Ser caixera
Abans de començar a llegir l’article vull que sàpigues perquè parlo en femení, dona’t un tomb per cinc centres comercials triats a l’atzar i veuràs que de 10 empleats en les caixes registradores, vuit són dones. És un fet, no m’ho estic inventant. Al seu torn, el perfil d’aquestes dones és molt interessant perquè es compon d’un gran somriure, alegria, educadió, bona presència i molta paciència. Francament, són la imatge de la teva empresa. Així vols vendre, així son les teves caixeres. El client et jutjarà segons l’experiència rebuda en caixa, en el moment de pagar i sobretot pel tracte rebut, si ha estat ben atès.
Cal assenyalar que és un ofici on s’arriba per les circumstàncies de la vida, no per vocació, rarament sentiràs a un adolescent dir que quan sigui adult vol ser caixer/a. En tot cas voldrà ser carnisser, peixater, forner, operari de magatzem, etc. Paradoxalment, durant la infantesa, entre els 7 i els 12 anys, és un ofici molt demandat pels infants. Quan van de compres amb els seus pares, els crida molt l’atenció, veuen l’ordinador, la caixa registradora i bastants diners junts. No obstant això, a mesura que van creixent i són conscients del valor del temps s’adonen que és un ofici on l’horari dificulta bastant la conciliació familiar. Després, el salari no és molt elevat, més aviat és bastant precari, ronda el sou mínim. És més, dins de l’organigrama de l’empresa, habitualment està entre els menys valorats, quan en realitat és un dels més importants, juntament amb el de neteja. Un altre factor a tenir molt en compte, un lloc brut, és un lloc on el client no torna.
Continuant amb les caixeres, és sorprenent que tinguin un sou tan insignificant, quan estan carregant amb la responsabilitat econòmica de l’empresa. La facturació final del comerç surt dels articles venuts, de l’encert en el moment de cobrar-los. A causa del salari tan baix, en moltes ocasions l’empleada decideix descansar un sol dia per setmana i d’aquesta manera poder incrementar la seva nòmina. Encara que a primera vista no sembla dur, cal tenir en compte que es passa un mínim de vuit hores diàries enganxada a una cadira, amb l’esquena alçada per a no sofrir de lumbars i a 40 centímetres d’un ordinador, veient números sense parar. És un treball molt repetitiu, agafar l’article, passar el codi de barres i deixar-lo una altra vegada sobre la cinta, passa d’un braç a un altre sense parar. En un dia, pot arribar a agafar més de 1.000 articles, amb el pes que això suposa per a les articulacions de les espatlles i els colzes.
Igualment, la vista també es veu afectada, arriba un punt que la seva ment només veu codis de barres. Aleshores, un exercici recomanable per a contrarrestrar els efectes nocius d’estar tantes hores assegudes és estirar diàriament, és beneficiós tant per a l’esquena com per a les cames. En el seu lloc de treball, tenir molèsties lumbars o cervicals, es tradueix en una jornada laboral angoixant. No és el mateix treballar asseguda que de peu, l’esquena sofreix bastant a causa de la mecanització dels gestos.
No obstant això, malgrat tot el que s’ha dit, treballen amb actitud optimista i en part es deu al seu eslògan. SBAG: Somriure, Bones, Adeu, Gràcies. La ment humana és tan poderosa, que si aconsegueix centrar-se en les paraules positives, acaba reflectint una imatge de serenitat i satisfacció. Amb això vull dir que els pensaments guien l’actitud i aquesta condiciona el comportament. Així penses, així et comportes, tant amb els altres com amb tu mateix, et pots sentir content o amargat.
Sabent això, és beneficiós recordar-se diàriament les nostres qualitats personals i no pensar tant en els defectes, en l’àmbit laboral succeeix exactament igual. Quan les caixeres memoritzen aquestes quatre paraules, el seu comportament s’automatitza i es transforma en actitud proactiva. Gràcies a aquest comportament, només veient arribar el client i es dibuixa un somriure en la seva cara i en un tres i no res ja l’estan saludant i quan es volen adonar ja li estan agraint el fet d’haver triat el seu lloc de treball per a realitzar les compres.
Així mateix, també són conscients que durant la seva jornada laboral es trobaran amb gent estressada, malhumorada i mal educada. Per exemple, el que no es desenganxa del telèfon ni en el moment de pagar, no es digna ni a mirar-la a la cara i encara menys a saludar, no diu ni hola, ni adeu. Després, també està el que li comenta al seu fill/a en veu alta: «Veus? Com no estudiïs acabaràs igual que ella, darrere d’un taulell». És a dir, menytenint el seu ofici. Un altre exemple també, seria el que sempre va amb pressa i és clar, tampoc saluda i a sobre, es queixa per haver de fer cua. Per sort, són una minoria, la gran part de clients són totalment diferents, amables i respetuosos. És gràcies a aquests segons que el treball es fa més suportable, són gent que sempre saluda, tant quan arriba, com quan se’n va i això té la seva explicació psicològica.
La tipología de client es regeix per la frustració personal i s’expressa amb la conducta cap als altres, en aquest cas, cap a la caixera, se la considera inferior a un mateix. És la necessitat de creure’s superior als altres. D’aquí la importància de saber canalitzar les emocions i no descarregar la ràbia contra la persona equivocada. Resumint, si demà inverteixes en un supermercat, et faran falta caixeres i dubto molt que vulguis que els clients les menystinguin, formen part del teu negoci, de la teva essència.