• Va estar lligat a Andorra durant 38 anys i va incorporar unes noves i singulars garanties

Enguany es compleixen 400 anys de la mort del pirinenc Enric IV de França (1610) , conegut com el bon rei Enric i també el verd galant, assassinat per un fanàtic catòlic dit François Ravaillac. Nascut a Pau el 1553, fill de Joana I de Foix i III de Navarra (i alhora d'Albret) i d'Antoni de Borbó, duc de Vendôme (Santmartí 1974). De fet ell és qui inicià la dinastia dels Borbó de la casa reial de França (de Fluvià 1971).

Els andorrans varen mantenir tant amb Joana, la comtessa de Foix i reina de Navarra, com amb Enric unes especials relacions de respecte i lleialtat mútues.

A nivell de França, i durant el seu mandat de 21 anys, va aconseguir el 1598 amb l'edicte de Nantes, resoldre les disputes religioses entre protestants i catòlics en reconèixer la llibertat de culte i amb el duc de Sully menaren una política de recuperació econòmica important acompanyada de la tolerància, el bon govern, una política exterior pacifista i la integració de totes les seves possessions a la corona de França.

El 12 d'octubre de 1793 el seu cos, momificat segons el sistema italià, va ser extret de la seva tomba amb les restes d'altres reis de França enterrats a la basílica de Saint-Denis, per ordre del govern revolucionari per a sepultar simbòlicament a la monarquia en una fossa comuna. El seu cos va ser mutilat perdent-se'n el cap que va passar per diverses mans, i subastes fins que recentment s'ha demostrat la seva autenticitat i s'ha retornat al seu últim descendent Lluís Alfons de Borbó que el retornarà a Saint-Denis.

La singularitat com a copríncep d'Andorra no rau en aquests fets. Enric IV de França (1589), va prendre possessió alhora del comtat de Foix l'any 1572 com a Enric II de Foix i del regne de Navarra com a Enric III de Navarra. Ell és el consenyor que enllaça personalment els drets del costat de Foix amb la corona de França i per tant els drets d'Andorra, i els hi integra.

Aquest fet per a Andorra esdevé excepcionalment important en uns moments en què les corones d'Espanya i de França s'engrandeixen i es consoliden a les bandes del Pirineu (el tractat dels Pirineus entre França i Espanya és del 1659 i no afecta directament a Andorra).

Els afers d'Andorra passaran a partir de llavors per les mans del governador del comtat de Foix que haurà de respectar però els privilegis, usos i costums del país, com va resoldre el Consell de l'estat francès el 1618 (Bascompte 2009).

Com a comte de Foix va atorgar al Consell General la facultat el 1577 de prohibir el pas de les tropes per Andorra, el 1584 la d'aforar o avaluar el blat privant-lo de vendre a l'exterior. (Valls 2006).

El 1580 el comte de Foix va reduir la quèstia o tribut que cobrava als andorrans a causa de l'acció del bandolerisme que provenia de les seves terres (Codina 2005). Tot i que el comte podia incrementar la quèstia no ho va fer i al contrari va fixar-ne l'impost per evitar la pèrdua del valor, fet que a la llarga va afavorir als andorrans.

En ser rei de França també va prosseguir la mateixa política. El 1589 ja rei, va confirmar tots els privilegis concedits anteriorment als andorrans i el 1598 els reconfirmà imprimint unes lletres patents on també els eximia d'allotjament, pas i contribució, en la subsistència de tropes. Concedí sobretot el privilegi d'importar unes quantitats de bestiar i altres mercaderies sense pagar drets duaners.

Finalment el 1601 ordenà als andorrans que no acatessin el tribunal de la inquisició ja que no tenia competències a Andorra posant fi a les actuacions d'aquest dins del país (Buyreu 2005).

També aquest any va crear una beca per a un estudiant andorrà al col·legi de Foix de Tolosa. (Valls 2006). En definitiva un comte–rei el nostre copríncep que va estar lligat a Andorra durant 38 anys, en el transcurs dels quals va saber incorporar unes noves i singulars garanties per a la seva pervivència i evolució històrica.

Arquitecte

Per a més informació consulti l'edició en paper.