Rubén Tomàs Guia turístic

Ara fa 30 anys, s’inaugurava a Canillo una instal·lació orientada a l’ús públic amb finalitats socials, culturals, esportives i turístiques. El seu propòsit no era especulatiu, ans el contrari, neixia de la iniciativa progressista de la corporació que governava el comú i de la voluntat filantròpica del propietari dels terrenys on es va construir. Per tant, és inqüestionable l’encert en la decisió d’aixecar un edifici d’utilitat pública de considerables dimensions (per bé que l’estètica rural pirinenca seria la gran perjudicada) a la capital de parròquia més elevada del país i la més despoblada; conseqüentment, la menys afavorida econòmicament.

Els seus habitants podrien fer ús de serveis comunals similars als que se’n gaudeixen a les parròquies centrals i baixes: dues piscines cobertes, una sala d’actes, espais per a exposicions i reunions, un bar-restaurant amb sala de jocs, un gimnàs i un gran pavelló polivalent amb una remarcable pista de patinatge sobre gel que no té res a envejar a les altres que hi ha al Pirineu, concretament a Jaca, Viella i Puigcerdà, o la del mateix Palau Blaugrana de Barcelona. 

En un territori ubicat a peu de pistes de l’estació d’esquí que amb el temps ha esdevingut la més important i rellevant del sud d’Europa, s’ampliava l’oferta après-ski amb un ampli ventall d’activitats molt adients que els visitants han apreciat durant aquests darrers anys: patinatge sobre gel, conducció de karts, esbarjo i restauració, pantalles gegants per a la contemplació d’esdeveniments esportius, banys i natació, fitness i botiga d’esports, etc.

En l’àmbit esportiu, ha estat la seu de competicions internacionals de patinatge artístic dins del circuit ISU (International Skating Union), de curling i de partits d’hoquei sobre gel amb la partipació d’equips foranis de primer nivell. Destacables equips mundials han escollit el Palau de Gel per efectuar els seus estatges d’entrenament en diferents modalitats esportives i són centenars les escoles d’arreu els infants i adolescents de les quals han practicat esports que als seus llocs d’origen els seria difícil. Donada la seva polivalència, també s’hi han celebrat concerts i diversos esdeveniments populars que han dinamitzat la vida quotidiana d’una població situada a 1.580 metres d’alçada i a 10 quilòmetres del nucli urbà més poblat.

La continuïtat del Palau de Gel com a infraestructura d’utilitat pública i com a recurs turístic d’interès nacional està amenaçada. La cobdícia i l’afany enriquidor dels actuals propietaris d’una banda, i la incapacitat de les autoritats comunals de l’altra per accedir a una reivindicació acceptable per part d’aquells o d’haver previst aquest desenllaç amb les necessàries solucions alternatives, ha gairebé posat punt final a les negociacions i a la trajectòria d’un espai de trobada social i de convergència entre amfitrions i forasters. 

Algunes veus s’aixecaran recordant-nos el dèficit que arrossega any rere any, recolzant els seus arguments en una gestió desencertada. Voldria que em diguessin quin equipament de gestió pública que té per finalitat prioritària afavorir l’esport, la cultura i la vida social no és deficitari. I si el management fins a l’actualitat ha estat qüestionable, només cal corregir la tendència, planificar-lo amb més seny i moderació de la despesa, i executar-lo amb professionalitat. Si les altres instal·lacions equivalents a què he fet referència més amunt de la resta del Pirineu subsisteixen, per què no ho hauria de fer la nostra? Moltes empreses públiques considerades recursos turístics són deficitàries com les mateixes estacions d’esquí o camps de neu, però paral·lelament esdevenen motors econòmics que activen l’oferta complementària i generen riquesa econòmica que permet la creació local de llocs de treball. És un error dilapidar el Palau de Gel en tant que continuï éssent el referent de les valls orientals en matèria social i en l’àmbit dels esports d’hivern com a complement a l’esquí i al snowboard. D’altra banda, no té estacionalitat (el gran repte a superar a Andorra en el sector turístic), donat que és operatiu tot l’any i no depén de les condicions meteorològiques. Si els resultats comptables futurs son millors, tots ens n’alegrarem, però si no, mala sort. Per deficitari que sigui, és necessari.

Els principals perjudicats de la desaparició del Palau de Gel seríem nosaltres, els ciutadans, tant si som usuaris com si no. El nostre país no es pot permetre el luxe de deixar fondre el gel del Palau, un equipament ja consolidat i amortitzat comptablement, i menys quan el tarannà actual del nostre govern és el d’invertir en grans projectes immobiliaris, infrastructures, plataformes, telecabines i ponts tibetans la viabilitat i necessitat dels quals són igualment debatibles.

Aquest article no és un atac directe al partit al qual pertany la corporació comunal actual; és un missatge d’esperança de que ambdúes parts implicades comprenguin que no és un assumpte polític ni econòmic: és un tema d’interès social. I per això espero que l’oposició no en tregui profit partidista amb arguments oportunistes (també comparteixen responsabilitats en la mesura en què son representants electes al Consell de Comú i havien de conèixer la proximitat del venciment del contracte d’arrendament). Els darrers anys están éssent traumàtics per a la societat andorrana, ja que estem assistint incrèduls a espectacles que tenen un desenllaç surrealista i dels quals en som víctimes, ja que fan que els nostres hàbits i costums quotidians es vegin constantment alterats. Alguns, fins i tot, poden veure desaparèixer els seus llocs de treball… Tan difícil resulta resoldre el conflicte entre els drets d’allò privat i l’interès públic? Per què està essent tan retorçada aquesta transició d’una societat basada en els usos i costums en la qual el bon veïnatge i la solidaritat eren sagrats, cap a un estat de dret en el qual preval l’egoïsme i on les institucions estan dirigides per incompetents sense rumb ni criteri?

Solucioneu aquest problema i no tanqueu el Palau. Altrament, serà una taca més en la nefasta trajectòria administrativa dels darrers temps que estem patint al Principat.