Fèlix Zapatero President de la Federació de la Gent Gran

Aquests dies s’està parlant del risc d’incloure el Principat d’Andorra en la llista actualitzada de països considerats com a paradisos fiscals. Sense entrar en la discusió política del tema i, limitant-nos al vessant púrament tècnic, hi ha consideracions per entendre que el nivell general de tributació, el que podriem dir, pressió fiscal, va molt relacionada amb paràmetres varis que poden fer que no calgui demanar el mateix, fiscalment parlant, si ets un país gran o un de petit.
El primer, sense dubte, és el tamany poblacional, després la localització geográfica, també el clima, el volum i composició dels intercanvis econòmics amb la resta de països, etc. La nostra mida, la d’Andorra, i situación geográfica ens permet, per exemple, no disposar d’exèrcit, ni de marina de guerra, ni d’infraestructures aereopostuàries pessades. La xarxa d’ambaixades és substancialment reduïda, igual que la seva composició en nombre de persones.
Amb un volum de turistes molt alt, en relació al nostre volum de población, podem fer que part de les despeses del nostre país siguin assumides, d’una manera indirecta pels visitants, per la qual cosa, ens llibera d’aquesta càrrega. Una part substancial del sistema educatiu va a càrrec, històricament, dels dos països veins. Una estructura administrativa molt menys piramidal, ja que es redueix a administracio central i parroquial i la capacitat legal pròpia d’un païs sobirà per crear, modificar o suprimir figures impositives amb molta agilitat fa que, usant una expressió casolana, tot quedi o es cuini a casa, per lo bo i per lo dolent.
Comparativament la renda disponible personal és més elevada en països de la nostra mida, permetent o bé un estalvi o un consum superiors. Part d’aquest nivel de vida superior es trasllada, via consum o inversión, a les zones properes dels països veïns, ajudant a aquestes zones. Estar com estem, quasi al bell mig del primer mon, també ajuda a tenir intercanvis de tot tipus amb països molt desenvolupats, i aquests intercanvis redueixen la factura fiscal interna. L’Impost General Indirecte, el que més afecta el comerç i serveis, és del 21 % a quasi tots el països europeus i del 4,5% aquí. El tipus més general.
Algun fiscalista ha dit que l’excès d’impostos (en nombre i percentatge) mata la capacitat recaptativa dels mateixos.
Una fiscalitat complexa obliga també a una administració tributària voluminosa, perquè dona vies als particulars, que intentaran minimitzar, dins de la legalitat, la seva càrrega fiscal. Sense moneda pròpia i situats, geogràficaments entre dos gran estats, s’obren vies favorables per Andorra, però sempre respectant una comparativa fiscal (un bon exemple seria el tabac), que no sigui massa cridanera. Com tot a la vida, qualsevol decisió té conseqüències de tipus positiu i de tipus negatiu. S’ha de veure, en cada cas, quines de les conseqüències poden ser acceptades, abans de prendre una decissió. Sabent el que pot implicar per Andorra com a país independent, la seva administració i, sobre tot la seva població, és important que les tres ambaixades implicades: Bruseles, Paris i Madrid, estiguin sempre a corrent de les iniciatives legislatives que, en els seus respectius parlaments, es comencen a cuinar, per poder, anticipadament, explicar, sense amagar res, el nostre sistema tributari, i les necesitats de finançament públic estructural. Com en altres punts de política internacional, no es tracta de criteris partidistes, sinó d’anar, tots els representants escollits democràticament, de la ma. Les democràcies avançades, com ha de ser la nostra, van per aquest camí.