Els registres de morosos
Des de fa molts anys existeixen a Europa diversos sistemes d’informació creditícia, també denominats fitxers de solvència patrimonial i col·loquialment anomenats registres de morosos. Aquest tipus de registres de mora són d’àmbit restringit i han estat utilitzats per entitats bancàries, caixes d’estalvis, companyies de serveis bàsics, emissores de targetes de crèdit, entitats financeres de tot tipus, empreses de telecomunicacions, editorials i companyies subministradores d’energia. En aquests fitxers de morositat es poden incloure les dades de persones físiques i jurídiques que no han pagat els seus crèdits o deutes.
A l’Estat espanyol, el famós Registre d’Acceptacions Impagades, més conegut com el temut RAI, és un fitxer de titularitat privada que recull les dades dels documents canviaris i efectes de comerç acceptats amb funció de gir a càrrec de persones jurídiques i que hagin resultat impagats al venciment. Avui en dia, el RAI funciona, únicament, per a persones jurídiques, i no per a persones físiques. Cal fer notar que és un registre que té una particularitat en relació amb la resta dels fitxers de mora, i és que la comunicació de l’impagament no la fa directament el proveïdor o creditor, sinó l’entitat bancària que ha gestionat el cobrament o descompte del títol canviari. No obstant, atès que els documents canviaris només representen el 0.70% sobre el total d’operacions de pagament realitzades i menys del 4% de tots els imports cobrats en les operacions mercantils, la seva importància en l’època actual resulta irrisòria. Així mateix, existeixen diversos registres de morositat especialitzats en recollir els impagaments entre empreses (molt menys coneguts que els fitxers d’Asnef-Equifax o Badexcug-Experian) i que poden ser utilitzats per empreses de qualsevol sector per a incloure als seus clients morosos. Aquests fitxers de solvència multisectorial són de caràcter no restringit, i només recullen dades sobre persones jurídiques, empresaris individuals o autònoms en l’exclusiu àmbit de la seva activitat professional o empresarial. Aquests registres de solvència contenen dades relatives a l’incompliment d’obligacions dineràries facilitades pels proveïdors. La participació en aquest fitxer comportarà la possibilitat de consultar la informació continguda en el mateix i a incloure els impagaments dels deutors que siguin persones jurídiques o empresaris individuals. En aquest tipus de fitxers de mora, els creditors poden incloure les incidències, sempre i quan el deutor no hagi satisfet les quantitats pendents després que el creditor li hagi reclamat el pagament. Per imperatiu legal, els creditors no aportaran deutes que tinguin una antiguitat superior als cinc anys, comptats a partir del dia de venciment de l’obligació dinerària incomplerta.
El proveïdor només pot aportar dades d’impagament quan es tracti de deutes dineraris que resultin certs, vençuts i exigibles per operacions comercials, excloent-hi per tant les devolucions i anul·lacions de comandes de mercaderies i qualsevol altres deutes no comercials. A més, el proveïdor només pot comunicar els deutes dels quals existeixi prova documental de l’obligació dinerària incomplerta. Un requisit previ a la inclusió d’un deutor, és que el creditor hagi realitzat requeriments de pagament, amb anterioritat a la seva incorporació al fitxer. Un avantatge afegit d’aquest tipus de registres de mora és que el titular del fitxer notifica als deutors la seva inclusió en el mateix. Aquesta notificació compleix un doble objectiu: d’una banda, informar al deutor de la inclusió de les seves dades en el registre de morositat, facilitant el titular del fitxer una referència de les dades que haguessin estat incloses i, d’una altra, concedir al deutor la possibilitat d’ampliar la informació continguda en el fitxer de morositat, rectificar o cancel·lar les seves dades en el cas que siguin errònies. Molts morosos entossudits paguen en rebre la carta del responsable del registre de solvència per no romandre fitxats en el mateix.
Ara bé, la primera pregunta que es fa el ciutadà europeu és saber si realment són lícits i legals els registres de morosos. La resposta és que sí són legals. Per exemple, a Espanya el Tribunal Constitucional ha considerat que les dades econòmiques i bancàries d’una persona formen part de l’esfera de la seva intimitat, si bé no existeix un dret absolut a la seva reserva, i la seva protecció no és il·limitada. En particular, els registres de morositat (oficialment denominats registres de solvència patrimonial), en els quals es recullen dades relatives a la solvència de les persones, són legítims i compleixen una finalitat en el trànsit econòmic, tal com va afirmar el Tribunal de Defensa de la Competència.
El problema que es planteja és com a utilitzar correctament aquests registres de morositat per a conciliar l’interès en conèixer la solvència de les persones amb una adequada protecció dels drets de la personalitat, evitant intromissions no justificades. A Espanya existeix una legislació molt garantista per la ciutadà i uns mecanismes sancionadors per a les inclusions irregulars de persones als fitxers de morosos. La normativa es troba en l’article 20, sistemes d’informació creditícia, de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals. Aquest article estableix que, salvo prova en contrari, es presumirà lícit el tractament de dades personals relatives a l’incompliment d’obligacions dineràries, financeres o de crèdit per sistemes comuns d’informació creditícia quan es compleixin els següents requisits: primer, que les dades hagin estat facilitades pel creditor o per qui actuï pel seu compte o interès; segon, que les dades facin referència a deutes certs, vençuts i exigibles, l’existència o quantia del qual no hagués estat objecte de reclamació administrativa o judicial pel deutor o mitjançant un procediment alternatiu de resolució de disputes vinculant entre les part; tercer, que el creditor hagi informat a l’afectat en el contracte o en el moment de requerir el pagament respecte la possibilitat d’inclusió en aquests sistemes, amb indicació d’aquells en els quals participi; quart, l’entitat que mantingui el sistema d’informació creditícia amb dades relatives a l’incompliment d’obligacions dineràries, financeres o de crèdit haurà de notificar a l’afectat la inclusió de tals dades i l’informarà sobre la possibilitat d’exercitar els drets establerts en diversos articles del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que respecta al tractament de dades personals; cinquè, que les dades únicament es mantinguin en el sistema mentre persisteixi l’incompliment, amb el límit màxim de cinc anys des de la data de venciment de l’obligació dinerària, financera o de crèdit; sisè, que les dades referides a un deutor determinat només poden ser consultades quan qui consulti el sistema mantingués una relació contractual amb l’afectat que impliqui l’abonament d’una quantia pecuniària o aquest li hagués sol·licitat la celebració d’un contracte que suposi finançament, pagament aplaçat o facturació periòdica, com passa, entre d’altres supòsits, en els previstos en la legislació de contractes de crèdit al consum i de contractes de crèdit immobiliari, i setè, que en cas que es denegués la sol·licitud de celebració del contracte, o aquest no arribés a celebrar-se, com a conseqüència de la consulta efectuada, qui hagi consultat el sistema informi a l’afectat del resultat de aquesta consulta. A més, la Llei Orgànica 3/2018 estableix que les entitats que mantinguin el sistema i les creditores, respecte del tractament de les dades referides als seus deutors, tindran la condició de corresponsable del tractament de les dades. Així mateix, correspondrà al creditor garantir que concorren els requisits exigits per a la inclusió en el sistema del deute, responent de la seva inexistència o inexactitud. A més, no s’incorporaran als sistemes d’informació creditícia deutes en què la quantia del principal sigui inferior a cinquanta euros. No obstant, el Govern espanyol, mitjançant reial decret, podrà actualitzar aquesta quantia.
D’una altra banda, el citat Reglament europeu de protecció de dades dicta diversos drets que tenen els ciutadans europeus en relació amb les seves dades personals. Així doncs, l’interessat tindrà dret a obtenir del responsable del tractament confirmació de si s’estan tractant o no dades personals que li concerneixin i, en tal cas, dret d’accés a les dades personals i a la següent informació: en primer lloc, les finalitats del tractament; en segon lloc, les categories de dades personals de que es tracti; en tercer lloc, els destinataris o les categories de destinataris als quals es va comunicar o seran comunicats les dades personals, en particular destinataris en tercers o organitzacions internacionals; en quart lloc, el termini previst de conservació de les dades personals o, de no ser possible, els criteris utilitzats per determinar aquest termini; en cinquè lloc, l’existència del dret a sol·licitar del responsable la rectificació o supressió de dades personals o la limitació del tractament de dades personals relatives a l’interessat, o a oposar-se al citat tractament; en sisè lloc, el dret a presentar una reclamació davant una autoritat de control, i en setè lloc, quan les dades personals no s’hagin obtingut de l’interessat, qualsevol informació disponible sobre el seu origen.
Així mateix, el Reglament europeu determina que el responsable del tractament facilitarà una còpia de les dades personals objecte de tractament. El responsable podrà percebre per qualsevol altra còpia sol·licitada pe l’interessat un cànon raonable basat en els costos administratius. Quan l’interessat presenti la sol·licitud per mitjans electrònics, i a menys que aquest sol·liciti que es faciliti d’una altra manera, la informació es facilitarà en un format electrònic d’ús comú. Igualment, el ciutadà tindrà dret a obtenir sin dilació indeguda del responsable del tractament la rectificació de les dades personals inexactes que li concerneixin. Tenint en compte les finalitats del tractament, l’interessat tindrà dret a que es completin les dades personals que siguin incompletes, inclusivament mitjançant una declaració addicional. També l’interessat tindrà dret a obtenir sin dilació indeguda del responsable del tractament la supressió de les dades personals que li concerneixen, el qual estarà obligat a suprimir sin dilació indeguda les dades personals quan les dades personals ja no siguin necessàries en relació amb les finalitats per a les quals van ser recollides o tractades d’aquesta manera; quan l’interessat retiri el consentiment en què es basa el tractament; quan l’interessat s’oposi al tractament de les seves dades i no prevalguin altres motius legítims per al tractament; quan les dades personals hagin estat tractades il·lícitament; quan les dades personals hagin de suprimir-se pel compliment d’una obligació legal establerta al Dret de la Unió o dels Estats membres que s’apliqui al responsable del tractament. A més, l’interessat tindrà dret a oposar-se en qualsevol moment, per motius relacionats amb la seva situació particular, a que dades personals que li concerneixin siguin objecte d’un tractament.