes (el club dels 27 n’ha gestionat la compra de manera conjunta) no deixa en gaire bona posició el club comunitari. Més que res perquè hi ha països com Catalunya, sense anar més lluny, que compten amb un pla de vacunació d’excel·lència, amb professionals molt ben preparats i amb infraestructures a punt per començar el procés del forma massiva però que no poden començar a posar el vaccí a velocitat de creuer perquè falten vacunes. Em penso que ja ho he dit algun altre dia i fins i tot n’he parlat al meu diari però que un país com la Gran Bretanya, a qui la UE va criticar fins a la sacietat per gosar a marxar-ne tot i que així ho va decidir lliurement la seva ciutadania, ens passi la mà per la cara pel que a vacunació respecta és per fer-s’ho mirar.

Fet aquest excurs, però, el monarca també va parlar dels interessos comuns entre Espanya i Andorra pel que fa al turisme i les dificultats que ha patit arran de la Covid-19, un fet que demostra que Felip VI està ben informat dels anhels i necessitats d’ambdós territoris. En aquest sentit, però, em penso que les solucions que es puguin aplicar en aquest sentit passen més per la Generalitat de Catalunya (que no rep els reis des del seu discurs del 3 d’octubre del 2017) que no pas pel govern d’Espanya. Per això és evident que els esforços de les autoritats del Principat s’haurien de centrar més en intensificar les gestions amb la Generalitat de Catalunya per intentar que el mateix règim de mobilitat que s’aplica més enllà de la Farga de Moles es pogués fer extensiu a Andorra enlloc d’assimilar només la llibertat de moviments amb l’Alt Urgell. En aquest sentit, i vist des de fora, em penso que les autoritats de Catalunya també haurien de ser molt més sensibles a les necessitats d’un país com Andorra que als catalans ens és pròxim per llengua i cultura i amb el que ens uneixen llaços familiars, d’amistat i de tot tipus (especialment amb les terres de Ponent, que sempre s’han sentit molt properes Andorra). I dic això des de la constatació que el govern de Catalunya vol ser Estat, i tant l’Executiu sortint com el que es formarà previsiblement durant els pròxims dies ho ansia. Per això hauria de tenir clar com he dit al principi que els estats tenen interessos. Per tant, en aquest sentit, encara que sense ser-ho, Catalunya també hauria d’aprendre a jugar les cartes com si ho fos, cosa que no només en el cas d’Andorra sinó en moltes altres qüestions és evident que no ha sabut fer.

Tornant a la visita dels reis a Andorra, que es repetirà properament durant la celebració de la Cimera Iberoamericana, em va agradar especialment que el copríncep Joan-Enric Vives cités Joan Margarit en el seu discurs al sopar oficial de benvinguda a Felip VI i Letizia. Ho va fer per agrair que els reis anessin fins a Barcelona l’estiu passat per entregar el Premi Cervantes a un poeta que ja estava greument malalt i que és un referent de la literatura catalana en tots els sentits. Admeto que potser m’hauria agradat una major reivindicació del català com a llengua oficial d’Andorra durant aquest discurs i de tot el que això representa (almenys pel que em va arribar a mi a redacció) però celebro que Vives el cités. Perquè el poeta de Sanaüja, recentment traspassat, bé val un discurs i ha estat segurament un dels millors ambaixadors que ha tingut el català en el món de la poesia catalana contemporània. I és que la cultura, com va recordar també Felip VI felicitant-se del projecte per convertir Casa de la Vall i el romànic andorrà en Patrimoni de la Humanitat, és al capdavall que ens explica a tots plegats com a societat.