La Crema del Mai
De la mateixa manera que va fer la castanyada i l’escudella de Sant Antoni, Canillo, amb el consentiment de les autoritats sanitàries i mantenint totes les mesures adoptades a causa de la pandèmia de la Covid-19, també va celebrar diumenge passat, com es fa cada 31 de gener, a les 18.00 hores al camp del Som la Crema del Mai o del Gener mantenint així viva també aquesta tradició. A l’acte, van comparèixer una seixantena de ciutadans de la parròquia per ser testimonis d’aquest costum. Normalment, conclosa la crema, els més petits juguen i ballen al voltant de les restes de l’avet cremat i després es convida els assistents a compartir un berenar amb coca i xocolata calenta. Per descomptat, a causa de les mesures de seguretat preses per la pandèmia, no es va poder realitzar aquesta ja habitual xocolatada que finalitza aquest acte.
Segons diu la tradició, amb la Crema del Mai se pretén allunyar i acabar el més aviat possible amb el fred i el mal temps de l’hivern. Per tant, simbolitza el final del mes de gener i del fred i segons crema l’arbre ens indica si el temps continuarà sent hostil o, més aviat, suau.
Es tracta d’una tradició d’ascendència pagana que antany es celebrava, amb diferents variacions i singularitats, en diverses poblacions de les Valls d’Andorra, però que en l’actualitat només es manté a la parròquia de Canillo.
Antigament, als veïnats de Prats, l’Aldosa, Ransol, el Tarter y els Plans de Canillo s’encenia el Mai a trets d’escopeta i es feien sonar els corns i es llançaven trets a l’aire per tal de fer molt soroll. Quan el gener ja havia cremat el jovent d’aquests veïnats organitzava un berenar. La tradició també recorda que a Canillo, en la dècada dels anys vuitanta del segle XX, durant el mes de gener els nens i els joves del poble tallaven un pi del bosc de la Canya i el plantaven al costat de les planelles de Borronet, molt a prop de les escoles. Més tard, quan encenien el pi, la gent feia molt de soroll amb un corn de banya de bou, un cargol de mar o unes esquelles. La crema del gener es celebrava durant la «Setmana dels Barbuts» que era quan l’hivern mostrava el seu moment més fred. Aquesta setmana, que transcorre entre el 13 i el 17 de gener, és nomenada així, com ja sabem, perquè conjuga les onomàstiques de Sant Hilari, Sant Pau Ermità, Sant Maur i Sant Antoni Abat, tres sants que han estat sempre tradicionalment representats amb llargues i frondoses barbes.
Enguany, la crema del pi ha pronosticat que l’hivern continuarà viu i serà llarg i molt fred ja que l’arbre no va cremar del tot i ho va fer amb poca intensitat, fet que simbolitza que encara queden molts dies de baixes temperatures d’ara endavant.