‘Negacionista’, una paraula per desacreditar
Sentim la paraula negacionista de manera reiterada des de l’aparició de la Covid-19 en els mitjans de comunicació i pel carrer. Però, d’on surt aquesta paraula i què vol dir exactament? És un terme que va ser definit al final dels anys 80 per l’historiador Henry Rousso per denotar el desafiament a la realitat del genocidi implementat contra els jueus per l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. El negacionisme és la negació de l’Holocaust, és a dir, de fets històrics, malgrat la presència d’evidències flagrants posades en relleu pels historiadors. Posteriorment, el negacionisme designa la impugnació o minimització dels crims contra la Humanitat condemnats pel Tribunal de Nuremberg. De fet, és una paraula carregada de tragèdies històriques.
A l’època del nazisme, per desgràcia, se sap el que va poder aconseguir la propaganda, i la pressió social promoguda pel bombardeig de missatges nazis. Se sap, des de fa molt temps, en psicologia i en neurociència, que un missatge reiterat moltíssimes vegades es transforma en veritat en el cap de la gent. Molts es preguntaran com és possible que es va arribar a aquests extrems, com és que la gent no havia vist res del que s’estava passant en l’època del nazisme? La gent estava inconscientment manipulada pels mètodes denunciats pel conegut psicòleg social l’Albert Biderman i per la fàbrica del consentiment anomenada també enginyeria social, concepte basat en unes tècniques de manipulació i de persuasió de les masses que juguen amb les emocions i les pors de la les persones amb l’objectiu de controlar la població.
L’inventor de la fàbrica del consentiment és l’Edward Bernays, el fillol del famós Sigmund Freud. Són tècniques de manipulació utilitzades des dels anys 20 per servir l’oligarquia, els industrials poderosos del capitalisme. Recordem per exemple el lobby dels industrials del tabac anomenat Big Tabacco que posava en escena, fa unes dècades enrere, uns líders d’opinió, uns metges fumant que deien que fumar no perjudicava la salut. Segons el documental de la cadena francesa ARTE La fabrique de l’ignorance, La fabrica de la ignorància, han calgut anys i anys per saber que el tabac no era bo per a la salut per culpa de la ignorància científica volguda pel Big Tabacco.
Aquest documental, molt interessant, posa en relleu les derives del món científic. Recorda que els lobbies poderosos paguen, des de fa molt temps, científics per fer uns estudis contraris a uns altres que estan perjudicant el seu negoci. L’objectiu és desviar l’atenció sobre uns altres agents nocius i obtenir, de fet, les conclusions que volen generant el dubte en el món de la ciència, la ignorància. Aquest documental explica entre altres de com certs científics trien les mostres per obtenir els resultats esperats. Parla d’uns estudis sobre els pesticides de la família dels neonicotinoides sospitoses de ser responsables de la desaparició de les abelles i d’uns altres estudis científics pagats pels industrials que diuen que és culpa d’unes causes alternatives com el canvi climàtic entre altres. Evoca també uns estudis contradictoris sobre el Bisfenol A, present en alguns plàstics prohibits a França que provocarien càncers segons alguns estudis.
Cal ser realista, vivim en un món d’interessos econòmics, d’amiguisme, de poders lluny de l’interès general i de la meritocràcia. Des de l’inici de la pandèmia, molts científics de gran notorietat estan titllats de negacionistes, només per dir el que pensen o per formular dubtes sobre la gestió de la crisi sanitària tot i reconeixent l’existència del virus de la Covid-19. Vull recordar que alguns d’ells van ser els primers en parlar de variants quan la resta de la comunitat científica deia que no en hi havia cap. Aquelles persones que han posat en perill la seva posició professional per denunciar els conflictes d’interessos d’alguns científics molt mediatitzats, les males praxis del Big Pharma i l’augment de la corrupció sistèmica en el món de la ciència. Totes aquelles persones amb esperit crític que volen un debat científic públic transparent relacionat amb la Covid-19. Jo mateixa, com a parlamentària, només per preguntar o formular dubtes sobre la gestió de la Covid-19 , el diari que més diners rep del Govern em va posar injustament l’etiqueta de negacionista, quan saben que vaig estar malalta al març del 2020. Per quin motiu s’utilitza aquesta paraula? Al meu entendre, és per aturar el debat intel·lectual, per estigmatitzar i desacreditar algú o un grup.
En tot cas, penso que cal respecte i no confondre esperit crític amb negacionisme. L’esperit crític és necessari en les nostres democràcies per evitar les derives del poder i dels diners.
Per acabar, voldria compartir amb vosaltres el pensament del famós filòsof racionalista francès René Descartes respecte a la veritat, al coneixement i a la importància de qüestionar tot el que ens envolta: «Penso, per tant, existeixo».