La major pujada de les tarifes elèctriques en més de vint anys no s'ha fet esperar per ser anunciada fins al dia 2 de gener. El Govern de José Luis Rodríguez Zapatero no es veu en la necessitat de dissimular. Amenaça amb canviar unilateralment les regles de la negociació col·lectiva i el canvi del sistema de pensions. Segueix sense assumir un compromís que les dures mesures adoptades pel seu govern siguin suficients i es reserva el dret d'incrementar-les. D'altra banda, no es té notícia que hi hagi una modificació fiscal per a les rendes més altes ni que el repartiment de bons i gratificacions –en aquestes mateixes empreses elèctriques que reben una nova injecció de diners per mitjà d'una pujada increïble de les seves cotes– hagi de ser modificada.

Hi ha alguna cosa en l'ambient que fa olor de derrota total dels drets dels ciutadans. L'assumpció que la dictadura dels països poderosos de la Unió Europea i dels mercats no té la menor possibilitat, si més no, de ser matisada, ha generat tres sentiments en la societat: por, resignació i depressió col·lectiva. En realitat són fenòmens encadenats. Hi ha por perquè existeix la certitud que les coses poden empitjorar per a gairebé tots. Hi ha resignació perquè s'està aconseguint que s'accepti que les enormes desigualtats fiscals i laborals són inevitables. I depressió perquè no s'entrelluca en l'horitzó cap llum que indiqui que podrem revertir aquesta crisi aliena als treballadors, als petits empresaris i a la immensa majoria dels ciutadans. I aquesta depressió immensa i col·lectiva té a veure amb que se'ns obliga a observar que els mateixos que han generat la crisi estan aprofitant els seus efectes per imposar unes regles de joc pròpies d'un capitalisme salvatge que crèiem que era irrepetible.

La posició de José Luis Rodríguez Zapatero és numantina. Pretén immolar-se personalment en aquest procés essencialment contradictori amb la pretensió de ser socialdemòcrata. Crec que hi ha alguna cosa falsa en la seva actitud: potser manca un gest que la reforma de les pensions pogués afectar a les especials condicions que tenen ministres i parlamentaris. Potser una tornada de l'impost de patrimoni. La seva eficàcia està condensada en les classes més febles. Comença a ser sospitós aquest entusiasme que ni tan sols pot esperar al 2 de gener.

Per a més informació consulti l'edició en paper.