Sempre que arriben aquestes dates toca triar entre el trobar a faltar i el tirar de més, de menys, en el buit dels braços, el cos d'aquells als quals mai més podrem tornar a abraçar, de més... fins i tot entre les quatre parets de casa teva... a alguns dels quals tornen a casa per Nadal –marits i dones normalment, nuvis i núvies, pares i mares, reunits i, de vegades, fins els teus mateixos fills. Gent que ens estimem, eh! carn de la nostra carn o del nostre cor, xoquem com a trens uns amb uns altres, i en comptes de l'afecte el que salta amb el frec són espurnes

La falta de costum té la culpa, em dic buscant explicació a tal desgavell sentimental, els membres i miembras de la societat actual estem perdent –sense reparar en això el bastant ni amb la gravetat que mereix– el costum primari de conviure dins de la nostra pròpia família estesa, que a més dels amics que triem entre els qui ens creua en el camí la vida comprèn, com saben, també als parents polítics, moltes vegades per a mal per jugar al tòpic de sempre, però tantes -–i aquí evidentment jo solament puc remetre'm amb cert fonament a la meva pròpia experiència– per bé

Si, clar que és que aquesta setmana la Comissió parlamentària del Pacte de Toledo ha de tornar a intentar arribar pel cap alt semblat possible a un acord sobre la reforma de les pensions, que és cosa molt seriosa, i que a Catalunya el nou president enamorat, Artur Más, seguirà desfullant la margarida i tractarà de sorprendre asseient un intel·lectual (com qui asseu un pobre) al seu Govern en pla modern i amb algun que un altre cop d'efecte i de tolerància. És bo que aquest és el meu fil quotidià, la política, però és que el Nadal, perdonin-me, al meu em torna alguna cosa tendre i avui, permetin-me, vull escriure de l'important i no de l'impressionant, mirar dins en comptes de fora: en comptes del teatre, la vida... Vivim tots tan de pressa i tan atabalats per la crisi que amb prou feines ens veiem ja amb els amics, a la família te la creues amb sort a l'hora per a sopar, o quan un entra i l'altre surt... si tens treball perquè la por a perdre-ho et menja més hores de les raonables, fins i tot de les necessàries per conservar-ho; si estàs en l'atur perquè el que et menja és l'ansietat i la tristesa. Una treva, això és per la meva el Nadal. Pansa en un sospir, però és un temps de renovació propici per treure una mica el nas de l'aigua, i respirar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.