Andorra, set capitals
L’experiència de la vida viscuda confirma la importància de conèixer i aprofundir en el coneixement de les capacitats o qualitats que ens són pròpies.
Amb la finalitat, evidentment, de desenvolupar-les degudament, sabent que hi ha camp segur a recórrer si es fa així.
Igualment conèixer les mancances o punts febles, per a compensar-los, reduir la seva influència o evitar-ne el seu impacte desfavorable.
La ironia de la vida fa però que, moltes vegades, les qualitats que hom pot tenir puguin ser, alhora, defecte, per allò de la doble cara de la moneda, que és per tot.
De fet totes les coses tenen cara i creu.
Raó de més per a fer atenció i saber desenvolupar els aspectes positius de la cosa i no els negatius.
Agafats per la bona cara, podem dir, Andorra té set capitals positius o qualitats excepcionals.
El primer capital, és la Natura, dominant i potent, que no es deixa fer ni malmetre i que ens ofereix la possibilitat de disposar d’un territori peculiar, ben delimitat, en equilibri, únic i excepcional, en el qual se’ns ha permès desenvolupar un relat, que no és altre que la idea, el concepte, la construcció del fenomen d’Andorra, amb més de dos mil·lennis ja de recorregut, tot i que el moment més vistent sigui, en el darrer mil·lenni, el dels darrers cent anys i, per alguns només els seus propis anys d’existència.
El segon capital, són les persones i la constitució d’un Poble, amb una població característica en vies de trobar el seu tercer gran equilibri poblacional. El primer va ser el poble de caçadors-buscadors d’animals i fruits, amb unes 250 persones transhumants repartides per les valls proto-andorranes. El segon amb un màxim de 5.000 persones sedentàries formant un poble de recol·lectors de collites, ramats i minerals fixant la base de l’estructura territorial actual, que arriba fins fa cent anys. El tercer, amb un màxim o llindar òptim del creixement andorrà, amb les bases de desenvolupament actuals, que es pot situar a l’entorn de les 150.000 persones en moviment i que podríem classificar com de consumidors de serveis.
El tercer capital, és el de constituir un país que ha esdevingut un estat independent, de dret, democràtic i social gràcies al seu règim, únic i exclusiu al món, de Coprincipat parlamentari.
El quart capital, és una organització administrativa del territori, les coses de la Terra, que va de baix cap a dalt, i que ha pres la forma federal, en parròquies que gaudeixen d’especificitats en el seu autogovern, ja des de la propietat del sòl que en una proporció del 94% del total, és comunal. I especificitats com ser un conjunt que, a part de tenir clar el ser-ho i tenir clar que la unió dona la força, està format per unes parts que no exclouen les seves singularitats que les poden fer auto-reconèixer-se entre altres com, per Canillo la capital espiritual, ramadera i del gel; per Encamp la capital de l’energia, del carnaval i l’esquí alpí; per Ordino la capital senyorial, del ferro i de l’altra Andorra; per Massana la capital residencial, del còmic, i la ciclo-turista; per Andorra la Vella la capital política, la firal i la comercial; per Lòria la capital agrícola (tabac i vi), la universitària i de l’esquí nòrdic ; i per Escaldes-Engordany la capital termal, la sanitària i centre de negocis.
El cinquè capital, és la condició d’alta muntanya pirinenca, que si bé té certs inconvenients orogràfics i climàtics, te qualitats fruit d’aquests mateixos, com menys pressió demogràfica, un major contacte amb la natura, una millor diferenciació territorial i un tarannà propi.
El sisè capital, el constitueix el posicionament geogràfic que ha permès un estar tradicionalment ambigu -dins però fora-. A fora dels grans estats entre els quals ha estat situada Andorra tot i voler ser considerats com els de dins en certs àmbits. I a fora de la Unió Europea tot i ser dins del continent europeu.
I, finalment, el setè capital que no és altre que el de la complementarietat amb el nostre entorn proper, desenvolupada des dels temps més remots (andosins) i que ha donat els seus millors fruits en el Coprincipat i que ens repta de cara al futur, per a saber extreure’n, avui amb la globalització i en el marc del futur acord d’associació amb la Unió Europea, el marc jurídic adequat per a la creació de l’Àrea Econòmica Especial Andorra-Pirineus.
Tots aquests capitals, a-temporals, són a protegir i a desenvolupar, per a adaptar, la seva cara favorable, a les necessitats i conveniències de l’Andorra de cada època, moment o circumstància.
Res està fixat, donat o preestablert. No hi ha drets adquirits en aquests capitals.
Cal vetllar-los, defensar-los i lluitar-los dia darrere dia. Per mantenir-los o adaptar-los.
La història passada i recent ens ho recorda.
I cal continuar sent conscients d’ells, diligents amb ells i coherents per ells.