Resiliència+benestar= felicitat
La felicitat és molt senzilla d’aconseguir perquè està basada en la subjectivitat, en la manera de veure el món i sobretot, del lloc on enfoquem l’atenció. – Ens centrem en el que tenim o en el que ens falta? i després, per a reforçar o afeblir la teva resiliència, contesta a aquestes preguntes: – Valores més els comentaris despectius o els positius? – T’ofens pel comentari despectiu d’algú que no et manté? – Permets que et pertorbi mentalment l’opinió d’algú que et desitja el mal o que simplement li ets indiferent? Les respostes a aquestes preguntes venen condicionades en gran part per la típica frase que diu: «Qui t’estima et farà plorar i qui no, et farà riure».
Si analitzes la frase veuràs que literalment, t’està dient que els comediants et detesten i que els lladres, estafadors i assassins t’adoren. Com he dit al principi, la felicitat és subjectiva, aleshores, segons les teves creences i el teu punt d’enfocament, ho seràs encara que no tinguis res o mai ho seràs, tot hi tenint-ho tot. T’estic parlant del benestar, un concepte relacionat directament amb els diners, igual que la felicitat ho està amb la seva gestió, aquest ho està amb la seva quantitat. Són dos conceptes totalment diferents però es tendeixen a confondre, no per tenir molt, serem més feliços. En tot cas, ho serem segons la forma de fer servir les possessions.
Una diferència bàsica entre tots dos conceptes és que la felicitat es tradueix en ser i el benestar, en tenir. És a dir, tinc això i la seva funció em produeix felicitat, soc feliç pel que m’aporta. T’ho explico d’una altra forma, tens un llit confortable però no dorms en ell, tens qualsevol vehicle i per a no gastar combustible deixes d’utilitzar-ho, tens una casa a la platja però no fas ús d’ella, etc. Tens el benestar però com no ho fas servir, no ets feliç, succeeix exactament igual amb els diners, per molts que en tinguis, si no els gastes segons la teva coherència, no els gaudiràs. Amb això vull dir, que la felicitat és personal i intransferible, som feliços perquè així ho decidim, no perquè ens ho diguin. Compra això o fes allò i seràs feliç!
Potser al teu veí li funciona, però no té per què ser igual per a tots. No saps si és materialista i en conseqüència tenir possessions l’enorgulleix o té una mancança emocional i ha d’aparentar un estil de vida, per a donar-li sentit a la seva. Dit d’una altra manera, el benestar es calcula per l’esforç econòmic requerit per aconseguir el confort. Tenir accés a un habitatge digne, a la sanitat, al transport i a qualsevol altre servei públic. En poques paraules, és viure còmodament.
Ara, aquesta forma de vida està condicionada per la resiliència i aquesta determina la teva felicitat. Et frustres fàcilment, no ets capaç de prendre decisions, res et sembla bé, els altres sempre estan millor que tu, etc. ? La resiliència és la capacitat d’escoltar els comentaris despectius dels altres i/o viure circumstàncies adverses i encara així, no canviar el nostre caràcter, ni modificar els nostres objectius a aconseguir. Assumim que estem passant per un mal moment però no deixem que ens alteri. És més, adquirim noves eines mentals per a afrontar qualsevol situació negativa que pugui sorgir.
En definitiva, la felicitat és un estat anímic que suposa una satisfacció, qui està feliç se sent a gust, content i en calma. Però hi ha una cosa molt curiosa amb ella, encara que tingui relació amb la gestió dels diners, si tenim suficients per a cobrir les necessitats bàsiques i algunes de plaer, tenir més quantitat no farà que ens sentim més feliços.
Tindrem millor qualitat de vida, però el nivell de felicitat no augmenta i això és degut a que la recerca de plaer en si, quasi no contribueix en el nostre estat anímic. No obstant això, la recerca del compromís i del sentit sí que ho fan, sent més important el segon. El plaer importa si ja tenim tant el compromís com el sentit, perquè és momentani, s’assaboreix quan s’aconsegueix un objectiu, però si no té un sentit, aviat mancarà de valor. Tenir més diners, un millor cotxe, una segona residència, etc. Si ho tens però no fas ús d’ell, passat un temps deixa de proporcionar-te alegria perquè has canviat la seva funció.
Per la seva banda, el compromís és important perquè ens manté motivats, és l’energia que ens manté en moviment. Planifiquem i actuem d’una certa forma per a aconseguir l’objectiu desitjat, però si una vegada adquirit no li donem l’ús establert, perd el seu sentit i l’esforç invertit queda en no res. És per això que el sentit és el més important, perquè és la raó de ser. Els diners estan fets per a comprar temps, per a no haver de treballar tant i també per a satisfer qualsevol necessitat bàsica o capritx. La segona residència, per exemple, està per a passar un cert temps en ella, de tant en tant i el vehicle, està per a gaudir de la seva conducció, però si s’han adquirit només per a què els altres vegin que els tenim, no té sentit de ser. S’ha canviat la seva funció, ara s’estàn fent servir per aparentar un estatus social.
Per acabar, vull afegir què buscar-li un sentit a la vida és la base per a poder aixecar-se cada matí i seguir endavant sense importar les circumstàncies que s’estiguin vivint. Perquè la vida tingui sentit cal viure-la segons els valors, passions i habilitats de cadascun. Per això no podem permetre que ningú ni res ens esborri el somriure de la cara. Mentre somriem no estem preocupats, és una part interessant de les emocions, mai es poden donar dues oposades al mateix temps, o estem contents o estem tristos. Tu decideixes quina triar!.