Tots tenim secrets
Allò que callem ens fa més interessants? Fa uns quants anys, en la meva època universitària durant la gravació d’un espot, mentre parlava amb el productor em va dir una frase que des de llavors no he pogut oblidar: «Tots tenim secrets i això ens fa més interessants». En aquell moment era molt jove i la meva innocència no em va permetre entendre la necessitat de la clandestinitat de determinats temes o qüestions delicades; per mi tot havia de ser transparent, immaculat, i durant molt temps m’he preguntat si realment és necessari tenir secrets. Amb el pas del anys he entès a què es referia i és que vivim molt més envoltats de misteri i confidencialitat del que ens pensem, en tots el àmbits.
El primer que hem de tenir clar és que perquè hi hagi un secret, s’han de complir tres requisits que són: que existeixi una informació sensible, que aquesta sigui desconeguda per a la majoria de persones,per tant que només la sàpiguen o coneguin un grup reduït, i que aquesta estigui custodiada.
Segurament pot sobtar que en un moment com l’actual en què tothom vol fer gala de la seva transparència, tant en la vida social com en els negocis, ja que associem aquest concepte a quelcom positiu i legal. Que es pugui afirmar que hi ha tota una sèrie d’informació soterrada que desconeixem i que a més, és bo que sigui així. O no? Potser creieu que és millor saber-ho tot. Sigui quina sigui la vostra resposta, el cert és que els secrets existeixen i n’hi ha de diversos tipus.
Secrets privats o íntims: són aquells que pertanyen a l’esfera pròpia de cada individu, i que poden tenir a veure amb diverses facetes de la seva vida personal, professional o social.
Secrets familiars: aquests conviuen en l’interior de moltes famílies, compleixen una funció i estan estretament vinculats a l’estil que han trobat els seus integrants per comunicar-se. Es tracta d’un pacte implícit de silenci, perquè no surtin a la llum aspectes relacionats amb la sexualitat, infidelitats de parella, adopcions, addicions o situacions de consum sospitós, patologies, abusos o transgressions, que formen part de la novel·la privada d’algun membre, o més d’un, de la qual el clan no se sent orgullós i prefereix ocultar.
Secrets governamentals: els Estats sovint intenten mantenir certa documentació, accions o diligències de manera reservada, o bé a altres governs o al públic en general. Aquests continguts classificats poden incloure dissenys d’armament, missions militars, negociacions diplomàtiques tàctiques o activitats il·lícites d’intel·ligència per les que s’obtenen dades valuoses per a operacions d’alta confidencialitat; el famós top secret que veiem a les pel·lícules i pensem que és ficció, doncs no, resulta que és més habitual del que imaginem.
Secrets corporatius: les organitzacions que van des de les grans multinacionals, que treballen per obtenir els màxims beneficis amb el mínim cost, fins a les societats sense ànim de lucre guarden curosament secrets per mantenir el seu avantatge competitiu, per exemple investigacions per a la creació de nous productes, la base de dades de clients, estudis de preferències de consum, procediments de treball i de producció, etc. Us sona el terme espionatge industrial? Segur que sí, i no és ni més ni menys que intentar esbrinar d’una manera no molt legítima qüestions empresarials de la competència per afavorir a la teva companyia; o la tendència cada vegada més utilitzada de la tècnica del mistery shopper, que consisteix en contractar compradors independents amb la finalitat de mesurar el nivell d’atenció el client, la qualitat del producte, els preus o l’ambient laboral i facilitar aquesta informació a negocis rivals.
I així són les coses, per molt que ens agradi la idea de l’honestedat, de la veritat i de la transparència, el cert és que el costat fosc de la realitat, allò inconfessable, ocult, intrigant conviu cada dia amb tots nosaltres i no m’equivocaria si digués que la gran majoria amaguem algun misteri, perquè tots tenim llums i ombres, per això m‘atreveixo a afirmar que tots tenim a la vida almenys un secret inconfessable, un penediment irreversible, un somni inabastable i un amor inoblidable, però pssst, que no ho ha de saber ningú.