Marta Felipó Advocada de Cases&Lacambra

La pandèmia del SARS-CoV-2 ha plantejat reptes sense precedents pel Principat, no només en l’àmbit sanitari, sinó també en el social i l’econòmic. Des de fa gairebé un any, empresaris i treballadors lluiten dia rere dia per pal·liar les conseqüències inevitables de la crisi sanitària.

Lamentablement, la pandèmia s’ha prolongat en el temps de forma inesperada i ha obligat al replantejament de les mesures adoptades fins a la data. En aquest sentit, les lleis aprovades durant el passat any, que culminaren en la Llei 7/2020, van establir un marc de mesures imprescindibles en els àmbits laboral, social, econòmic i sanitari, destinades a contenir els efectes negatius de la pandèmia sobre l’economia andorrana.

Tanmateix, la persistència de la situació sanitària ha requerit l’adopció de noves disposicions amb la finalitat de vetllar per la bona continuïtat del teixit social i empresarial andorrà, especialment arrel de l’evolució de la pandèmia i les disposicions adoptades pels països veïns per contenir-la, que han reduït a mínims un dels pilars fonamentals de l’economia andorrana, el turisme.

Justament amb l’objectiu de continuar pal·liant les conseqüències negatives d’aquesta crisi, el passat dia 1 de gener va entrar en vigor la Llei 16/2020, de 4 de desembre, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2. La norma pretén reforçar els principis de solidaritat i corresponsabilitat que han estat els fonaments de les mesures adoptades fins a la data i, tot i que reprèn algunes de les mesures que ja eren vigents a la Llei 7/2020, implementa especificitats que s’adapten de forma més adequada als reptes del moment. En aquest sentit, la norma reforça la continuïtat d’aquelles disposicions que guarden relació amb la continuïtat dels contractes de treball, l’obligació de l’empresari de satisfer el salari fix convingut i la prohibició d’aplicabilitat de l’article 41 de la Llei de Relacions Laborals, així com els permisos retribuïts per absència per tenir cura de fills a càrrec. Disposicions totes elles destinades a protegir els assalariats i el seu poder adquisitiu.

Tanmateix, no podem oblidar l’especial importància del conjunt de sectors que conformen el teixit empresarial i productiu del Principat, que es posa de manifest en la Llei mitjançant l’aplicació de disposicions encara més amplies destinades a la seva protecció.

Així, la norma incorpora disposicions per protegir els empresaris, una d’elles, la modificació d’horaris i canvis de funcions dels assalariats sense previ avís, sempre que aquesta modificació tingui com a finalitat reorganitzar el treball per tal de complir de forma més eficient amb les recomanacions de les autoritats en el marc de la crisi sanitària. Aquesta mesura permet als empresaris prendre decisions organitzatives amb més celeritat de forma que l’empresa pugui mantenir la seva eficiència.

La Llei també reprèn les regles de compensació del temps no treballat en aquells casos en què la persona assalariada no ha pogut realitzar la prestació laboral, amb la finalitat què aquestes hores es puguin compensar a l’empresari en el futur.

I no podem oblidar que, amb aquesta normativa, es dona continuïtat a una eina nova al país, però que ha resultat de gran importància i utilitat, les suspensions temporals de contractes de treball o reduccions de jornada laboral, coneguts col·loquialment com a ERTO.

Com a aspectes principals a remarcar, en aquesta ocasió, es preveu un àmbit temporal entre l’1 de gener del corrent i els 90 dies posteriors a la declaració, per decret, de la fi de la situació d’emergència, i com a molt tard, el 30 de juny de 2021.

En aquest sentit, es facilita la continuïtat a les empreses que a la data d’entrada en vigor ja tenien treballadors en situació de suspensió o reducció. Aquestes, sempre que segueixin complint amb els requisits inicials d’autorització, no hauran de presentar cap sol·licitud de pròrroga, sinó que es farà de forma automàtica. Així mateix, l’abast de treballadors es pot ampliar, i en aquest cas, sense límit per aquelles empreses tancades obligatòriament per Decret i aquelles que tenen menys de 10 treballadors, i fins al 75% de la plantilla en la resta d’empreses.

Les empreses beneficiàries de les mesures de suspensió de contractes o reduccions de jornada laboral queden englobades en aquesta Llei dins de quatre supòsits: 1) aquelles tancades obligatòriament per decret; 2) aquelles afectades per impediments que impacten de forma negativa i substancial en la seva activitat; 3) aquelles empreses que pertanyen a sectors econòmics que presenten una baixa recuperació del sector d’activitat i una davallada significativa de la xifra de negoci, i finalment, 3) aquelles que es vegin limitades o restringides per les mesures dels països veïns, que per tant impedeixen l’arribada de turistes. Aquesta classificació permet establir de forma més clara mitjançant decret les activitats econòmiques que es poden acollir a les mesures, així com el procediment, requisits i limitacions de cada supòsit.

Finalment, la Llei defineix de forma més clara què s’entén per davallada significativa de la xifra de negoci, entenent-se com aquella davallada acumulada igual o superior al 50% durant els tres mesos naturals immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud, en comparació amb el mateix període de l’any anterior. En aquest sentit, preveu un supòsit específic pel cas d’empreses que no puguin arribar a provar una davallada del 50%, però que en canvi arriben a una davallada igual o superior al 30% i que veuen en risc la viabilitat futura de l’empresa.

Així doncs, malgrat la pandèmia de la Covid-19 està tenint uns efectes negatius inevitables, l’experiència del darrer any ha portat al Govern a mantenir les mesures implementades en els darrers mesos, millorant-les i adaptant-les de forma més concreta al moment actual. Una bona entesa de la norma i correcta aplicació de la mateixa ajudarà al teixit empresarial andorrà a mantenir-se i superar aquesta crisi de la forma més exitosa possible.