Jaime Mesas

Aquesta setmana, i degut a la posada d’Andorra al punt de mira per part de l’Administració Tributària espanyola, volem compartir amb els lectors els criteris establerts al Conveni entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per evitar la doble imposició en matèria d'impostos sobre la renda i prevenir l'evasió fiscal (d’ara en endavant, el CDI) en ares a determinar la residència fiscal de les persones físiques en supòsits de conflictes de doble residència fiscal en base a les legislacions internes de cada Estat.

En aquest sentit, al consultori fiscal d’aquesta setmana, analitzarem de forma detallada el segon punt de connexió i en les pròximes setmanes, analitzarem la resta de punts de connexió per determinar la residència fiscal de les persones físiques.

Si la persona física té un habitatge permanent en tots dos Estats contractants, l'apartat 2 dona preferència a l'Estat amb el qual mantingui relacions personals i econòmiques més estretes, entenent-se que és el centre dels seus interessos vitals.

Quan sigui impossible determinar la residència conforme a aquesta regla, l'apartat 2 de l’article 4 del CDI estableix com a criteris subsidiaris, en primer lloc, on es visqui habitualment i, en segon lloc, la nacionalitat. Si una persona física posseeix la nacionalitat de tots dos Estats o de cap d'ells, la qüestió haurà de resoldre's mitjançant acord amistós entre els Estats en qüestió conforme al procediment establert en l'article 25 del CDI.

Si es disposa d’un habitatge permanent en ambdós Estats, es considera resident únicament de l’Estat on manté els vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals).

Si la persona física té un habitatge permanent en tots dos Estats contractants, serà necessari considerar els fets per a determinar amb quin dels dos Estats té relacions personals i econòmiques més estretes.

A tal fi, es prendran en consideració les seves relacions familiars i socials, les seves ocupacions, les seves activitats polítiques, culturals o d'un altre tipus, la localització de la seva activitat econòmica, el lloc des del qual administra el seu patrimoni, etc.

Les circumstàncies han d'examinar-se en el seu conjunt, però en qualsevol cas és evident que ha de prestar-se especial atenció a les consideracions basades en els actes que realitzin les persones físiques. Si una persona que té un habitatge en un Estat estableix un segon habitatge en un altre Estat al mateix temps que manté la primera, el fet de conservar el primer habitatge en l'entorn on ha viscut sempre, on ha treballat i on estan la seva família i els seus béns pot, juntament amb altres elements, contribuir a demostrar que ha conservat el centre dels seus interessos vitals en el primer Estat.

Per a establir la residència sobre la base del centre d'interessos vitals caldrà sospesar de manera conjunta les relacions personals i econòmiques, en igualtat de condicions.

(Continuarà...)