La tradició dels Reis Mags
Com cada any, des que era petita, espero amb il·lusió l’arribada dels Reis Mags amb els seus regals la nit màgica del 5 de gener. Una tradició per a mi molt més important que la del Pare Noel, tot i que celebro les dues. Així, avui us volia explicar una mica l’origen i d’on procedeix aquesta tradició.
L’única al·lusió que trobem a aquests personatges en la Bíblia apareix en l’Evangeli de Sant Mateu, en el qual s’esmenta a uns «mags», dels quals no proporciona els noms, ni tan sols diu que eren reis, ni tampoc que es tractés de tres. L’Evangeli ens narra que uns mags vinguts d’Orient van ser guiats per una estrella perquè adoressin al rei dels jueus que acabava de néixer. A l’assabentar-se d’aquesta notícia, Herodes el Gran, que per aquesta època era el rei de Judea, els va fer cridar per interrogar-los, i els va fer prometre que una vegada que trobessin al nen s’ho comunicarien perquè ell pogués adorar-lo també. Després d’abandonar el palau i ser guiats per l’estrella, els mags van trobar a l’infant, al costat de Josep i Maria, a Betlem dins d’un estable. Després de postrar-se davant ell a adorar-lo i oferir-li com a regal or, el metall dels reis; encens, l’ofrena dels déus; i mirra, com anunci dels seus futurs patiments, van ser avisats per un àngel que no tornessin al palau d’Herodes ja que aquest només volia matar el nen.
Per tant, com podem veure, els evangelis ofereixen molt poca informació sobre els Reis Mags. Per contra, la història sobre els «Mags d’Orient» apareix ben definida en els Evangelis Apòcrifs, molt rics en descripcions sobre aquests personatges. En ells, el terme «mag» s’ha d’interpretar com un sinònim d’una espècie d’astròleg, és a dir, un savi que pot, a través de la lectura de les estrelles, predir esdeveniments futurs. L’afirmació que eren tres es vincula amb el nombre de regals que aquests van portar a l’infant Jesús. Tot i la informació que es pot trobar en la Bíblia, l’origen dels Reis Mags tal com els coneixem en l’actualitat procedeix d’una llarga tradició medieval que els va batejar amb els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar.
A Espanya, i gràcies als testimonis escrits i artístics que es guarden a la seva Biblioteca Nacional, som testimonis del naixement d’aquesta llegenda al llarg dels segles, en concret en una de les peces més excepcionals de la literatura espanyola del segle XII, el conegut com «Acte dels Reis Mags», una obra fonamental en la història de la literatura espanyola per ser el text teatral més antic conservat en llengua castellana. En aquesta obra, apareixen Melcior, Gaspar i Baltasar, però no són definits com «reis», sinó com «steleros», és a dir, persones que estudien els estels. El sentit original de la paraula es refereix als sacerdots medes i perses que es dedicaven a estudiar els estels.
Llavors si eren sacerdots d’on prové el apel·latiu de reis? En el text bíblic no esmenta mai que ho fossin. L’apel·latiu apareix per una juxtaposició que va realitzar l’Església atès que provenien de la zona de la qual parla el salm 72 (10 -11) que diu: «Els reis d’occident i de les illes li pagaran tribut. Els reis d’Aràbia i d’Etiòpia li oferiran regals. Davant ell es prosternaran tots els reis i li serviran totes les nacions».
I, encara que queden molts textos i moltes mostres iconogràfiques per dilucidar encara més aquest enigma, amb el que he explicat avui queden clares tres coses: que no eren reis, ni mags, ni tampoc tenien perquè ser tres.