Mala excusa
No trobo cap interès a defensar o oposar-me al capitalisme, el marxisme, l’anarquisme o a tot el que faci referència a sistemes inventats per la humanitat i per a la humanitat. Tinc la certesa que tots estan destinats a fracassar pel fet que, mentre l’home tingui consciència de si mateix, és a dir d’allò que li produeix dolor, serà capaç, a diferència de la resta d’animals sobre la Terra, d’infringir a consciència dolor sobre tercers per a benefici propi. A partir d’aquesta característica humana, lluitar per un món millor, per la fraternitat, la pau i no sé quantes collonades més és tocar la flauta, tal com queda sobradament demostrat al llarg de la història de la nostra fracassada espècie.
Només rebutjo frontalment el feixisme com a sistema, en totes les seves formes, perquè liquida directament la dignitat, el pensament i la vida humana a través de la repressió, la tortura i la mort, per bé que el comunisme i el capitalisme, per exemple, en el seu extrem també s’han demostrat feixistes, i sempre, igual que el feixisme ras i curt, en nom del bé col·lectiu, faltaria més, cosa que em porta a l’inici, i és que no té cap sentit acollir-se rígidament a cap ideologia política, perquè queda demostrat que l’instint humà sempre serà el d’imposar-se a l’altre mitjançant la força, ja sigui psicològica o física, les dues maneres que el poder té de tallar les ales a la dissidència, o sigui al pensament individual que parteix de l’esperit crític, allò que ens fa humans. Es produeix la terrible paradoxa que, per tal que una societat humana funcioni, al poder li cal eliminar el pensament diferent, allò que precisament ens individualitza, ens humanitza.
Vivim en un sistema capitalista i ara ens diuen que patim una pandèmia. Tenim diverses vacunes, Pfizer, Moderna, AstraZeneca, etcètera, i més que n’aniran sortint, talment nous models de cotxes. Però no estem parlant de cotxes, sinó d’una malaltia concreta que mata persones, i el sentit comú em fa pensar que només hi hauria d’haver una sola vacuna contra la malaltia, la més eficaç, i si apareixen variants del virus, lògicament anar-la adaptant, però, de nou, en una sola vacuna, no pas en múltiples en nom de la llibertat de mercat, car en el context sanitari suposa frivolitzar perillosament la qüestió.
El sistema capitalista ens diu que és una sort que hi hagi mercat lliure perquè així tothom s’ha d’esforçar per ser el millor, és a dir, competitiu, i que és així com l’espècie humana avança. Per tant, hauria de ser una sort que la industria farmacèutica, que competeix per treure vacunes al mercat i vendre al màxim, s’afanyi per superar-se i oferir la millor vacuna i en el mínim temps possible, perquè serà vencent els seus competidors com ajudarà la humanitat a immunitzar-se contra la malaltia. La cosa sona molt bé si no fos que és tramposa, perquè aquí es tracta de vendre el primer a qualsevol preu, és a dir, al possible preu de vides humanes. Perquè apareixen vacunes de manera simultània. La població s’està vacunant, doncs, al mateix temps amb diverses patents de vacuna, segons el països, i això grinyola frontalment amb el fet que, si dues o cent vacunes són diferents, una bé ha de ser millor que les altres, però en canvi totes les inferiors continuen subministrant-se, a la venda en nom de la llibertat de mercat.
Resulta que estem parlant de la salut de les persones, de vides humanes, i havíem quedat que el capitalisme és ideal perquè la lliure competència fa sobreviure els millors. En sanitat, però, es tractaria de treure al mercat la millor vacuna, no d’anar perjudicant la gent en nom d’una legítima competició econòmica farmacèutica. Què hi ha dels efectes secundaris de les persones que s’estan prenent les vacunes menys eficients, havent-n’hi una que és la més efectiva, o menys inefectiva. Què n’hem de dir de la llibertat de mercat quan parlem de sanitat i no hi ha exigència d’un mínim de temps per autoritzar comercialitzar, en aquest cas unes vacunes concebudes en temps rècord i per tant sense tenir 100% contrastada la seva eficiència quant a efectes secundaris. I tot en nom de ser els primers, per ser els que més venen, els més exitosos comercialment, no pas en eficiència sanitària. L’excusa està servida en safata: cal comercialitzar ràpid les vacunes perquè la població les necessita ràpid. En la salut, moltes vacunes i ràpid no significa més qualitat del producte ni que suposi una sort comptar amb un ampli ventall d’oferta per triar, com qui tria una marca de cotxe o el disseny de la muntura de les ulleres.
El capitalisme ni cap sistema polític humà pot funcionar, tampoc el comunisme. Es pot anar trampejant agafant els aspectes positius dels diferents sistemes i anar-nos suportant com a espècie. El capitalisme pur aplicat a la sanitat, sense intervenció estatal, és una aberració, tal com s’està demostrant. Córrer per fabricar vacunes i guanyar diners les farmacèutiques no em sembla en principi malament, perquè coincideix que la gent vol que les farmacèutiques corrin per subministrar-los vacunes per curar la malaltia. Correcte, sempre que es permeti la comercialització només de la millor vacuna, una sola, i havent esperat el temps prudent que calgui per comprovar-ne l’eficiència i evitar desgràcies per afany lucratiu.
Els ametllers floreixen a l’estació que floreixen, i forçar-los que ho facin quan econòmicament convé només porta pel camí del pedregar i, en el cas de la Covid-19, de la pèrdua de vides humanes.