Òscar Ribas i Reig
Un referent actiu de menys, en un any de traspàs significatiu aquest i alhora frontissa de canvi d’època, just quan ens en calen més.
La seva pèrdua l’ha convertit en un clàssic dels prohoms andorrans, encara que per alguns ja ho era en vida.
És a dir, aquell de qui les seves idees han servit de guia, anys després de ser formulades, per ser dignes d’imitació i seguiment i han estat recollides i escrites i continuen malauradament tenint vigència, esdevenint finalment, en certa manera i en part, atemporals.
Per sort ha disposat del temps just per a deixar-nos els seus pensaments escrits en cinc llibres, l’últim dels quals les seves Memòries, presentades recentment, i altres textos com xerrades, conferències, discursos reproduïts en diferents publicacions.
El premi Àgora Cultural 2007 li va reconèixer la seva trajectòria d’intel·lectual dins dels àmbits de la divulgació i la creació de pensament així com l’acció política desenvolupats per a fer possible l’Andorra de futur.
La sobirania andorrana i el reconeixement internacional, l’encaix d’Andorra amb la Unió Europea, la diversificació econòmica, la fiscalitat, el Coprincipat, la identitat, la doble nacionalitat, la integració dels emigrants, la cooperació transfronterera, el consens polític, la sostenibilitat, l’estabilitat del funcionariat tècnic, la ràdio i televisió públiques independents i de qualitat, la llengua, la globalització, han estat, entre molts altres, els seus principals temes de reflexió mentre ha viscut i, quan ha pogut, d’acció política.
Va mirar de governar sempre com a home d’Estat, mirant més enllà del dia a dia i no com a simple administrador.
Entre els seus màxims èxits hi ha el tema de la sobirania amb la Constitució de 1993 i el reconeixement internacional d’Andorra com a estat de dret amb l’ingrés a l’ONU com a 184è Estat, el mateix any.
En altres temes, si be no els va poder concloure els va plantejar i posar sobre la taula, quedant la majoria com a precedents, però igualment necessaris per a fer evolucionar les posicions i el pensament sobre aquelles qüestions i per tant va participar en el seu avançament.
Així, per a molts, ha estat considerat un avançat al moment que li va tocar viure.
En una sessió a Andorra el 2013 de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras i concretament en una ponència seva sobre Les relacions d’Andorra amb la Unió Europea, va dir: «Pot ésser una obvietat, però el cert és que avui, Andorra, es troba al vell mig d’una transformació econòmica i conseqüentment també social. De fet serà la segona en el darrer segle. I les èpoques de canvi quan el nou ha de substituir al vell, i hem de deixar el que ens és familiar, per allò que encara ens és desconegut, són certament moments de disgregació. De grans pors. Però no hem d’oblidar que els grans projectes són fruit de les grans pors. Com en la ciència i la política, quan es resolen els grans problemes és quan realment es progressa.
Ens trobem al bell mig del Continent europeu envoltats per un entorn econòmic, social i polític que s’està bastint sense que puguem participar de la seva arquitectura. No es pot negar que Europa està patint una profunda crisis... Qualsevol procés globalitzador es troba estretament interrelacionat amb un procés localitzador... És el temor a ésser absorbits a llarg termini... El Tractat de Lisboa del 2007, en el seu article 8è, especifica que la UE desenvoluparà especials relacions amb els països veïns amb l’objectiu d’establir una àrea de prosperitat i bon veïnatge, fonamentat en els valors de la Unió i caracteritzat per relacions de cooperació pacífiques i estretes. En la seva declaració número 3 concreta la Unió tindrà en compte la particular situació dels països de petita dimensió amb els que manté específiques relacions de proximitat... En una reunió del 2012 el Consell de la Unió Europea declarava valora positivament l’interès dels petits estats en estrènyer i aprofundir les seves relacions amb la UE reconeix que una major integració d’aquests països és també l’interès de la UE tenint en compte que potencialment poden millorar el creixement, la innovació i el treball de les regions frontereres comunitàries l’homogeneïtat i el bon funcionament del Mercat Interior tot tenint en compte les especificitats dels tres microestats...Personalment opino que...no serà tant important focalitzar el debat en el nombre de lleis comunitàries que caldrà transposar a la legislació interna, sinó en identificar de manera molt acurada les especificitats a incorporar en l’encara hipotètic tractat i que haurien de suposar derogacions totals o parcials a l’acquis comunitari... L’encaix d’Andorra a la UE serà en definitiva molt similar a l’aconseguit per Liechtenstein, amb com a mínim idèntiques o molt similars derogacions. En quan a la possibilitat d’incrementar-les dependrà no tant de la capacitat de convicció dels negociadors andorrans si no de la sensibilitat dels estats de la Unió envers les nostres singularitats».
La seva conscienciació política, certament, va ser influenciada per la família en la qual va néixer, però també per la seva situació de fill de dona andorrana no pubilla o andorrà de primera generació i que no va poder votar fins a l’edat dels 35 anys, a partir dels decrets del 1970 en les eleccions del 1971 i que varen incorporar també als fills de pare estranger nascut a Andorra, dits andorrans de segona generació i el vot femení o de les dones andorranes. Enguany hem celebrat els 50 anys d’aquesta normalització de drets.
La seva aparició pública política va ser immediata sortint escollit en dites eleccions Conseller General per Lòria.
Quatre característiques en l’obra i acció polítiques d’Òscar Ribas i Reig són a considerar per la seva ascendència, formació i manera de ser.
La primera, el seu coneixement acurat de la realitat política i històrica d’Andorra que li ha permès reflexionar, opinar i escriure fonamentadament sobre tots els reptes del trànsit de la vella a la nova Andorra.
La segona, la seva capacitat a establir objectius i en definitiva el saber concretar projectes polítics i després intentar dur-los a terme, i no al revés. Ajudat per la seva manera de ser i la capacitat d’organitzar-se i d’habilitat i responsabilitat en els negocis.
La tercera, el ser conscient que de vegades la força política de que es disposa no permet anar més lluny i per tant l’únic que es pot fer és establir precedents, formular avançadament projectes que no són encara possibles en el moment que es vol perquè han de ser prèviament assumits per la societat o per aquesta i els seus polítics. Guiat per l’esperit de cautela i fatalisme o pessimisme que posseïa.
Aquesta és una clara diferència amb els seus oncles Serafí i Julià Reig que es cenyiren estrictament al que és la política (l’art del possible) des del control de les majories al Consell General.
La quarta, la seva aptitud de cohesió organitzativa o talent per a reformar, reorganitzar i dirigir tota mena grups. Els seus quatre governs, sempre col·legiats, en van ser la mostra més fefaent. La seva repercussió, tot i ser important individualment, derivava de la unió amb els seus equips i les seves qualitats solidàries.
El seu recorregut vital ens mostra com va saber construir la seva vida, activitat professional i política, a poc a poc i amb cura i visió a llarg termini.
La seva imatge freda i distant però també austera, dominant i rígida el fa molt semblant i pròxima a un altre gran polític francès i copríncep d’Andorra, amb el qual la ironia de la vida, els va fer coprotagonistes del més alt assoliment per Andorra, la Constitució de 1993, François Mitterrand i Lorrain, curiosament nascuts ambdós el mateix dia, el 26 d’octubre.
En el seu discurs d’acceptació com a acadèmic de la Societat Andorrana de Ciències, el 28 de juny del 2019, al vestíbul de la seu del Consell General, ens recordava: «Certament que en una societat democràtica el progrés tecnològic pot ajudar a augmentar la llibertat, el benestar, el coneixement, a condició d’assegurar-se que llurs aplicacions pràctiques estiguin exemptes del perill de deshumanització total o parcial de l’home nou. Això s’aconseguirà solament per la revalorització, pel progrés i la màxima divulgació en el sentit epistemològic de les ciències humanes com són l’ètica i la moral.
És opinió meva que d’ara en endavant el major repte per a les acadèmies serà precisament interactuar per intentar evitar l’aplicació de tecnologies negatives, o si més no pal·liar-ne els seus efectes. Aquest hauria de ser un objectiu de la nostra flamant acadèmia, de la Societat Andorrana de Ciències».
Els seus 50 anys de presència pública mostren com és de necessària la constància, el ser reflexiu, el tenir objectius, el construir projectes i finalment ser generós i compartir pensament i acció amb els altres, creant equip. Els reptes grans exigeixen somnis grans, honestedat, esforç i continuïtat grans.
El temps, finalment també, posa de relleu els grans homes.