Increïble, però cert
Els actes que van ocórrer el passat 6 de gener al Capitoli de Washington D.C. mereixen els qualificatius de nefastos i repugnants.
Tot va començar amb la victòria electoral de Raphael Warnock, que va ser escollit com a representant de l’Estat de Georgia al Senat i, consegüentment, va comportar que els demòcrates es fessin amb el control de la Cambra Alta després de sis anys. La reacció de Trump va ser similar a la que ja va tenir el mes de novembre, quan va perdre les eleccions. Va denunciar, novament sense cap prova, que s’estava atropellant el dret a la democràcia i que les eleccions contribuïen a justificar la seva teoria del frau electoral.
La situació es va anar encenent, fins que una colla de revolucionaris i conspiranoics va accedir als encontorns de l’edifici on s’hi troben les sales del Senat i de la Cambra de Representants en senyal de protesta. El resultat, fins a la data de redacció d’aquest escrit, és horrible: 5 morts, 14 agents de la policia ferits i 52 arrestats. L’assalt al Capitoli no es produïa des de l’any 1814.
Mentre el dia dels fets el president sortint es va limitar a demanar als rioters que tornessin a casa sense denunciar aquest acte, els seus antecessors polítics van actuar emetent comunicats propis de persones que entenen de la cruesa de la situació. Em quedo amb les paraules de G.W. Bush, que qualificava amb gran encert els successos com a propis d’una “república bananera”, i amb les d’Obama, que va titllar a Trump d’instigador de la invasió al Congrés.
De ben segur que pocs de nosaltres haguéssim imaginat ni de bon tros que el clima de divisió, d’odi i de fervor arribaria tan lluny. Amb un gran amic, reflexionàvem recentment que el gran problema que ha tingut els Estats Units és que ha estat rient les gràcies contínuament a un personatge que ha aïllat al seu país de la resta del món, i que no ha protegit els interessos de les classes minoritàries.
On queda el respecte a uns resultats escollits democràticament i a les mateixes institucions que vetllen per l’Estat de dret?
Aquest és un fet que, malauradament, com tants altres des del 2016 quan va iniciar-se la legislatura americana de Trump, serà recordat i es veurà reflectit als llibres d’història. Vull pensar que l’auge del populisme arreu del món se’n ressentirà de tot això i que les actuals i properes generacions tindrem més en compte que, per davant de tot, preval el respecte i l’educació.