Fèlix Zapatero President de la Federació de la Gent Gran

Ningú hauria pensat mai que les dues fronteres restarien tancades durant dies i no per motius físics, polítics o geogràfics. Llevat d’un cas puntual, els anys seixanta, recorden alguns, mai, mai havia passat abans. Veure els carrers del Pas de la Casa buits durant setmanes, no entrava pas dins de la nostra imaginació. Meritxell i Carlemany, un cap de setmana, a partir del dia 20 de desembre, era com una pel·lícula del far west, amb quatre persones del país fent gestions, amb cita prèvia, és clar, i les botigues, cafeteries i restaurants, mig tancats. Paisatge semilunar pel que és, habitualment, Andorra.
Govern ha hagut d’entrar, de manera contundent, a mantenir, costi el que costi, un cert nivell de vida de la població assalariada i cobrir un cert nivell de despeses fixes de les empreses privades. Sobretot, les que representen la major part del teixit empresarial andorrà: autònoms i petita empresa. Mai l’administració central havia muntat un dispositiu similar. Abans era el particular, assalariat, autònom o petita empresa, qui s’havia de buscar la vida, si, per raons personals o del sector d’activitat on eren, les coses anaven malament.
El monocultiu lleure, comerç, turisme, neu, sense diversificació, ha demostrat, l’any 2020, les seves limitacions. No cal carregar-s’ho tot. Cal reformes amb gasosa, però veure més lluny del teu propi nas. Crec, malgrat tot, que ha de ser la iniciativa privada qui ha de detectar, analitzar i promoure noves activitats. Govern, i altres administracions, han de ser col·laboradors, però en certa mesura, passius. Simplificant la burocràcia, gran problema d’aquest país, es digui el que es digui, i qui ho digui. Està tot descobert: fons de capital risc, però de veritat, vivers d’empreses, no els que surten als diaris. Afavorint els inicis de noves activitats, de manera que no suposi el primer període, una despesa important pels creadors. Tenim grans potencialitats, aprofitem-les. Ara que l’aeroport de la Seu està desencallat, busquem formes d’iniciar, d’una manera regular, la seva activitat. Ja s’ha instal·lat la il·luminació nocturna o haurem d’esperar també cinc anys, com el GPS ?
Som tots els interessats perquè l’activitat retorni, ràpidament, més forta, diversificada, amb un Govern que ha de vetllar per no intervindre gaire, i si ho fa, que sigui per eliminar colls d’ampolla. Tant per a les empreses com per als particulars. Recordeu, oi? Habitatge, desviaments, transport públic, aparcaments, cost de la vida. Sí, sí, cost de la vida. Heu pensat per què és molt més barat anar a comprar al Mercadona de la Seu que, fins i tot, al més barat dels supermercats situats a Andorra ?
No són problemes metafísics el que ha de resoldre el Govern. Finalment els prop de 250 milions d’Euros de la Covid-19 s’hauran d’eixugar mitjançant més activitat productiva, amb més rendes, i a través d’això, recuperar els ingressos fiscals, que durant uns quants anys haurem de pagar entre tots.