Malgrat tot, hem votat
Dimecres passat transcendia que el consolat d’Espanya a Andorra prohibia sortir de casa els residents al país que ahir volguessin anar a votar a les eleccions catalanes. La notícia seria d’escàndol si no fos perquè l’escàndol és que s’hagin fet unes eleccions amb una crisi sanitària com la que tenim a sobre. És a dir, que en aquestes circumstàncies els comicis no s’haurien d’haver celebrat perquè s’ha posat en risc un cos electoral de més de cinc milions de persones (totes cridades a les urnes amb independència de si hi han anat o no). Escric aquest article tres dies abans de les eleccions i per tant encara no en sé ni el resultat ni si la participació ha estat molt baixa o intensament moderada. Ho faig així perquè ahir a la nit tenia previst estar al capdavant de l’operatiu electoral del diari i per tant és ben possible que mentre l’edició d’EL PERIÒDIC que llegiu avui ja estigui baixant per la rotativa jo encara estigui donant els últims retocs a la portada del meu diari. Les reflexions que us faig, però, són tant vàlides avui com ahir a la nit.
Deia que Andorra ha prohibit als residents catalans anar a votar si tenen la Covid-19 mentre que va demanar els contactes dels positius que es posessin en contacte amb el consolat espanyol per veure com podien dipositar el seu vot. La decisió té tota la lògica del món. Més que res perquè si fins ara se’ns ha dit que quan algú agafa la Covid no pot sortir de casa durant 10 dies ja em direu com han de trencar aquesta quarantena per anar a votar. Sí, es diu que el vot és un dret fonamental. I és cert, com ho és sortir a passejar a l’hora que es vulgui (no es pot fer perquè a Catalunya hi ha toc de queda, o anar a donar un tomb quan se’n té ganes). Ara bé. La pandèmia ho ha canviat tot i ara ens hem acostumat a fer-ho així. Per tant no té sentit que si no es pot sortir per res sí que es pugui fer per anar a votar, com va passar ahir a Catalunya de 19.00 a 20.00 hores. Insisteixo que quan escric aquestes línies encara no sé el resultat de les eleccions. Si m’hagués de mullar diria que hi haurà un frec a frec entre JxCat i el PSC encara que això és pura especulació i una hipòtesi que m’avanço a fer després d’haver estat molt atent a les enquestes que han anat publicant aquesta setmana EL PERIÒDIC D’ANDORRA i el diari escocès The National. Fet aquest excurs us diré que m’ha semblat una molt mala decisió el fet que es pugui anar a votar tenint la Covid. Però no pel fet de votar (s’hauria d’haver garantit que aquestes persones poguessin exercir el dret a vot sense haver de sortir de casa, només faltaria) sinó perquè és una temeritat en tots els sentits. En primer lloc perquè es posa en perill els membres de les taules que hi ha a cada col·legi electoral, unes persones als qui no els ha fet cap gràcia aquesta vegada haver d’estar al peu del canó. I sinó només cal veure els milers d’al·legacions que s’han presentat per no haver d’anar a cada col·legi electoral. Com escric aquest article abans de les eleccions desconec si hi ha hagut molts problemes o no amb la constitució de les meses i si han donat un disgust a més d’un. Més que res perquè quan no es presenten ni els titulars ni els suplents la Llei Electoral obliga a constituir les taules amb les primeres persones que van a votar. El segon raonament és de tipus ètic. De la mateixa manera que no s’ens acudiria destinar una franja horària perquè vagin a votar les persones que tenen qualsevol malaltia tampoc és agradable que es posi en focus en una hora per totes les persones que s’han contagiat de Covid. Més que res perquè en el cas de les malalties (i el coronavirus ho és) pertany al camp de la intimitat personal i no n’ha de fer res ningú si un ciutadà o l’altre està contagiat amb el consagrat virus trobat la primera vegada a la península xinesa de Wuhan.
Dit això insisteixo que no sé el que passarà. A partir d’avui tocarà constituir un govern que tindrà davant seu el gran repte de governar Catalunya durant els pròxims quatre anys i això és una cosa prou seriosa perquè s’hagi hagut de fer d’aquesta manera. Res impedia aplaçar uns mesos les eleccions i segurament hagués estat el més adequat. De fet, no hagués passat absolutament res per continuar uns mesos amb un govern en funcions però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat que les eleccions s’havien de fer per no prolongar més aquest període d’interinitat i s’ha de respectar. Sigui qui sigui qui surti no ha d’oblidar que tindrà davant un país amb un gran potencial i amb una economia molt diversificada que cada vegada viu més de l’exportació, un país que se sent europeu, que reivindica el Corredor Mediterrani com a eix de present i futur i una nació orgullosa de les seves arrels i les seves llengües. Ara aquest país no passa el millor moment (com li succeeix a tot el món) però tard o d’hora es remuntarà. Tant de bo del govern sortint de les eleccions d’ahir se’n desprengui un país ple d’oportunitats per tothom. Seria la millor notícia d’unes eleccions fetes amb plena pandèmia i amb el risc d’incrementar exponencialment el número de contagis.