Pendents d’El Periòdic d’Andorra
A partir d’aquesta setmana serem molts els catalans que estarem pendents d’EL PERIÒDIC D’ANDORRA. Ho farem animats per les enquestes que aquest diari tornarà a publicar sobre els resultats d’unes eleccions catalanes que estan més obertes que mai. La Llei Electoral espanyola no permet la publicació de sondejos a partir d’una setmana abans de les eleccions, de manera que cal girar la vista a altres estats per tenir coneixement de com es mou la sociologia electoral, una informació que, per cert, sí que tenen les partits polítics a través dels seus trackings diaris de campanya, la qual cosa els serveix per afinar o corregir els seus darrers discursos.
El fet de no poder publicar enquestes la darrera setmana abans de les eleccions sempre m’ha semblat un disbarat. Respon, potser, a una manera de fer que podia tenir el seu sentit quan es va recuperar la democràcia però que ara ja no té cap raó de ser. De la mateixa manera que tampoc s’entèn el dia de reflexió, com si a aquestes alçades tothom no tingués ja ben reflexionat si anirà a votar o no (perquè a causa de la pandèmia hi haurà molta gent que no ho farà) i a qui donarà el seu suport. En aquest sentit, l’enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) que es va conèixer dijous passat diu que hi ha un 26% d’indecisos. Ara bé, també és cert que moltes vegades hi ha gent que es nega a dir el què votarà quan el truquen per telèfon perquè ho manifesti. M’hi jugaria un pèsol, com diu en Puyal, que la majoria d’aquests indecisos que marquen les enquestes ja saben a qui votaran, l’altra cosa és que no els agradi fer-ho públic ni que sigui de manera anònima quan reben la trucada per telèfon.
Del que se sap fins ara de les enquestes publicades sembla que la cosa està molt igualada entre tres partits. L’efecte Illa ha funcionat i ningú nega ja que els socialistes creixeran de manera considerable després de molts anys de tocar fons. Tant és així que el partit jugarà fort aquest darrer tram de la campanya per arribar fins a l’últim racó. Sembla que la cosa pot anar d’uns quants milers de vots i per això l’escenari està més obert que mai. ERC, que va començar aquestes eleccions encapçalant les enquestes, continua a la banda alta però JxCat també està en condicions de rematar la partida. Què passarà amb aquest triplet diumenge que ve? Segurament dependrà de molts factors. Tots tres surten amb les bases mobilitzades i serà la capacitat que tinguin de convèncer la gent que encara no ho té clar i, sobretot, de mobilitzar el seu vot històric, el que farà decantar la balança cap un o altre costat.
Com que qui escriu aquestes línies és un periodista i no un analista polític, un periodista que ha seguit moltes campanyes electorals pel diari i que gaudeix amb la seva feina, l’escenari que dibuixen les enquestes és el més idoni per tenir una nit electoral de pel·lícula. Fa uns anys tot era molt estàtic i hi havia poca emoció. Els cicles electorals eren més llargs i es podia fer un pronòstic de qui guanyaria a la Generalitat, al Govern de l’Estat o a cada ajuntament dos o tres anys abans. Ara tot ha canviat. La societat s’ha accelerat i el món 2.0. en el que ens movem també fa que els canvis siguin molt més ràpid. Tot és més líquid, res és tant estàtic i un tuit convertit en trending tòpic aprofitant la relliscada d’algú o l’encert d’algú altre pot fer variar estats d’opinió en un tres i no res. Per això la nit electoral promet. Enguany, però, no serà com les altres. El teletreball farà que moltes redaccions estiguin més diluïdes de manera presencial i connectades en línia però el seguiment del resultat, com si d’un partit del Barça es tractés, serà tant o més apassionant que sempre.
Deia, doncs, que aquesta setmana caldrà estar pendents d’Andorra. Pel que fa a mi consultaré puntualment les enquestes que vagi publicant EL PERIÒDIC, tal com vaig fer el 2017 a les eleccions del 155. En aquell cas el diari del Principat compartia protagonisme amb The National, un rotatiu escocès que també anava publicant cada dia de la darrera setmana com s’anaven movent les preferències electorals. Segurament seran les darreres les que ja afinaran més perquè a poques hores de les eleccions, si una enquesta està ben feta amb el mostreig que cal i el record de vot ben ponderat és molt probable que l’encerti. Ara bé, fer pronòstic és molt arriscat, especialment quan es tracta d’un tema tant transcendent com el de l’arc parlamentari que ha de donar peu al nou Parlament de Catalunya que haurà d’elegir el president o presidenta. En aquest cas només cal esperar que la sessió d’investidura, després de la constitució de la cambra, estigui dirigida només pel poder Legislatiu, que és a qui li correspon triar qui presidirà l’Executiu en els propers quatre anys. O dit d’una altra manera, que siguin els representats de la sobirania popular elegits per sufragi universal els qui ho facin sense interferències del poder judicial, com ha passat manta vegades en els darrers anys a Catalunya.