Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Imagina’t un estat gripal que et duri tot l’any, tens apatia, somni, mal de cap, esgotament físic i dolor en les articulacions. Només desitges quedar-te en el teu llit, és més, vols aixecar-te però moltes vegades no pots, el teu cos no respon. Aquests són alguns símptomes d’aquesta síndrome, també denominada encefalomielitis miàlgica, és una malaltia que es caracteritza per un cansament extrem, no hi ha forma de recuperar-se , dormir no és la solució perquè no hi ha somni reparador. És igual que dormis 12 hores, com que en dormis vuit, et despertes esgotat. Aquest fet condueix a la desesperació i es tradueix en un estil de vida guiat per l’ansietat o per la melancolia, depenent de cada persona.

Actualment es desconeix el seu origen i el seu diagnòstic és per exclusió perquè no hi ha proves objectives que la puguin demostrar, però un requisit indispensable per al seu diagnòstic és que el cansament ha de ser present durant un mínim de sis mesos seguits, per a descartar qualsevol malaltia o trastorn relacionat amb el dolor o amb el cansament, com poden ser el càncer, les migranyes, la depressió, l’insomni, etc.

A causa de la quantitat de proves que es realitzen, poden transcórrer tranquil·lament més de dos anys fins a diagnosticar-la. És una llarga espera i no hi ha pitjor angoixa que el desconeixement del motiu del nostre malestar. Això impossibilita que puguis relacionar-te d’una forma adequada amb el teu entorn social, potser has quedat amb algú per a anar a per fer un beure i et despertes esgotat, amb la qual cosa anul·les la cita. En conseqüència, després de repetides vegades la mateixa situació el teu cercle social es redueix dràsticament. Això seria la definició a grans trets de la malaltia i per altra banda, l’actitud és la manera d’interpretar la realitat. Aquesta no és ni dolenta, ni bona, sinó, neutra, sempre depèn del nostre estat anímic i del perjudici o benefici que ens comporti una situació en concret. Els nostres pensaments interpreten la situació i li donen un significat, perceben uns símptomes físics i els interpreten d’una forma o una altra, transmeten la informació al cervell i ell s’encarrega de la seva gestió.

En definitiva, t’estic dient que vagis amb compte amb el teu diàleg intern, actuem segons el que pensem. Inconscientment, els nostres pensaments guien la nostra conducta. Vist la importància dels pensaments, la nostra actitud defineix la nostra personalitat i aquesta reflecteix la manera d’afrontar la malaltia. Faràs unió amb l’ansietat, amb la melancolia o simplement acceptaràs la malaltia i t’adaptaràs a ella. La teva vida girarà entorn d’ella, hi haurà dies agradables i altres no tan agradables. Igualment, el seu tractament s’aborda des de dos punts diferents però interconnectats, des de la biologia i la cognició.

Per part de la primera, s’usa la medicació antidolor i els antidepressius i per part de la segona, es tracta d’adquirir una actitud proactiva, optimista i un estil de vida actiu, per a distreure l’atenció tant del cansament com del dolor. L’objectiu de la cognició és que gaudeixis al màxim dels dies agradables i tinguis eines mentals per a afrontar els no tan agradables. És un fet que les emocions sorgides pels pensaments influeixen en el sistema immune i ho fan a través de les endorfines. Riure, cantar, ballar, passejar, fer exercici físic, veure un programa de televisió, una obra d’art, dibuixar, llegir, escriure. Tot allò que ens produeixi plaer, produeix que l’organisme les segregui. Funcionen com un analgèsic natural, se les considera la morfina de l’organisme perquè redueixen el dolor i estimulen els centres del plaer, generant la sensació de benestar. 

Amb la qual cosa segons en quin moment del dia i la intensitat del cansament o del dolor, farem una cosa o una altra. D’aquí la importància de tenir una ment activa i no derrotista, no té sentit que durant els dies agradables et quedis a casa lamentant-te de la teva vida, si saps que passat cert temps arribaran els no tan bons. És més, sent optimistes ens allunyem del victimisme, no culpem a ningú del nostre mal, l’acceptem i intentem que ens afecti el menys possible en la nostra rutina diària.

Com no existeix cap medicament que faci desaparèixer ni el dolor ni el cansament, la millor manera de fer-li front és amb una tríada, aquesta engloba a la psicologia, l’exercici físic i la medicació. Aquesta última es farà de manera puntual, quan el dolor o cansament sigui un obstacle per a realitzar les obligacions diàries (treballar, cuinar, rentar, etc.) Per la seva banda, les altres dues, seran un estil de vida, practicar exercici diàriament i enfocar l’atenció en els plaers de la vida. Paradoxalment, l’esport encara que sigui beneficiós també és una font de dolor perquè en moltes ocasions la persona a causa de l’esforç realitzat, acaba esgotada. En aquest cas, només s’aconsella el seu ús els dies o moments on no hi ha símptomes. 

Sent optimistes, la persona accepta la malaltia, no obstant això, sent negativa, s’abandona i entra en un cercle melancòlic, podent fins i tot caure en depressió. El dolor constant mal interpretat deriva en una mala gestió de les emocions, d’aquí la importància de l’actitud, d’entendre què ens està passant, per a poder acceptar-ho. No es tracta de rendir-se, sinó d’acceptar la malaltia, t’ha tocat igual que t’ha tocat el color dels ulls, el color de pell, l’altura, el teu lloc de naixement, etc. Són coses que no es poden escollir, s’accepten i ens adapten a elles. Per a acabar, dir que malauradament  la persona que sofreix aquesta malaltia, a causa de la seva desesperació és el blanc perfecte dels farsants, gent que ven miracles, herbes màgiques, aigua miraculosa, invocació d’esperits, etc. El resultat és que els diners desapareixen, però l’esgotament i el dolor es queden.