I ara què?
Avui escric com a president de la Federació de la Gent Gran del Principat d’Andorra, pensant més en els neguits presents i també en els problemes dels propers mesos, que no són exclusius de la gent gran, sinó de tota la població resident al Principat d’Andorra.
El primer que s’ha de constatar, a nivell europeu, és la manca de vacunes fabricades i, doncs, lliurades als diferents països. Només tenim aprovades tres vacunes, malgrat n’hi ha bastant més, russes o xineses, ja disponibles per ésser injectades a la població, en alguns països. És comprensible la prudència de l’Agència Europea del Medicament, a l’hora de donar la llum verd a noves vacunes, però sorprèn que, al Regne Unit o els Estats Unitats d’Amèrica, siguin molt més àgils, en el temps necessari per ser acceptades.
El dilema per a les farmacèutiques implicades en les vacunes anti Covid-19 és ajustar la fabricació de les dosis futures a les noves variants que van sortint. Al mateix temps, les farmacèutiques preparen les seves vacunes, en part, amb imputs que arriben d’altres fabricants i que, en el fons, és una mena de xarxa de fabricació difusa, on la falta de matèries primeres al principi de la xarxa afecta el volum de la producció final.
La conseqüència, una mica depriment, és que, a la data actual, el percentatge de persones vacunades amb una o dues dosis és molt baix. Les autoritats europees o de cada país no tenen cap altra solució que donar llargues al tema. Parlar de tenir vacunat el 70% de la població europea el dia 21 de setembre d’aquest any, quan encara falten cinc (5) mesos i no sabem si vindrà, mentrestant, una cinquena, sisena o setena onada, sona una mica trist. Sobre tot quan qui ho diu és la màxima autoritat europea. D’una manera o d’una altra haurem de seguir amb les mesures de protecció actuals, fins i tot amb l’obertura d’activitats ara tancades.
Però hi ha un aspecte climatològic que hem de considerar i que ens ajudarà força a Europa i és l’arribada de la primavera i l’estiu. El sol i la calor no són bons amics del Covid-19 i permetrà una millora de la situació als hospitals i UCIs, i reduirà el volum de nous positius, i, evidentment defuncions. Serà la natura qui ens salvarà, a curt termini. Ja es nota, es pot sentir l’arribada del bon temps. Recordeu també que, a finals del mes de març, hi ha canvi d’horari, el que significa tardes més llargues amb sol i calor.
Ara aniria bé un bon anticicló a Europa, d’una durada de tres o quatre setmanes i, al mateix temps, que l’Agencia Europea del Medicament pugui aprovar dues o tres vacunes més i les farmacèutiques tinguin solucionat els seus problemes de fabricació, durant aquestes tres o quatre setmanes, i poder recuperar el lliurament perdut.
En resum, ens toca aguantar, si fa o no fa, fins Setmana Santa, que és la primera setmana d’abril. Encara passarem el mes de març amb l’aigua al coll.