Responsabilitat social personal i proper estiu
Fets com els del Tarter o els d’Arinsal ens han de fer pensar que, de vegades, el futur pot ser de diferents tipus en funció d’actituds personals o, sobretot de petits grups que obliden les conseqüències dels seus actes. És indiferent l’edat, madurs o joves, fins i tot si són quatre gats o són multitud. Tampoc queda justificat pel fet del cansament personal, de l’esfonsament psicològic, o qualsevol altra excusa. L’objectiu de la nostra societat, de tota ella, ha de ser que l’activitat econòmica a Andorra .
Aquest estiu, amb tothom vacunat i mantenint les mesures de protecció personal a les quals ja estem acostumats, volem que sigui el més normal possible. Llevat, evidentment, de noves sorpreses de tipus sanitari, com, per exemple, noves variants no cobertes per les vacunes injectades a la població.
Ser negacionista suposa una greu responsabilitat. L’ésser humà, pot fer el que vulgui, però sempre que no afecti o pugui afectar la vida, sí la vida, sobre tot els més propers. Les institucions internacionals del sector, sobre tot l’OMS i l’AEM actuem, tot i que per alguns a un ritme massa lent; sigui com sigui, ja tenim quatre vacunes aprovades i una cinquena en estudi.
També està bastant avançat l’anomenat passaport sanitari internacional. S’ha aconseguit salvar els esculls de tipus ètic i de confidencialitat. També el Govern d’Andorra està treballant perquè aquest estiu, si volem, puguem sortir sense problemes. Us heu fixat que, malgrat seguint-se negociant l’acord UE-Andorra, i restar molt per fer, estem totalment implicats, seguint el que es fa arreu? Parlem del projecte Covax, el passaport sanitari pan-europeu, la suspensió i represa de la vacunació amb AstraZeneca...
Millor o pitjor situats, Andorra, com a país, en els diferents rànquings epidemiològics mundials, es pot constatar que el nostre pais està entrant en el món dels estats adults, on no hi érem totalment abans.
Ja no és, com passava fins fa poc, un fet quasi folclòric, anar a un aeroport i mirar el nostre passaport, amb certa curiositat, o, en alguns casos, fer quatre preguntes al propietari del mateix. Tornant a l’inici de l’article, anem pel bon camí.
Només hi ha la variable no controlada del nombre de vacunes que ens estan arribant. Si el contracte d’Andorra amb el programa internacional Covax en pot facilitar el proper mes d’abril, uns pocs milers de vacunes, només uns milers, més també alguna partida, ja negociada, de Pfizer, AstraZeneca, o Moderna, dels dos països veïns, podríem tenir vacunada tota la població que ho vulgui, per Sant Joan, el 24 de juny del 2021. No és un fals voluntarisme. És recordar tot el que s’ha avançat en només un any. El futur ja el tenim a sobre. Un futur construït per tots nosaltres.