Bicentenari del naixement de Charles Baudelaire
Molt aviat serà el meu aniversari i aquest any justament coincidirà amb el bicentenari del naixement de Charles Baudelaire, que també se celebra el 9 d’abril d’enguany. Baudelaire és un gran poeta francès que vaig tenir el privilegi d’estudiar durant els meus estudis de Filologia a la UNED i, a més, amb una gran professora, la Carme Bansell, la qual anys més tard, ens va deixar sense que pogués acomiadar-me com hauria estat el meu desig. Serveixi això també d’homenatge a la seva persona per la gran tasca docent que va executar al llarg de tota la seva vida com a professora a l’institut Joan Brudieu y como tutora a la UNED.
També conec bé la seva tasca, molt menys coneguda, com a crític d’art gràcies als meus estudis, encara per acabar, d’Història de l’art.
Baudelaire va néixer el 9 d’abril de 1821 a París. També va ser conegut popularment com el « poeta maleït », anomenat així pel seu estil de vida bohemi i per la visió del mal que va exposar al llarg de tota la seva obra poètica. A més de poeta, va ser crític i el més important representant de l’escola simbolista.
L’original poesia que realitzava l’escriptor era considerada per alguns en la seva època com una síntesi del romanticisme. Per a altres era precursora del simbolisme i altres, finalment, la consideraven simplement una expressió de tècniques modernes.
Baudelaire sentia una doble atracció tant pel diví com pel diabòlic i en la seva obra va plantejar l’etern conflicte entre l’ideal i el sensual o entre l’ideal, el angoixant i el groller, descrivint detingudament les més miserables experiències humanes.
La seva principal obra va ser Les fleurs du mal, publicades per primera vegada el 1857. Malgrat haver estat un poemari ben rebut i, fins i tot, aplaudit per l’elit literària, el govern francès de l’època va censurar sis dels seus poemes al·legant que constituïen un atemptat contra la moral pública de la societat francesa. Com a exemple d’aquest poemari, que jo he tingut el plaer de llegir moltes vegades i que va produir en mi intenses sensacions, tenim aquí un petit fragment del poema titulat Al lector:
L’estupidesa, l’error, el pecat, l’avarícia, / ocupen les nostres ànimes, treballen els nostres cossos; / i com els captaires alimenten la seva brutícia, / així nodrim nostres tous remordiments.
Per acabar, només em queda dir-vos que si no heu llegit mai l’obra d’aquest poeta, ara és el millor moment de fer-ho com una commemoració més al bicentenari del seu naixement. No tinc cap dubte que la seva lectura us resultarà una experiència inoblidable.