PUBLICITAT

¿Hem de somriure aquest Nadal?

  • Disfrutar d'aquests dies no ens ha d'apartar de l'essencial: veure les coses com són
JOSEP MAS MAGALLÓN

No seré jo el que renunciï a la creença difosa en el nostre subconscient col·lectiu que aquests dies són de joia, felicitat i alegria desfermada. Disfrutar amb la gent que estimem d'aquests dies de lícit retrobament és una condició sine qua non de les nostres pròpies arrels socioculturals i religioses; però, dit això, veig coses en aquestes dates que em desconcerten i em fan incrèdul i, si més no, desperten en el meu interior la necessitat de fer un al·legat crític envers aquesta visió uniforme, per la qual, entenem i vivim aquest Nadal.

Veiem com sobtadament, una infinitat fulgurant de llums s'encenen per tot arreu, com si fos una competició de l'esclat lumínic més vertiginós i el guany seria la nostra ceguera momentània per captar la nostra distreta atenció. Veiem una exacerbada pretensió consumista per apoderar-nos d'aquell regal que, en ocasions, busquem desesperadament com si el propi esforç de trobar-lo ja signifiqués un signe d'estimació cap a qui va dirigit. Veiem com les bones paraules resorgeixen com del no res, com si la resta de l'any no haguessin existit i ara fos el moment precís per donar-los tot el seu sentit i així creure'ns que tot serà una mica millor del que la memòria recordava feia uns escassos moments. A la fi són boniques paraules adornades amb belles vestimentes,però com són d'efímeres quan la seva consistència és tant fràgil com la brevetat amb la qual han sigut expressades.

Hi ha un personatge fictici i imaginari que surt als contes i que es diu el Grinch. Ell és l'antítesis dels personatges bons del Nadal. Preten, bàsicament, enviar en orris tot el que ell creu que representa el Nadal. Està disposat a desemmascarar el que hi ha darrere, d'aquesta suposada felicitat. És un personatge de conte que prové de la cultura anglosaxona. Sempre m'ha resultat un xic simpàtic i en certa manera més sincer i autèntic que altres personatges que tenen l'obligació de somriure permanentment.

Ell és la cara oculta, és l'ombra temuda per l'esperit nadalenc i és tan present i té tanta força que per moments fa vessar ,vertiginosament, cap al seu cantó el que hi ha d'excessos ficticis i que són els causants d'un empatx de una joia, tristament afalagadora. Tampoc ens hem de prendre les coses com el Grinch, però tinc seriosos dubtes per com integraré en el meu interior aquests dies de Nadal. El que sí sé amb certesa és que cap enlluernament extern no em farà sentir diferent, ni millor ni pitjor, del que m'hauria de sentir. Sí, tinc ganes i em ve de gust riure com a tothom, però el que no vull, és cedir a la sobreimposició d'uns valors, crec jo, astutament dirigits cap a unes intencions determinades.

Disfrutar plenament d'aquests dies no ens ha d'apartar del que és essencial i per a mi això és sentir i veure les coses tal com són i tal com estan passant actualment. Enarborar en aquests temps una alegria totalment desmesurada i grandiloqüent crec que ens separa de la crua realitat del que està succeint en els nostres temps. Mig món s'ha arruïnat per culpa de la crisi, milers i milers de persones s'han quedat sense feina, el futur de moltes famílies és ara per ara molt negre i sense previsions d'arreglar-se properament.

A més d'això, els estigmes de sempre continuen fent estralls: com són la mortalitat infantil extensa, dramàticament, per molts països o les odioses guerres que no s'acaben mai i que estant matant i matant sense fi... ¿i si alguna cosa d'aquestes està passant no tan lluny de les nostres llars ? Potser és el nostre veí o veïna qui està patint una situació similar. Somriure ¿per què no? Però serà tantdur deixar de somriure que no sé si en tinc ganes.

Vicepresident dels Verds d'Andorra



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT